Institut Francès de Barcelona

L'Institut Francès de Barcelona (IFB) es troba al carrer de Moià, 8-12, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.

Infotaula d'organitzacióInstitut Francès de Barcelona
lang=ca
Seu al carrer de Moià amb l'obra Al llibre de Josep Guinovart Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusestabliment públic de caràcter industrial i comercial Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicainstitut Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1921
Altres
Premis

Lloc webinstitutfrancais.es… Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Edifici de l'Institut Francès de Barcelona
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Antoni Coderch i de Sentmenat
Manuel Valls i Vergés Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióMoià, 8-12 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 43″ N, 2° 09′ 05″ E / 41.3953943°N,2.15151109°E / 41.3953943; 2.15151109
Format perPierre Deffontaines Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46098 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Pierre Deffontaines
Identificador1754-26

Història

modifica

Va ser fundat el 1921 per Ernest Merimée, degà de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, a partir de l'Alliance Française à Barcelone i de les escoles franceses Ferdinand de Lesseps i grup escolar francès Carrer Sepúlveda, fundades el 1898. Es va posar en marxa el 1921.[1] El 1922 l'historiador occità Jean-Jacques-Achille Bertrand es va convertir en el seu director.[2] El 1924 va posar en marxa cursos de secundària i organitzà conferències d'intel·lectuals francesos com Paul Valéry.

Fou clausurat durant la Guerra Civil espanyola. El 1939 en fou nomenat director Pierre Deffontaines,[3] que ocupà el càrrec fins al 1964. Tot i ser amic personal d'Henri Philippe Pétain, Deffontaines es va posar de part de la França Lliure el 1943. Des del 1945 els efectius de l'Institut es multiplicaren i va comptar amb una gran biblioteca, el Cercle Maillol i diversos cercles i activitats de difusió de la cultura francesa (literatura, cinema, esport). Això va fer que fos un referent cultural per als intel·lectuals catalans de la postguerra fins a començaments del 1970. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi

Edifici

modifica

La seu de l'Institut va ser projectada el 1972 pels arquitectes Josep Antoni Coderch i de Sentmenat i Manuel Valls i Vergés.[4]

Es tracta d'un edifici exempt, separat dels edificis veïns per a poder disposar d'il·luminació a totes les aules, renunciant a part de la superfície edificable. Consta de dues plantes soterrani, planta baixa i vuit pisos, que formen un prisma molt nítid, reculat respecte al carrer.[4] Les seves façanes es caracteritzen per la gran quantitat de finestres esveltes, sense voladissos ni cossos sortints, on la mida de les parts massisses és igual a la de les obertures, seguint el mateix ritme harmoniós.[5]

Al jardí del davant hi ha l'escultura Al llibre, de Josep Guinovart.[5] A la façana lateral s'hi va col·locar el 2008 una placa d'homenatge de l'Ajuntament de Barcelona a Pierre Deffontaines, el primer director de l'Institut.[6]

Vegeu també

modifica
 
Placa commemorativa de Pierre Deffontaines

Referències

modifica
  1. Horn, Guillaume. Les Français de Barcelone, ombres et lumières, du XVe au XXe siècle (en francés). Pensódromo, gener 2021, p. 193. ISBN 9788412211627. 
  2. Condette, Jean-François. «Cap. 37: BERTRAND Jean-Jacques [dit Achille] [note biographique]». A: Les recteurs d'academie en France de 1808 à 1940. Lyon: Service d'Histoire de l'Éducation, Institut National de Recherche Pédagogique, 2006, p. 71-72. ISBN 2-7342-1046-0 [Consulta: 26 febrer 2018]. 
  3. «Pierre Deffontaines». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 «Institut Francès de Barcelona». Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
  5. 5,0 5,1 de Oleza i Roncal, 2023.
  6. Sabaté Casellas, 2016.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica