Confederació Nacional del Treball: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5 |
||
| (31 revisions intermèdies per 18 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula
|nom = Confederació Nacional del Treball
|abreviacio = CNT
Línia 6:
|afiliacions = Adherida a la Confederació Internacional del Treball (CIT)
|pais_origen = [[Espanya]]
|nom_lider1 = [[Secretari General de la CNT|Secretari General]] Erika Conrado Arredondo
|membres = [[1918]] - 345.000<br
[[1919]] - 705.512<br
[[
[[1936]] - 485.515<br/>
|persona_clau = [[Miquel Abós Serena]], [[Federica Montseny]],<ref name="dbd">{{ref-publicació|títol=Federica Montseny Mañé|publicació=Diccionari Biogràfic de Dones|url=http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=181|consulta=2 setembre 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140222204356/http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=181|arxiudata=22 de febrer 2014}}</ref> [[Cipriano Mera]], [[Buenaventura Durruti]], [[Joan García Oliver]], [[Salvador Seguí i Rubinat|Salvador Seguí]], [[Juan Gómez Casas]], [[Joan Peiró]], [[Ángel Pestaña]], [[Francisco Ascaso]], [[José Pellicer Gandia]], [[Valeri Mas i Casas]], [[Diego Abad de Santillán]], [[Andreu Nin]], [[Carles Fontserè i Carrió|Carles Fontseré]]…▼
[[1937]] - 1.700.000<br/>
[[1978]] - 200.000<br/>
[[2010]] - 3.000<br/>
[[2024]] - 11.000
▲ |persona_clau = [[Miquel Abós Serena]], [[Federica Montseny]],<ref name="dbd">{{ref-publicació|títol=Federica Montseny Mañé|publicació=Diccionari Biogràfic de Dones|url=http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=181|consulta=2 setembre 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140222204356/http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=181|arxiudata=22 de febrer 2014}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140222204356/http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=181 |date=22 de febrer 2014 }}</ref> [[Cipriano Mera]], [[Buenaventura Durruti]], [[Joan García Oliver]], [[Salvador Seguí i Rubinat|Salvador Seguí]], [[Juan Gómez Casas]], [[Joan Peiró]], [[Ángel Pestaña]], [[Francisco Ascaso]], [[José Pellicer Gandia]], [[Valeri Mas i Casas]], [[Diego Abad de Santillán]], [[Andreu Nin]], [[Carles Fontserè i Carrió|Carles Fontseré]]…
|lloc_web = [http://cnt.es CNT] [http://soliobrera.cnt.es/ Solidaridad Obrera]
| etiqueta_lider1 = Cap sindical
|lloc_fundacio=[[Barcelona]]|localitzacio_seu1=[[Granollers]]|bandera=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Logo-grande-cnt.png/1127px-Logo-grande-cnt.png}}
La '''Confederació Nacional del Treball''', '''CNT''' (''Confederación Nacional del Trabajo'', en [[castellà]]), és una [[central sindical]] [[Espanya|espanyola]] d'estructura [[confederal]] d'[[ideologia]] [[Anarcosindicalisme|anarcosindicalista]], fundada al Saló de les Belles Arts de [[Barcelona]] el [[30 d'octubre]] de [[1910]].<ref name=centenari>''Cent anys de CNT'', de Pau Lanao i Carme Vinyoles, a la [[revista]] ''[[Presència]]'' (pàgs. 6 a 13), número 2003, del 16 al 22 de juliol de 2010 {{ca}}</ref> Va ser el major [[sindicat]] [[classe obrera|obrer]] a [[
[[Fitxer:Bandera CNT FAI Tamarite anagrama.jpg|miniatura|[[Hèracles]] lluitant amb el [[Lleó de Nemea]], emblema de la CNT]]
Des de [[
▲Des de [[2005]] la CNT ha ressuscitat, la majoria dels nous militants tenen entre 25 i 35 anys i estan decebuts pel [[sindicalisme]] d'[[Estat]], les eleccions sindicals i les darreres reformes laborals. Ells veuen la CNT com a alternativa al [[capitalisme]] actual i com a eina vàlida per aconseguir la transformació necessària de la [[societat]] en el context de la [[globalització]].<ref name=centenari/>
== Història ==
Línia 27 ⟶ 30:
Els orígens de la Confederació Nacional del Treball, CNT, cal buscar-los en el desenvolupament del [[moviment obrer]] a [[Catalunya]] durant el {{segle|XIX}}. A la primera meitat d'aquest segle comença a difondre's l'[[associacionisme]] obrer i es produeixen les primeres rebel·lions per mitjà de [[vaga|vagues]] i la destrucció de maquinària i fàbriques ([[ludisme]]), com va ser el cas de la [[fàbrica Bonaplata]] i el [[conflicte de les selfactines]], per a lluitar contra l'explotació obrera. Vers el [[1830]] es va crear l'[[Associació de Teixidors de Barcelona]], primera [[associació]] [[classe obrera|obrera]] organitzada a [[Espanya]]. El primer Congrés Obrer es va celebrar a [[Barcelona]] l'any [[1870]], i l'any següent ja es debatia al [[parlament]] espanyol ''La Internacional''. El [[1890]] els treballadors organitzen per primer cop a Espanya la Diada del [[Primer de Maig]].<ref name=centenari/>
El [[17 de febrer]] de [[1902]] es va convocar a Barcelona la primera vaga general revolucionària. Uns mesos abans havia començat a funcionar l'[[anarquista]] [[Escola Moderna]] de [[Francesc Ferrer i Guàrdia]]. El [[9 d'octubre]] de [[1907]] es va publicar el primer número de ''[[Solidaritat Obrera]]'' (en [[castellà]], ''Solidaridad Obrera''). Els esdeveniments de l'any anterior a la fundació de la CNT van ser clau perquè els treballadors es reunissin. El [[25 de juliol]] de [[1909]] hi va haver una segona vaga general, aquest cop contra la [[guerra del Marroc]], que va iniciar la [[Setmana Tràgica]] a [[Barcelona]] i [[Catalunya]], i el [[30 d'octubre]] es comet un crim d'Estat amb l'[[afusellament]] a [[castell de Montjuïc|Montjuïc]] de Francesc Ferrer i Guàrdia.<ref name=centenari/> Sembla que, segons algun autor, pot ser que el sindicalisme revolucionari de la CNT dels primers anys procedís de les tesis dels dos impulsors de solidaritat obrera (un [[sindicat]] d'àmbit [[Catalunya|català]] que va existir de [[1907]] a [[1911]] i que agrupava unitàriament tot el sector tèxtil de [[Catalunya]] actuant com una [[central sindical]]), [[Josep Prat (anarquista)|Josep Prat]] i [[Ricardo Mella]], procedents de l'[[anarcosindicalisme]] però que creien en els preceptes bàsics de lluita [[Sindicalisme revolucionari|sindicalista revolucionària]]. Semblantment, és possible que el pes que el [[socialisme]] [[socialisme liberal|liberal]] [[marxista]], encapçalat per [[Antoni Fabra
El primer congrés fundacional de la CNT es va celebrar el [[30 d'octubre]] de [[1910]] a [[Barcelona]], quan delegats de 124 societats obreres (67 [[Catalunya|catalanes]], 25 [[Andalusia|andaluses]] i les altres de [[Galícia]], [[Astúries]] i el [[País Basc]]) es van reunir al Saló de les Belles Arts de Barcelona per a crear-la. Un any més tard, el [[8 de setembre]] de [[1911]], la CNT va organitzar el primer congrés com a tal.<ref name=centenari/>
Línia 81 ⟶ 84:
El [[1936]] la CNT seria finalment legalitzada fins a la seva derrota i persecució al final de la [[Guerra Civil espanyola]]. Durant la guerra va arribar a formar part del [[govern]] de la [[Segona República Espanyola]] i de la [[govern de la Generalitat de Catalunya|Generalitat]], amb diversos ministeris i alts càrrecs de l'Administració. La CNT i [[Mujeres Libres|Dones Lliures]] van transformar radicalment les estructures de la societat a àmplies zones geogràfiques mitjançant la [[revolució social espanyola de 1936|revolució espanyola]], que va incloure l'organització de [[Col·lectivisme#Economia|col·lectivitats]] agrícoles de set milions de pagesos, tres mil fàbriques i empreses autogestionades a les ciutats, la defensa i pràctica de les tesis [[anarcofeministes]], activitats [[cultura]]ls a l'abast de tothom i la unió de cent cinquanta mil milicians i milicianes contra el feixisme.<ref>[http://www.revolutionvideo.org/agoratv/secciones/memoria/vivir_lautopia1.html Vivir la utopía, parte I] Primera part del documental ''Vivir la utopia'', documental de 95 minuts dirigit Juan Gamero per a [[TVE 2]] i emés per primera vegada en [[1997]] a aquesta cadena de televisió pública: Video lliure a ''Ágora TV''. {{es}}</ref><ref>[http://www.revolutionvideo.org/agoratv/secciones/memoria/vivir_lautopia2.html Vivir la utopía, parte II] Segona part del documental ''Vivir la utopia'', documental de 95 minuts dirigit Juan Gamero per a [[TVE 2]] i emés per primera vegada en [[1997]] a aquesta cadena de televisió pública. Video lliure a ''Ágora TV''. {{es}}</ref>
El [[cop d'estat del 18 de juliol]] del [[1936]], suportat per faccions [[feixisme|feixistes]], part de la dreta conservadora i de l'Església), contra la República; que s'havia iniciat el dia abans
El [[24 de juliol]] de [[1936]] va sortir la primera columna de milicians de [[Barcelona]] per anar a ajudar [[Saragossa]], que havia caigut en mans del general [[Cabanellas]]. Els milicians, entre els quals es trobava [[Durruti]], anaven armats i estaven comandats per Pérez Farràs. L'[[11 d'agost]] es va iniciar el procés de [[Col·lectivisme#Economia|col·lectivització]] de la terra a alguns pobles d'[[Aragó]] ([[Bujaraloz]], [[Alcanyís]], [[Calanda]], [[Alcorissa]], [[Vall-de-roures]], [[Garrotxa]], [[Alcampel]], etc.). A les [[ciutats]], els treballadors van començar a autogestionar les [[fàbriques]] i [[taller]]s.<ref name=centenari/>
Línia 128 ⟶ 131:
=== A la transició ===
[[Fitxer:MITING_CNT_MONTJUÏC.jpg|miniatura|[[Frederica Montseny]] parla a l'històric míting de la CNT del 1977 a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]].]]
El [[dictador]] [[Franco]] va morir [[malalt]], al [[palau del Pardo]] i amb gairebé 83 anys, el [[20 de novembre]] de [[1975]]. El [[1976]] la CNT es va refundar, amb un esperit unitari i d'esperança. El [[6 de maig]] de [[1977]] es va tornar a legalitzar la CNT, i en juliol d'aquell mateix any va celebrar un míting multitudinari amb més de 200.000 persones a les [[Font màgica de Montjuïc|Fonts de]] [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] (a [[Barcelona]]) i va organitzar les ''[[Jornades Llibertàries Internacionals|Jornades Llibertàries]]''.<ref name=centenari/> Aquestes jornades van tenir tant èxit que es van repetir a [[Palma]] el [[1978]].{{
Als primers anys de la transició, la CNT va gaudir d'un enorme impuls que la va portar a ser protagonista de moltes lluites socials (en favor dels [[dret]]s dels treballadors, demanant millores [[salari]]als, reducció d'hores i millora de condicions laborals, millores en els convenis, etc.) però amb un aire renovat respecte als anys de clandestinitat, ja no es feien només per mitjà de [[manifest]]s, [[míting]]s, [[vaga|vagues]] i [[premsa]] pròpia, sinó que es van adoptar també nous models reivindicatius de [[festa]] al carrer i d'acció directa lúdica i festiva. A més comptaven amb mitjans d'expressió propis, com per exemple ''Aire Lliure'', del sindicat d'ensenyança, i CNT-Telecomunicacions.{{
La CNT es va esforçar molt especialment dels temes [[històric]]s candents (presos polítics, [[atur]], etc.), de la forja del [[futur]] de la [[democràcia]] i, com a novetat, de l'[[ecologisme]] (només a [[Mallorca]], per exemple, la participació en l'ocupació de sa [[Dragonera]] el [[1977]], ocupació de l'autopista Inca-Palma el [[1978]], lluita contra les pedreres, contra la fàbrica de Portland de Lloseta, contra la [[dàrsena]] del Port de Palma, contra les nuclears, contra la urbanització de l'albufera i albufereta, etc.). Va lluitar contra els Pactes de la Moncloa que imposaven un model de representació i pactisme entre les [[elit]]s [[social]]s i [[polítiques]], ja que es considerava que acabarien per desmobilitzar el [[sindicalisme]] més militant. La CNT va reivindicar l'[[amnistia]] dels presos polítics i la dels presos comuns. I la devolució del patrimoni sindical per mitjà de l'ocupació dels locals de l'AISS el mes de novembre de [[1977]].
A principis de [[1977]], una vaga del sector de la construcció va durar més de vint dies, molts d'ells implicant un 90% d'aquest sector. De [[1977]] fins a [[1980]], diferents vagues de benzineres van paralitzar Mallorca amb vagues de fam i conseqüències com acabaments de subministraments de benzina. En aquesta illa, la lluita que més repercussió va tenir va ser la vaga d'agost a novembre de [[1979]] a l'Hotel Lotus Playa, que va comportar encadenaments al tren de Sóller i a la delegació de l'empresa, treballadors en vaga de fam, ''segrest'' al seu despatx al delegat de treball, manifestacions i solidaritat de totes bandes d'Espanya.
[[Fitxer:
▲[[Fitxer:Es cgt.png|miniatura|La [[CGT]] va néixer com una escissió possibilista (partidària de les eleccions sindicals) de la CNT]]
El gener de [[1978]] es va provocar un [[incendi]] a una sala d'espectacles de [[Barcelona]] ([[Scala Barcelona]]); de l'anomenat ''[[Scala Barcelona#El Cas Scala|Cas Scala]]'' la policia nacional va acusar els militants de la CNT,<ref>{{ref-llibre|cognom=Díaz Herrera |nom=José |cognom2=Durán |nom2=Isabel |títol=Los Secretos Del Poder |url=http://books.google.cat/books?id=HRJpAAAAMAAJ&q=Joaqu%C3%ADn+Gamb%C3%ADn+infiltrado+scala&dq=Joaqu%C3%ADn+Gamb%C3%ADn+infiltrado+scala&hl=ca&sa=X&ei=HkWVU_u3Fqqj0QWsnYGgDA&ved=0CD0Q6AEwAw |llengua=castellà |editorial=Ediciones Temas de Hoy |data=1994 |pàgines=114 |isbn=8478804250}}</ref> cosa que va suposar un cop mortal en temps d'incertesa per la confederació, i que a la pràctica va representar la fi del creixement de la CNT, que no es començaria a recuperar, amb una nova [[generació]] de militants, fins al {{segle|XXI}}. Després de [[1975]] a [[1978]], la CNT va quedar dividida pel ''cas Scala'' i pel dur enfrontament entre reformadors i radicals, sense poder superar ni els [[personalisme]]s ni les divergències sorgides entre els exiliats, amb el suport d'una part dels sindicats, i un grup de federacions locals: defensors dels antics principis confederals i de l'ajustament a la nova realitat respectivament. El desembre de [[1979]], la CNT va celebrar el seu cinquè congrés a [[Madrid]], que era el primer congrés que se celebrava a Espanya després de la dictadura de Franco, i va sortir-ne partida en dues meitats.<ref name=centenari/> En aquest congrés, un sector format per 53 federacions, partidari de les eleccions sindicals, s'escindeix i una part continua com a CNT mentre que la branca escindida passa a anomenar-se [[CNT Congrés de València]] (en referència al Congrés alternatiu realitzat en aquesta ciutat) o CNT Renovada.<ref>{{ref-web |cognom=Biot |nom=Rosa |url=https://elpais.com/diario/2005/06/30/cvalenciana/1120159097_850215.html |consulta=12 agost 2020 |títol=El Congreso Confederal de CGT ahonda en su modelo sindical |editor=El País |data=30/6/2005 |llengua=castellà}}</ref> El [[1989]], perdudes judicialment les sigles per una demanda al [[Tribunal Suprem d'Espanya]], la CNT Renovada va canviar de nom a [[CGT]]: ''Confederació General del Treball''. Després alguna gent de la [[CGT]] de [[Madrid]] va marxar d'aquest sindicat per fundar, el [[1990]], [[Solidaritat Obrera]], SO. L'organització encara patiria altres moltes escissions al llarg dels propers trenta anys.
Línia 156 ⟶ 158:
La CNT de Catalunya-Balears actualment consta de disset [[sindicat]]s, entre els quals es troba dos antics sindicats escindits (Hospitalet i el Prat de Llobregat).<ref>{{Ref-web|títol=Confederación Regional Catalunya-Balears|url=https://www.cnt.es/sedes/category/catalunya-balears-1/|consulta=2022-03-15|llengua=es}}</ref> Actualment la CNT desfederada, coneguda com a Joaquin Costa, consta de cinc grups actius (a Barcelona, Martorell, Vilanova i la Geltrú, Badalona i Tarragona, aquests dos últims es van desfederar voluntàriament de la CNT) <ref>{{Ref-web|títol=CNT desfederada l'any 1996|url=https://www.nodo50.org/cntcatalunya/|consulta=2022-03-15}}</ref>
L'any [[2010]] la CNT celebrà el seu centenari i el Xè Congrés a Cordoba, en aquest es criticà l'automarginació que havia patit
== Símbols ==
Línia 166 ⟶ 168:
El [[Lema (lingüística) |lema]] de la CNT és "si ningú treballa per tu, que ningú decideixi per tu".
L'[[himne]] de la CNT és la cèlebre [[cançó]] coneguda com ''[[A les barricades]]'', composta pel [[poeta]] [[Polònia|polonès]] Wacław Święcicki a [[1883]] amb el nom de ''Warschawjanka'' i amb lletra adaptada al [[idioma espanyol|castellà]] per Valeriano Orobón Fernández i al [[català]] per [[Josep Mas i Gomeri]] (gravada en disc l’any 1936 per l’[[Orfeó Català]], extreta del llibre ''“CNT, la força obrera de Catalunya”'' de [[Ferran Aisa i Pàmpols]]). Es va publicar al costat d'uns arranjaments [[Música|musicals]] per a cor mixt d'Àngel Miret a [[1933]].
== Ideologia ==
Línia 201 ⟶ 204:
L'[[Escola de Militants Llibertaris]] va ser una institució que mitjançant la [[pedagogia llibertària]] pretenia que els "grups d'[[adolescent]]s puguin adquirir els [[coneixement]]s i la [[responsabilitat]] [[persona]]l imprescindible per servir-les a les col·lectivitats com animadors i comptables". El [[1936]] es va col·lectivitzar la [[indústria]] [[cinematogràfica]] de tal manera que es van produir [[curtmetratge]]s com, per exemple, ''[[A la bretxa]]'' ([[1937]]). La ''[[SIE Films]]'' va ser una productora de la CNT que entre el [[1936]] i el [[1937]] va realitzar a Barcelona més de seixanta pel·lícules documentals i de ficció, que recentment han penjat a la xarxa perquè estiguin lliurement a l'abast de qui les vulgui veure.
A través de la Fundació d'Estudis Libertaris Anselmo Lorenzo, la CNT gestiona el seu [[patrimoni]] cultural, edita [[llibre]]s i organitza xerrades i converses. També des d'algunes seccions de la CNT s'ha sostingut i promogut l'[[esperanto]]. Alguns sindicats de la CNT també disposen de biblioteques dedicades a la difusió de la cultura obrera llibertària i la temàtica social, com la Biblioteca Social d'Olot del sindicat d'aquesta ciutat <ref>{{Ref-web|títol=Biblioteca Social d’Olot – CNT Olot|url=https://cntolot.org/biblioteca-social-dolot/|consulta=2022-03-16
=== Fundacions, federacions i entitats ===
[[Fitxer:Barcelonacntait (110).JPG|miniatura|CNT a Barcelona, en una imatge actual]]
La CNT s'estructura geogràficament i sindicalment per sindicats d'oficis varis o de ram, federacions locals, provincials i comarcals de sindicats, coordinadores i seccions de ram, integrant-se dins la CIT. D'aquesta forma, alguns exemples de federacions de sindicats, coordinadores i seccionsde ram son:<ref>{{Ref-web|títol=Secciones Sindicales|url=https://madrid.cnt.es/secciones-sindicales/|consulta=2022-03-16|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Ensenyament {{!}} CNT|url=https://granollers.cnt.es/category/ensenyament/|consulta=2022-03-16
* Ensenyament de Catalunya
* CNT Província de València
Línia 249 ⟶ 252:
== Influència de la CNT a la cultura ==
[[Fitxer:Land and freedom.jpg|miniatura|Cartell de ''[[Land and Freedom]]'']]
L'anarquisme a Espanya, especialment a Catalunya i Aragó; i en particular la CNT, han estat i són protagonistes d'obres [[literatura|literàries]], [[cinema]]togràfiques, gràfiques de tota mena, [[cançó|cançons]], etc. al llarg dels segles
L'escriptor [[George Orwell]], que va lluitar a la Guerra Civil espanyola a les milícies del [[Partit Obrer d'Unificació Marxista|POUM]] va descriure en el seu llibre ''[[Homenatge a Catalunya]]'' els dies de la [[Barcelona]] bolcada amb la CNT i l'[[anarquisme]].<ref>{{Ref-web|títol=Orwell: "En España no sólo había una Guerra Civil, sino el inicio de una revolución"|url=https://www.publico.es/politica/orwell-espana-no-habia-guerra.html|consulta=2021-01-17}}</ref> En el capítol novè de l'esmentat llibre comenta que "D'acord amb les meves preferències purament personals, m'hauria agradat unir-me als anarquistes".
La [[pel·lícula]] ''[[Land and Freedom]]'' ([[1995]]) de [[Ken Loach]] descriu el dia a dia dels milicians llibertaris i els del POUM i les seves relacions amb la CNT i els [[comunisme|comunistes]] durant la Guerra Civil espanyola.<ref>[http://www.omnium.cat/ca/activitat/barcelona-cicle-de-cinema-social-terra-i-llibertat-de-ken-loach-486.html Terra i Llibertat (Land and Freedom)] Òmnium Cultural, 24 de maig de [[2006]] {{ca}}</ref> La CNT s'ha vist reflectida en el [[cinema espanyol]] a través de la pel·lícula ''[[Libertarias]]'' ([[1996]]) de [[Vicente Aranda]] en què es mostra a un grup de milicianes (vegeu ''[[Mujeres Libres]]'') al front d'[[Aragó]] durant la Guerra Civil espanyola.<ref>[http://www.liberation.fr/culture/0101188480-images-de-la-guerre-d-espagne-4-cinema-et-memoire-libertarias-rend-la-guerre-aux-femmes Cinéma et mémoire. "Libertarias" rend la guerre aux femmes]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022 }} d'Ange-Dominique Bouzet, publicat a ''[[Libération]]'' el 22 d'agost de 1996 {{fr}}</ref> També s'han rodat nombrosos documentals i entrevistes sobre la CNT i l'anarquisme a Espanya, com per exemple ''Viure la utopia'', cinta dirigida per Juan Gamero i emesa per primer cop a [[TVE]] el 1997.
El [[fotògraf]] [[Robert Capa]] va retratar la mort del [[milícies de la CNT|milicià]] [[Federico Borrell García]] durant la Guerra Civil espanyola a la instantània titulada ''[[Mort d'un milicià]]'', fotografia que ha donat la volta al món i s'ha convertit en una imatge mítica que mostra la fatalitat de la [[guerra]].
Línia 276 ⟶ 279:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.cnt.es CNT] (associada a la CIT) '''(castellà, amb traduccions al català, euskera i gallec)'''
* [https://www.cnt.cat/ CNT de Catalunya i Balears]
* [https://lasoli.cnt.cat/ Web de CNT ''Solidaridad Obrera''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20211116110520/https://lasoli.cnt.cat/ |date=2021-11-16 }} '''(bilingüe)'''
{{anarquisme}}
| |||