1903
any
.jpg) | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1903 (mcmiii) |
| Islàmic | 1321 – 1322 |
| Xinès | 4599 – 4600 |
| Hebreu | 5663 – 5664 |
| Calendaris hindús | 1958 – 1959 (Vikram Samvat) 1825 – 1826 (Shaka Samvat) 5004 – 5005 (Kali Yuga) |
| Persa | 1281 – 1282 |
| Armeni | 1352 |
| Rúnic | 2153 |
| Ab urbe condita | 2656 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Anys | |
| 1900 1901 1902 - 1903 - 1904 1905 1906 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 3 de març, Barri de Gràcia (Barcelona): Es funda el Cercle Catòlic de Gràcia, una associació social i cultural del barri de Gràcia (Barcelona).[1]
- Primer Congrés Universitari Català.[2]
- Fundació del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria.
- Fundació del CE Sabadell.
- Resta del món
- 23 de març, Kitty Hawk, Carolina del Nord, EUA: Els Germans Wright sol·liciten la patent del primer avió que aconseguirà volar.
- 26 d'abril, Madrid: Es funda l'Atlètic de Madrid.
- 17 de desembre, platja de Kitty Hawk, Carolina del Nord, EUA: Els germans Orwille i Wilbur Wright aconsegueixen fer volar 59 segons el Flyer (pilotant Orwille), el primer avió de la història, propulsat per una catapulta.[3]
- S'estrena la pel·lícula Mary Jane's Mishap.
- Simberg pinta L'àngel ferit
Premis Nobel
modifica| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
modifica- Països Catalans
- 2 d'abril - el Pinell de Brai: Virgínia Amposta Amposta, sindicalista i mestra catalana (m. 1939).
- 19 de maig - Barcelona: Josefina Tàpias i Martínez, actriu catalana de teatre i de cinema (m. 1988).[5]
- 3 de juliol - Els Hostalets d'en Bas: Mercè Bayona i Codina, poetessa catalana (m. 1972).[6]
- 4 de juliol - Bétera, el Camp de Túria: Alfons Roig Izquierdo, sacerdot, escriptor i crític d'art valencià (m. 1987).
- 13 de juliol - València: Ramon Stolz Viciano, pintor muralista valencià (m. 1958).
- 16 de juliol - Banyoles: Cecília Marín Gratacós, metgessa banyolina (m.1959).[7]
- 17 de juliol - València: Helena Cortesina, cupletista, actriu, directora de cinema i productora, pionera del cinema fet a Espanya (m. 1984).[8]
- 9 de setembre - València: Amparo Martí, actriu teatral valenciana (m. 1973).[9]
- 20 de setembre - l'Armentera, l'Empordà: Alexandre Deulofeu, polític i filòsof de la història català.
- 2 d'octubre - Cambrilsː María Mullerat i Bassedas, mestra pionera en l'educació de nens i nenes amb discapacitat (m. 1996).[10]
- 10 d'octubre - Ciutadella, Menorca: Francesc de Borja Moll i Casasnovas, lingüista, filòleg i editor menorquí.
- 15 d'octubre - Sabadell: Joan Miralles i Orrit, manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936.
- 16 d'octubre, París: Cécile de Brunhoff, creadora del personatge de Babar (m. 2003).[11]
- 24 d'octubre, París: Charlotte Perriand, arquitecta i dissenyadora francesa (m.1999).[12]
- 9 de novembre - Vinaròs, Baix Maestrat: Francesc Almela i Vives, escriptor i historiador valencià (m. 1967).
- 11 de novembre - Reus: Magda Folch i Solé, pintora catalana (m. 1981).[13]
- 30 de novembre - Sarroca de Bellera, Pallars Jussà: Ramon Violant i Simorra, etnògraf català.
- Resta del món
- 10 de gener, Wakefield, Yorkshire: Barbara Hepworth, escultora britànica (m. 1975).[14]
- 11 de gener, Pietermaritzburg, Sud-àfrica: Alan Paton, pedagog, polític i escriptor, així com activista anti-apartheid (m. 1988).
- 27 de gener, Northcote, Victòria, Austràlia: John Carew Eccles, neurofisiòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1963 (m. 1997).
- 28 de gener, Reisicht, Alemanya: Lotte Beese, arquitecta i urbanista de la Bauhaus.[15]
- 6 de febrer, Chillán, Xile: Claudio Arrau, pianista xilè d'ascendència catalana (m. 1991).
- 8 de febrer, Sagua la Grande, Villa Clara, Cuba: Antonio Abad Lugo Machín, conegut com a Antonio Machín, cantant cubà (segons altres fonts el 17 o el 19 de gener de 1904, m. 1977).
- 11 de febrer, Kíev, Ucraïna: Irène Némirovsky, escriptora jueva ucraïnesa en llengua francesa (m. 1942).
- 13 de febrer, Lieja, Valònia, Bèlgica: Georges Simenon, escriptor en llengua francesa belga (m. 1942).[16]
- 17 de febrer, Pèrsia: Sadik Hidayat, escriptor iranià.
- 21 de febrer:
- Neuilly-sur-Seine, França: Anaïs Nin, escriptora franco-americana d'ascendència cubano-catalana i danesa (m. 1977).[17]
- Le Havre (França): Raymond Queneau, poeta francès (m. 1976) [16]
- 26 de febrer, Imperia, Ligúria, Itàlia: Giulio Natta, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1963 (m. 1979).
- 4 de març, Santoña, Cantàbria, Espanya: Luis Carrero Blanco, almirall i president del govern d'Espanya (m. 1973).
- 12 d'abril, La Haia, Països Baixos: Jan Tinbergen, economista neerlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1969 (m. 1994).[18]
- 21 d'abril, Madrid: Pilar de Madariaga Rojo, pionera en el camp de la química (m.1995).[19]
- 24 d'abril, Madrid, Espanya: José Antonio Primo de Rivera, polític espanyol (m. 1936).
- 25 d'abril, Tambov, Imperi Rus: Andrei Kolmogórov, matemàtic rus (m. 1987).[20]
- 3 de maig:
- Tacoma, Washington, EUA: Harry Lillis Crosby, conegut com a Bing Crosby, cantant i actor estatunidenc (m. 1977).[21]
- Providence (Rhode Island), EUA, 27 de gener de 1947, Beirut, Líban: Ilyas Abu-Xàbaka, poeta, editor, traductor i crític literari libanès, considerat una de les figures capdavanteres de la Nahda.
- 15 de maig, Dresdenː Maria Reiche, matemàtica i arqueòloga alemanya, investigadora de les línies de Nazca al Perú (m. 1998).[22]
- 2 de juny, París: Max Aub, escriptor valencià d'origen francoalemany (m. 1972).[23]
- 6 de juny, Tbilisi, Geòrgia: Aram Khatxaturian, compositor georgià d'origen armeni (m. 1978).
- 8 de juny, Brussel·les, Bèlgicaː Marguerite Yourcenar, escriptora francesa, primera dona membre de l'Académie Française (m. 1987).[24]
- 18 de juny, Filadèlfia, Estats Units: Jeanette MacDonald, cantant i actriu estatunidenca. (m. 1965)[25]
- 19 de juny, Nova York, Mary Callery, artista i col·leccionista estatunidenca (m. 1977).[26]
- 25 de juny, Motihari, Bihar, l'Índia: Eric Arthur Blair, conegut com a George Orwell i com a John Freeman, escriptor en anglès (m. 1950).[27]
- 1 de juliol, Estuari del Tàmesi: Amy Johnson, pilot anglesa, pionera de l'aviació i primera dona a volar sola (m. 1941).[28]
- 2 de juliol:
- Sandringham, Anglaterra: Olaf V de Noruega, Rei de Noruega (1955-1991) (m. 1991).
- Londres: Alec Douglas-Home, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1963-1964) (m. 1995).
- New Brighton, Regne Unit: Walter Bryan Emery, egiptòleg anglès (m. 1971).[29]
- 6 de juliol, Linköping, Suècia: Hugo Theorell, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1955 (m. 1982).[30]
- 10 de juliol, Knowle, Warwickshire: John Wyndham, escriptor anglès (m. 1969).
- 11 de juliol, Nàpolsː Ebe Stignani, gran mezzosoprano de la seva època a Itàlia (m.1974).[31]
- 28 de juliol, Buenos Aires: Silvina Ocampo, escriptora argentina. (m. 1993).[32]
- 3 d'agost, Monastir (Tunisia) Habib ibn Alí Burguiba, polític tunisià. Primer President de la Republica Tunisiana (m. 2000).[33]
- 10 d'agost, Villafranca, Navarra: Julia Álvarez Resano, mestra, advocada i política socialista navarresa (m. 1948).[34]
- 24 d'agost:
- Logronyo, Espanya: Perico Escobal, futbolista exiliat pel franquisme als Estats Units.
- Londres (Anglaterra): Graham Sutherland, Pintor, artista gràfic i dissenyador anglès (m. 1980).[35]
- 11 de setembre, Frankfurt, Hesse-Nassau, Prússia, Imperi Alemany, Theodor Adorno filòsof, musicòleg i sociòleg alemany,(m. 1969).[36]
- 13 de setembre, Saint-Mandé, París: Claudette Colbert, actriu teatral i cinematogràfica nord-americana (m. 1996).[37]
- 15 de setembre, Modigliana, Emília-Romanyaː Pia Tassinari, soprano italiana (m. 1995).[38]
- 20 de setembre, Racibórz: Gertrud Arndt, fotògrafa i artista tèxtil de la Bauhaus (m. 2000).[39]
- 25 de setembre, Dvinsk, Imperi Rus, actualment Daugavpils, Letònia: Mark Rothko, pintor i teòric de l'art. (m. 1970).[40]
- 30 de setembre, Glen Dale, Virgínia de l'Oestː Bernice Eddy, viròloga i epidemiòloga estatunidenca.[41]
- 1 d'octubre (segons el calendari julià, 18 de setembre), Kíiv, Imperi Rusː Vladimir Horowitz, pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història (m. 1989).[42]
- 22 d'octubre, Wahoo (Nebraska), EUA: George Wells Beadle, genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (m. 1989).
- 28 d'octubre, Londres (Anglaterra): Evelyn Waugh ,escriptor anglès de novel·les, biografies i llibres de viatge.(m. 1966).[43]
- 1 de novembre, Saint-Germain-de-Joux, França: Jean Tardieu, poeta i dramaturg francès (m. 1995).
- 7 de novembre, Viena, Imperi Austrohongarès: Konrad Lorenz, etòleg austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (m. 1989).
- 21 de novembre, Akita: Itō Einosuke, escriptor japonès.
- 27 de novembre, Oslo, Noruega: Lars Onsager, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1968 (m. 1976).
- 30 de novembre, París: Claude Arrieu, prolífica compositora francesa (m. 1990).[44]
- 12 de desembre, Tòquio (Japó): Yasujirō Ozu (小津安二郎) director de cinema japonés (m. 1963).[45]
- 16 de desembre, Ridgewood, NJː Elizabeth Hawes, dissenyadora nord-americana.[46]
- 19 de desembre, Bradford, Massachusetts, EUA: George Davis Snell, genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 1996).
- 22 de desembre, Bloomsburg, Pennsilvània, EUA: Haldan Keffer Hartline, metge i biofísic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (m. 1983).
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 6 de febrer - Olot (Garrotxa): Marià Vayreda, escriptor i pintor (n. 1853).
- 28 de febrer - Madrid: Laureà Figuerola i Ballester, economista i polític català.
- 27 d'abril - Mataró, província de Barcelona: Terenci Thos i Codina, escriptor (n. 1841).[47]
- Resta del món
- 29 de gener - París: Augusta Holmès, compositora francesa (n. 1847).[48]
- 19 de febrer - Gorizia: Karl von Scherzer, explorador, diplomàtic i científic austríac.
- 28 de febrer - Nova Jersey: Emily Warren Roebling, enginyera al capdavant de la construcció del Pont de Brooklyn (n. 1843).[49]
- 11 d'abril - Lucca, (Itàlia): Gemma Galgani, jove mística venerada com a santa per l'Església catòlica. (n. 1878).[50]
- 17 de maig, Bolonya: Luigi Bombicci, mineralogista
- 20 de juliol - El Vaticà: Lleó XIII, cardenal italià, 256è Papa de Roma (n. 1810).[51]
- 21 de juliol - Sint-Joost-ten-Node, Bèlgica: Henri Alexis Brialmont, general i arquitecte militar belga.
- 22 d'agost - Hatfield, Hertfordshire, Anglaterra: Robert Gascoyne-Cecil, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n.1830).
- 27 d'agost, Tòquio: Kusumoto Ine, primera metgessa de medicina occidental al Japó (n. 1827).[52]
- 7 d'octubre - Bonn, Imperi Alemany: Rudolf Lipschitz, matemàtic alemany (n. 1832).
- 1 de novembre - Berlín, Imperi Alemany: Theodor Mommsen, Premi Nobel de Literatura 1902 (n.1817).
- 13 de novembre - París: Camille Pissarro, pintor impressionista francès (n. 1830).[53]
- 25 de novembre - Sukarrieta, Biscaia, País Basc: Sabino Arana, pare del nacionalisme basc.
- Orleans, França: Anatole Loquin, musicògraf i compositor francès.
- Theodor Schmid - musicòleg alemany de la Companyia de Jesús
Referències
modifica- ↑ «El Cercle de Gràcia. L'entitat». El Cercle de Gràcia. Arxivat de l'original el 2020-03-22. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «1903». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Telegram from Orville Wright in Kitty Hawk, North Carolina, to His Father Announcing Four Successful Flights, 1903 desembre 17», 17-12-1903.
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 42. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ Teatre, Institut del. «Josefina Tàpias». [Consulta: 16 maig 2023].
- ↑ «Recordant a Mercè Bayona i Codina». Ajuntament de La Vall d'en Bas, 08-03-2017. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ «Cecília Marín i Gratacós». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Galeria de Metges Catalans. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «Un libro recoge la historia de Helena Cortesina, la valenciana pionera del cine» (en castellà). Culturplaza, 26-10-2023. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Amparo Martí» (en castellà). La Vanguardia, 09-05-2022. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Franzén, Maud. «Maria Mullerat i Bassedas». A: Dones de pes. 18 vides de Gràcia 1835-2015. Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 82-89. ISBN 978-84-9156-142-2.
- ↑ «Cécile De Brunhoff (1903-2003) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2023].
- ↑ Marciani, Florencia. «Charlotte Perriand 1903-1999» (en castellà), 25-04-2015. [Consulta: 17 agost 2023].
- ↑ Salcedo Miliani, Antonio. «Magda Folch Solé» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 setembre 2023].
- ↑ «Barbara Hepworth». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Bosma, John. «Beese, Charlotte Ida Anna (1903-1988)». Huygens Instituut. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ 16,0 16,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Anaïs Nin». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Jan Tinbergen. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Báguena Cervellera, María José. «Pilar de Madariaga Rojo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ «Andrey Nikolayevich Kolmogorov | Russian mathematician» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Bing Crosby | Biography, Songs, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Maria Reiche» (en castellà). Huellas De Mujeres Geniales, 06-04-2015. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «Max Aub | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Marguerite Yourcenar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Parish, James Robert; Pitts, Michael R. Hollywood Songsters: Garland to O'Connor (en anglès). Taylor & Francis, 2003, p. 505 i següents. ISBN 978-0-415-94333-8.
- ↑ «Mary Callery» (en anglès). MoMA. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ «George Orwell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Amy Johnson | English aviator» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Walter Bryan Emery» (en francès). Larousse. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1955» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Landini, Giancarlo. «STIGNANI, Ebe» (en italià). Treccani. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Silvina Ocampo | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Habib ibn Ali Bourguiba» (en francès). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ Vázquez Osuna, Federico. «Julia Álvarez Resano». Real Academia de la Historia. [Consulta: 31 març 2023].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Theodor Wiesengrund Adorno | German philosopher and music critic» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ «Claudette Colbert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Wagner-Semrau, Laura. «Pia Tassinari». Opera Vivrà. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Gertrud Arndt» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ Rothko, Mark, 1903-1970.. Écrits sur l'art, 1934-1969. Éd. revue et augmentée. París: Flammarion, impr. 2007. ISBN 978-2-08-120831-5.
- ↑
- ↑ «Vladimir Horowitz | Russian pianist» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Evelyn Waugh | English author» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2021].
- ↑ «Claude Arrieu (1903-1990) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Defining Designs» (en anglès). National Women's History Museum, 20-11-2016. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «Terenci Thos i Codina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ O'Brien, Maria. «Holmes, Augusta Mary Anne» (en anglès). Dictionary of Irish Biography, 01-10-2009. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Emily Warren Roebling» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ Caffiero, Marina. «Gèmma Galgani, santa» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «LEONE XIII, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Martens, Janneke. «Kusumoto, Ine». Huygens ING i Digital Women's Lexicon of the Netherlands.
- ↑ «Camille Pissarro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1903