Viticultura

tècniques del cultiu del raïm

La viticultura (del llatí vitis, ‘vinya’) és l'especialització de l'agronomia que es dedica a l'estudi i la producció de la vinya i el raïm. Quan del raïm se’n fa vi també es coneix com a vinicultura.

raïm

El territori originari on Vitis vinifera és nativa és una franja que va des d'Europa occidental al litoral de l'Iran a la mar Càspia, la vinya ha demostrat adaptació a diversos ambients de gran part del món.[1]

La viticultura s'ocupa de monitorar i controlar les plagues, les malalties, la fertilització i el regadiu de la vinya. El moment de la verema és crucial i depèn de la utilització i el tipus de vi al qual va destinat el raïm. Al llarg de tot l'hivern es pot esporgar la vinya si es fa tard (a principi de primavera) es pot aconseguir que la vinya broti una mica més tard i que ho faci quan siguin menys probable les glaçades.

La viticultura al món

modifica

Condicions de cultiu

modifica

La viticultura ocupa una superfície mundial de 8.000.000 d'hectàrees.

El cultiu de la vinya necessita un clima temperat relativament càlid. El vinyet alemany de la regió de Mosela és el més septentrional del món gràcies al microclima dels costers del riu Mosela i el Rin. A zones subtropicals de muntanya com a Madeira també es pot cultivar la vinya.

Principals països cultivadors de vinya

modifica
Principals països que cultiven vinya
Classificació Estat Superfície total amb vinya

1

Espanya

1.200.000hectàrees el 2008

2

França

871.000 ha el 2001

3

Itàlia

786.000 ha[2] el 2006

4

Turquia

520.000ha

5

Xina

453.000 ha en 2005
6

Estats Units

415.000 ha[3] en 2003
7

Algèria

250.000 ha
8

Iran

230.000 ha
9

Argentina

226.000ha en 2008
10

Portugal

220.000 ha en 2003
11

Romania

188.000 ha en 2007
12

Xile

173.000 ha en 2006
13

Austràlia

169.000 ha en 2006
14

Bulgària

136.000 ha en 2008
15

Grècia

122.000 ha en 2003
16

Àfrica del Sud

101.000 ha en 2008
17

Alemanya

98.500 ha en 2006

Història

modifica

La vinya es cultiva des del neolític. Sembla que la primera domesticació de la vinya es va fer al Caucas a l'actual Geòrgia.[4] També molt aviat es va fer al Pròxim Orient a l'edat del bronze cap a 3200 aC.

La domesticació primerenca va afavorir l'hermafroditisme de les flors dels raïms per sobre de la situació original amb flors unisexuals masculines (sense fruit) i les femenines amb fruit però necessitant el pol·len de les flors mascles.[5]

Tucídides va escriure al segle V aC que els pobles van sortir de la barbàrie quan van conrear l'olivera i la vinya.[6]

Viticultura romana

modifica

Entre els anys 1200 i 900 aC. els fenicis desenvoluparen tècniques de viticultura que més tard aplicaren a Cartago. Cap a l'any 500 aC. l'escriptor cartaginès Magó va registrar aquestes tècniques en un llibre que va ser de les poques obres que van sobreviure a la desfeta cartaginesa davant Roma per la tercera guerra púnica. L'escriptor romà Cato el Vell es va inspirar en l'obra cartaginesa per escriure la seva De Agri Cultura de l'any 160 aC.[7] El també romà Columella va fer l'obra més detallada sobre viticultura l'any 65 en De Re Rustica. Columella propugnava emparrar la vinya amb pals en lloc de fer-ho com antigament al voltant d'arbres vius.[8]

L'expansió romana va ser l'origen de moltes regions vitícoles actuals com La Rioja, regió de Mosela, Bordeus, Borgonya i Roïna. Els antics romans ja van descobrir les bones condicions per a la vinya dels turons per sobre de les superfícies planes de les valls.[9]

Zona vitícola

modifica

La gran majoria de les zones vitícoles del món estan en zones de clima temperat entre la latitud 30 i 50º de cadascun dels hemisferis. Les temperatures mitjanes anuals que es presenten en aquesta zona es troben entre els 10 i els 20 °C. La presència de grans masses d'aigua i de serralades de muntanyes pot tenir efectes positius en el clima per a la vinya. El mínim d'insolació que cal per una vinya es troba entre 1.300-1.500 hores durant la temporada de creixement. La pluviometria de referència pot ser d'uns 690 litres (però sovint és molt menor) i no convé que plogui gaire a l'estiu pels problemes amb els fongs i la qualitat del raïm ni tampoc durant la verema.[10]

Problemes

modifica

Referències

modifica
  1. H. Johnson "Vintage: The Story of Wine" pg 17-19 Simon and Schuster 1989 ISBN 0671687026
  2. Oenologue, Michel VERON -. «Vignoble italien». [Consulta: 28 desembre 2017].
  3. «Le marché du vin aux États-Unis». Winealley. [Consulta: 25 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
  4. Roots of the Vine Archeology, Volume 57 Number 2, March/April 2004 by Spencer P.M. Harrington
  5. H. Johnson "Vintage: The Story of Wine" pg 18 Simon and Schuster 1989 ISBN 0671687026
  6. H. Johnson "Vintage: The Story of Wine" pg 35 Simon and Schuster 1989 ISBN 0671687026
  7. H. Johnson "Vintage: The Story of Wine" pg 61 Simon and Schuster 1989 ISBN 0671687026
  8. H. Johnson "Vintage: The Story of Wine" pg 68 Simon and Schuster 1989 ISBN 0671687026
  9. H. Johnson "Vintage: The Story of Wine" pg 82-92 Simon and Schuster 1989 ISBN 0671687026
  10. T. Stevenson "The Sotheby's Wine Encyclopedia" pg 14-15 Dorling Kindersley 2005 ISBN 0756613248

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  • Echikson, Tom. Noble Rot. NY: Norton, 2004.
  • McCoy, Elin. The Emperor of Wine. NY: HarperCollins, 2005.
  • Abu-Hamdeh, N.H. 2003. Compaction and subsoiling effects on corn growth and soil bulk density. Soil Society of America Journal. 67:1213-1219.
  • Conradie, W.J., J.L. Van Zyl, P.A. Myburgh. 1996. Effect of soil preparation depth on nutrient leaching and nutrient uptake by young Vitis vinifera L.cv Pinot noir. South African Journal of Enol. Vitic. 17:43-52.
  • Dami, I.E., B. Bordelon, D.C. Ferree, M. Brown, M.A. Ellis, R.N. William, and D. Doohan. 2005. Midwest Grape Production Guide. The Ohio State Univ. Coop. Extension. Service. Bulletin. 919-5.
  • Gil, Emilio; Arnó, Jaume; Llorens, Jordi; Sanz, Ricardo; Llop, Jordi; Rosell-Polo, Joan; Gallart, Montserrat; Escolà, Alexandre (2014). «Advanced Technologies for the Improvement of Spray Application Techniques in Spanish Viticulture: An Overview». Sensors, 14 (1): 691-708. ISSN 1424-8220. PMC PMC3926582
  • Kurtural, S.K. 2007. Desired Soil Properties for Vineyard Site Selection. University of Kentucky Cooperative Extension Service. HortFact – 31- 01.
  • Kurtural, S.K. 2007. Vineyard Design. University of Kentucky Cooperative Extension Service. HortFact – 3103.
  • Kurtural, S.K. 2007. Vineyard Site Selection. University of Kentucky Cooperative Extension Service. HortFact – 31-02.
  • Llorens, Jordi; Gil, Emilio; Llop, Jordi; Escolà, Alexandre 2011. Ultrasonic and LIDAR Sensors for Electronic Canopy Characterization in Vineyards: Advances to Improve Pesticide Application Methods. Sensors. 11 (2), pp. 2177–2194. doi:10.3390/s110202177. ISSN 1424-8220.
  • Llorens, Jordi; Gil, Emilio; Llop, Jordi; Queraltó, Meritxell (2011-06-09). «Georeferenced LiDAR 3D Vine Plantation Map Generation». Sensors 11 (6): 6237-6256. ISSN 1424-8220.
  • Phin, John. 1862 (still in print). Open Air Grape Culture : A Practical Treatise On the Garden and Vineyard Culture of the Vine, and the Manufacture of Domestic Wine Designed For the Use of Amateurs and Others.
  • Schonbeck, M.W. 1998. Cover Cropping and Green Manuring on Small Farms in New England and New York. Research Report #10, New Alchemy Institute, 237 Hatchville Rd. Falmouth, MA 02536.
  • Tesic, Dejan, M. Keller, R.J. Hutton. 2007. Influence of Vineyard Floor Management Practices on Grapevine Vegetative Growth, Yield, and Fruit Composition. American Journal of Enol. Vitic. 58:1:1-11.
  • Zabadal, J.T. Anderson, J.A. Vineyard Establishment I – Preplant Decisions. MSU Extension Fruit Bulletins – 26449701. 1999.
  • Tesic, Dejan, M. Keller, R.J. Hutton. Influence of Vineyard Floor Management Practices on Grapevine Vegetative Growth, Yield, and Fruit Composition. American Journal of Enol. Vitic. 58:1:1-11. 2007.

Enllaços externs

modifica
  • LIVE - Low Input Viticulture and Enology, Sustainable Viticulture Certification (anglès)
  • AJEV - American Journal of Enology and Viticulture (anglès)