Despesa energètica
La despesa energètica, sovint estimada com la despesa energètica diària total (DEDT), és la quantitat d'energia cremada pel cos humà.
Causes de la despesa energètica
modificaTaxa metabòlica en repòs
modificaLa taxa metabòlica en repòs constitueix generalment entre el 60 i el 75 per cent del DEDT.
Activitat
modificaL'energia cremada durant l'activitat física inclou la termogènesi de l'activitat física (TAF) i la termogènesi de l'activitat sense exercici (TASE).[1]
Efecte tèrmic dels aliments
modificaL'efecte tèrmic dels aliments és la quantitat d'energia cremada digerint els aliments, al voltant del 10 per cent del DEDT. Les proteïnes són el component dels aliments que requereix més energia per digerir-los.[2]
Canvi de la despesa energètica
modificaCanvi de pes
modificaLa pèrdua o l'augment de pes afecta la despesa energètica. La reducció de la despesa energètica després de la pèrdua de pes pot ser un repte important per a les persones que busquen evitar la recuperació de pes després de la pèrdua de pes.[3]
Canviant el nivell d'activitat
modificaEs recomana augmentar l'exercici com a forma d'augmentar la despesa energètica en persones que busquen perdre pes.[4][5]
Fàrmacs
modificaAlguns fàrmacs utilitzats per a la pèrdua de pes funcionen augmentant la despesa energètica. Dos dels primers fàrmacs per a la pèrdua de pes, el 2,4-dinitrofenol i l'hormona tiroidal, augmenten la despesa energètica, però tots dos es van retirar a causa dels riscos.[6] Els agonistes adrenèrgics, especialment els que treballen sobre el receptor adrenèrgic beta-2, augmenten la despesa energètica. Encara que alguns com el clenbuterol s'utilitzen sense l'aprovació mèdica per a la pèrdua de pes, cap ha aconseguit l'aprovació d'aquesta indicació a causa dels riscos cardíacs.[6][7]
Es creu que altres fàrmacs com els antipsicòtics atípics redueixen la despesa energètica.[8][9]
Efectes
modificaLa despesa energètica és un factor principal en la regulació de la gana i la ingesta d'energia en els humans.
Referències
modifica- ↑ Comana, Fabio. «Resting Metabolic Rate: How to Calculate and Improve Yours» (en anglès). blog.nasm.org. [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ «Energy Balance: Totaling Up Energy Expenditure» (en anglès americà). Obesity Prevention Source, 21-10-2012. [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ Müller, Manfred J.; Enderle, Janna; Bosy-Westphal, Anja «Changes in Energy Expenditure with Weight Gain and Weight Loss in Humans» (en anglès). Current Obesity Reports, vol. 5, 4, 01-12-2016, pàg. 413–423. DOI: 10.1007/s13679-016-0237-4. ISSN: 2162-4968. PMC: 5097076. PMID: 27739007.
- ↑ Washburn, R. A.; Lambourne, K.; Szabo, A. N.; Herrmann, S. D.; Honas, J. J.; Donnelly, J. E. «Does increased prescribed exercise alter non-exercise physical activity/energy expenditure in healthy adults? A systematic review» (en anglès). Clinical Obesity, vol. 4, 1, 2-2014, pàg. 1–20. DOI: 10.1111/cob.12040. ISSN: 1758-8103. PMC: 5996763. PMID: 25425128.
- ↑ Wiklund, Petri «The role of physical activity and exercise in obesity and weight management: Time for critical appraisal». Journal of Sport and Health Science, vol. 5, 2, 6-2016, pàg. 151–154. DOI: 10.1016/j.jshs.2016.04.001. PMC: 6188737. PMID: 30356545.
- ↑ 6,0 6,1 Christoffersen, Berit Østergaard; Sanchez-Delgado, Guillermo; John, Linu Mary; Ryan, Donna H.; Raun, Kirsten; Ravussin, Eric «Beyond appetite regulation: Targeting energy expenditure, fat oxidation, and lean mass preservation for sustainable weight loss» (en anglès). Obesity, vol. 30, 4, 4-2022, pàg. 841–857. DOI: 10.1002/oby.23374. ISSN: 1930-7381. PMC: 9310705. PMID: 35333444.
- ↑ Kumari, Sweta; Pal, Biplab; Sahu, Sanjeev Kumar; Prabhakar, Pranav Kumar; Tewari, Devesh «Adverse events of clenbuterol among athletes: a systematic review of case reports and case series» (en anglès). International Journal of Legal Medicine, vol. 137, 4, 01-07-2023, pàg. 1023–1037. DOI: 10.1007/s00414-023-02996-1. ISSN: 1437-1596. PMID: 37062796.
- ↑ Singh, Raghunath; Bansal, Yashika; Medhi, Bikash; Kuhad, Anurag «Antipsychotics-induced metabolic alterations: Recounting the mechanistic insights, therapeutic targets and pharmacological alternatives». European Journal of Pharmacology, vol. 844, 2-2019, pàg. 231–240. DOI: 10.1016/j.ejphar.2018.12.003. PMID: 30529195.
- ↑ Cuerda, C.; Velasco, C.; Merchán-Naranjo, J.; García-Peris, P.; Arango, C. «The effects of second-generation antipsychotics on food intake, resting energy expenditure and physical activity» (en anglès). European Journal of Clinical Nutrition, vol. 68, 2, 2-2014, pàg. 146–152. DOI: 10.1038/ejcn.2013.253. ISSN: 1476-5640. PMID: 24327118.