Viquipèdia

Edith Mary Wightman

historiadora britànica, escocesa, i arqueòloga

Edith Mary Wightman (Edimburg, 1 de gener 1938 – Hamilton (Ontario), 17 de desembre de 1983) fou una historiadora britànica, escocesa, i arqueòloga. Va ser assistent de professor i professora de la McMaster Universitat (1969–1983). Edith Mary Wightman és coneguda principalment pels seus estudis titulats Roman Trier i Gallia Belgica.[1]

Plantilla:Infotaula personaEdith Mary Wightman
Biografia
Naixement1r gener 1938 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Hamilton (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de St Andrews Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióerudita clàssica, historiadora, professora d'universitat, arqueòleg clàssic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat McMaster Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Biografia

modifica

Wightman va iniciar els seus universitaris a la Universitat de St Andrews, rebent el seu MA l'any 1960.[2] Després, va estudiar a Oxford amb Ian Richmond i C.E. Stevens, rebent un diploma en Arqueologia Clàssica el 1962, i un DPhil l'any 1968. La seva dissertació sobre el periode romà de la regió germana de Trier va ser publicada com una monografia l'any 1970. Wightman va donar classes a la Universitat de Leicester entre els anys 1965–69, abans d'ingressar al Departament d'Història de la McMaster Universitat l'any 1969, reemplaçant el seu predecessor Salmó de Togo com a professor d'Història Antiga.[3]

Wightman va emprendre treballs de camp arqueològics al mediterrani formant part de tres projectes; a Monte Irsi, sota la direcció d'Alaster Small, com a co-directora del segon equip canadenc d'excavacions a Cartago, amb Colin Wells, i com a directora del projecte d'inspeccions de camps multidisciplinaris al Liri Vall, a Itàlia.[3][4][5][6]

El treball d'Edith Mary Wightman és considerat un "model de combinació de dades literàries, epigràfiques i arqueològiques realitzat amb cura i imaginació. La recerca que feu per a la seva obra Gallia Belgica va implicar visites anuals de recerca als instituts arqueològics de Bèlgica, França, Alemanya i els Països Baixos.[7][8] La seva obra Gallia Belgica, publicada després de la seva mort, ha estat qualificada com a 'magistral' i John Percival va declarar al respecte que "és difícil trobar un estudi millor que aquest sobre una província Romana en termes de comprensió i fiabilitat".[9][10] La seva feina fou un estudi centrat en "el món rural romà i en la seva població".[3] Va distingir-se per la seva habilitat com a investigadora i com a mestre, a més d'una acadèmica "molt estimada i respectada".

Edith Mary Wightman va ser assassinada el 17 de desembre de 1983 a la seva oficina de la McMaster Universitat.[2][11] Va ser trobada a terra en el seu pis amb els ulls embenats i la boca lligada amb cinta i les seves mans emmanillades al darrere.[12] Segons la policia, les seves targetes de crèdit van desaparèixer i per aquesta raó es creu que l'assassinat fou motivat per un robatori.

Honors

modifica

Edith May Wightman va ser nomenada Amiga de la Societat de Antiquaries de London l'any 1973, membre de la Société des Antiquaires de França el 1976, i membe de la Societat Reial de Canadà l'any 1982.[2]

Obres

modifica
  • Wightman, E. 1970. Roman Trier and the Treveri. Oxford
  • Wightman, E.M. 1974. La Gaule chevelue entre César et Auguste. In Actes du IXeme Congres International d'études sur les Frontières Romaines, Mamaïa, 6-13 septembre 1972.
  • Wightman, E.M. 1975. The pattern of rural settlement in Roman Gaul. ANRW 2.4: 584-657
  • Wightman, E.M. 1977. Military arrangements, native settlements and related developments in early Roman Gaul. Helinium 17, 105-126.
  • Wightman, E. 1978. Peasants and potentates : an investigation of social structure and land tenure in Roman Gaul. American Journal of Ancient History 3.
  • Wightman, E. 1980. The plan of Roman Carthage, in New Light on Ancient Carthage (Ann Arbor, 1980), 29-46
  • Wightman, E. 1981. The lower Liri valley: problems, trends and peculiaritiies. In G. Barker and R. Hodges (eds.) Archaeology and Italian Society. Prehistoric, Roman and Medieval Studies. Oxford: BAR International Series 102.
  • Wightman, E. 1985. Gallia Belgica. London: B. T. Batsford
  • Wightman, E.M. 1994a The Iron Age. In J.W. Hayes and I.P. Martini (eds.) Archaeological survey in the Lower Liri Valley, Central Italy (BAR International Series 595). Oxford, Tempus Reparatum. 13-17.
  • Wightman, E.M. 1994b Communications. In J.W. Hayes and I.P. Martini (eds.) Archaeological survey in the Lower Liri Valley, Central Italy (BAR International Series 595). Oxford, Tempus Reparatum. 30-33.
  • Hayes, J.W. and Wightman, E.M. (1984) Interamna Lirenas: risultati di ricerche in superficie 1979-1981. In S. QuiliciGigli (ed.) Archeologia Laziale VI (Quaderni del Centro di Studio per l'Archeologia Etrusco-Italica 8). Roma, Consiglio Nazionale delle Ricerche. 137-148.

Referències

modifica
  1. ↑ «WIGHTMAN, Edith Mary». [Consulta: 30 juny 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Ridgway, David. «Edith Wightman». A: Biographical Dictionary of North American Classicists by American Philological Association, 1994, p. 709. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Rossiter, J Échos du Monde Classique, 28, 1984, pàg. 302–3.
  4. ↑ Monte Irsi, Southern Italy : the Canadian excavations in the Iron Age and Roman sites, 1971-1972. Oxford: British Archaeological Reports, 1977. ISBN 090453166X. OCLC 3390190. 
  5. ↑ Hitchner, R. Bruce Libyan Studies, 41, 2010, pàg. 5–6. DOI: 10.1017/S0263718900000236. ISSN: 0263-7189 [Consulta: free].
  6. ↑ Archaeological survey in the Lower Liri Valley, Central Italy. Oxford: Tempvs Reparatvm, 1994. ISBN 9780860547693. OCLC 32394341. 
  7. ↑ Woolf, G. «Family History in the Roman North-West». A: George. The Roman Family in the Empire: Rome, Italy, and Beyond. Oxford: Oxford University Press, 2005, p. 231–254. 
  8. ↑ Laet, S. J. De Antiquity, 61, 231, 1987, pàg. 145–146. DOI: 10.1017/S0003598X00072732. ISSN: 0003-598X.
  9. ↑ Greene, K. The Archaeology of the Roman Economy. Londres: B. T. Batsford Ltd, 1986, p. 141. 
  10. ↑ Percival, John The Antiquaries Journal, 66, 2, 1986, pàg. 432. DOI: 10.1017/S0003581500028377. ISSN: 1758-5309.
  11. ↑ Gordon, Laura. «Wightman, Edith Mary» (en anglès britànic). Database of Classical Scholars | Rutgers, University of New Jersey. [Consulta: 25 abril 2020].
  12. ↑ «Canadian News Briefs» (en anglès). United Press International, 12-01-1984. [Consulta: 25 abril 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edith_Mary_Wightman&oldid=32986581»