Mercè Núñez Targa
Mercedes Núñez Targa (Barcelona, 16 de gener de 1911 - Vigo, 4 d'agost de 1986) va ser una política republicana i lluitadora antifeixista catalana.[1][2]
  | |||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (gl) Mercedes Núñez Targa 16 gener 1911 Barcelona | ||||||||||||||||
| Mort | 4 agost 1986 (75 anys) Vigo (Pontevedra) | ||||||||||||||||
| Sepultura | cementiri de Pereiró | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | política, escriptora | ||||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||||
| Nom de ploma | Paquita Colomeret | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Biografia
modificaEra filla d'Àngela Targa Guitart, una catalana filla d'un xocolater que tenia el negoci a la Rambla de Canaletes, i de José Núñez Otero, natural de Bergondo, que s'havia establert a Barcelona amb una joieria a la Rambla de les Flors.[1]
Mercè Núñez Targa va començar a treballar en un laboratori fotogràfic i després com a comptable i mecanògrafa a l'empresa Películas Cinematográficas Huguet, al carrer de Provença de Barcelona, i també al Consolat de Xile. Precisament durant la Segona República va fer de secretària per a Pablo Neruda mentre aquest exercia de cònsol de Xile a Barcelona.[3]
Es va fer sòcia de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i de l'associació higienista i naturista Amics del Sol, així com tresorera del Club Femení i d'Esports de Barcelona, des del qual va participar en l'organització de les Olimpíades Populars que no es van arribar a celebrar per l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades i més endavant al PSUC.[2]
En acabar la guerra, es va exiliar a l'Estat francès i després va ser enviada a La Corunya per a fer-se càrrec de la direcció comunista. Va ser detinguda el 10 de novembre de 1939 i traslladada a la presó de dones de Ventas, a Madrid, el 1940. Tot i ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó, un error burocràtic la va posar en llibertat dos anys després, així mateix va escriure un llibre sobre la seva estada a la presó franquista. Va tornar a fugir a l'Estat francès, on va ser detinguda a Sallagosa i internada al Camp d'Argelers, fins que es va incorporar a la Resistència francesa a Carcassona el gener de 1943 a la 5a Agrupació de Guerrillers Espanyols, on va treballar com a cuinera a la caserna general i va falsificar documents amb Agustí Centelles.[4] Amb tot, va ser detinguda per la Gestapo el maig de 1944 i embarcada en un tren de la mort cap a Alemanya, on va ser internada al camp de concentració de Ravensbrück, on va coincidir amb Neus Català. Va ser integrada en un comando que treballava en una fàbrica d'obusos a Leipzig.[5] Allà, el grup de dones republicanes, tant franceses com catalanes, van protagonitzar vagues de fam per a reclamar millores alimentàries i van sabotejar l'armament. Va romandre-hi poc menys d'un any, essent alliberada in extremis pels aliats el 1945 en un estat de salut pèssim afectada per l'escarlatina i la tuberculosi.[6] Un cop a França, va participar en el judici celebrat a Carcassona contra l'oficial alsacià René Bach, el seu torturador de la Gestapo, que va ser executat. Ja a Drancy, prop de París, va col·laborar amb moltes publicacions franceses i de l'exili espanyol.[2]
No va tornar a la península fins a la mort del dictador Francisco Franco. El 1968 va participar en la creació del Partit Comunista de Galícia i el 1975 va retornar a l'Estat espanyol, amb el seu company Medardo Iglesias, que havia estat capità de la Guàrdia d'Assalt republicana. El 1983 va ser nomenada delegada a Galícia de l'Amical de Mauthausen i altres camps, i es va dedicar a elaborar el cens de les persones gallegues mortes en els camps de concentració nazis.[7]
El govern francès la va condecorar el 1959 amb la Medalla Militar i el president De Gaulle li va concedir el títol de Chevalier de la Legió d'Honor el 1960. El 2009 la ciutat de Vigo va posar el seu nom a un carrer.[8] El gener de 2019, l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar una placa commemorativa davant de la casa on va néixer al carrer de Santa Anna número 5 del districte de Ciutat Vella.[9]
Obra
modificaMercè Núñes Targa assumí el compromís d'explicar el que havia vist i viscut, i ho va fer, de viva veu, per col·legis i instituts, i també per escrit. En el seu llibre-testimoni sobre la presó de Ventas, publicat a París, va recollir noms i successos verídics, com les referències a les companyes mortes a la presó a conseqüència de les pallisses rebudes a comissaria o executades. Va narrar les seves experiències en el camp nazi de Ravensbrück en el llibre El carretó dels gossos.[2] L'obra El valor de la memòria recull en un sol volum Cárcel de Ventas i Destinada al crematorio.[7]
- Cárcel de Ventas. Editorial Ebre, París, 1967.[10]
- El carretó dels gossos. Una catalana a Ravensbrück. Edicions 62, Barcelona, 1980. ISBN 9788429756449.
- El valor de la memoria. Editorial Renacimiento, Colección «Biblioteca de la Memòria». Sevilla, 2016. ISBN 9788416685899.[11]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Iglesias Núñez, Pablo; Bonet Solé, Ana. Biografía de Mercedes Núñez Targa. Arxivat 2021-08-07 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mercedes Núñez Targa (1911-1986)». Cárcel de Ventas. Madrid 1931-1969. Arxivat de l'original el 2021-05-10. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Núñez Targa, Mercedes - Editorial Renacimiento». [Consulta: 7 gener 2019].
- ↑ «Mercè Núñez Targa, ideals indestructibles». El Punt Avui, 08-03-2020. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «Mercedes Núñez Targa». Banc de la Memòria Democràtica. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «Mercè Núñez, lluitadora antifeixista». Betevé, 09-02-2023. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ 7,0 7,1 Bonet, Ana; Iglesias Núñez, Pablo. «Mercedes Núñez Targa, el valor de la memoria» (en castellà). Mundo Obrero, 14-01-2020. [Consulta: 2 febrer 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Iglesias: "Lo primero que preguntó mi madre al ser liberada del campo fue si seguía Franco"» (en castellà). Faro de Vigo, 24-04-2018. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «La lluitadora antifeixista Mercedes Núñez té una placa a la seva casa natal». Betevé, 31-01-2019. [Consulta: 5 febrer 2019].
- ↑ Holgado, Fernando Hernández. Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al franquismo, 1931-1941 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2003. ISBN 978-84-95379-64-1.
- ↑ «El valor de la memoria» (en castellà). [Consulta: 7 gener 2019].
Bibliografia
modifica- Mercedes Núñez Targa: unha amiga entranyable in Congrés Internacional o Exili Galego. ISBN 84-96530-29-9