Aigua règia: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Enllaços |
||
(21 revisions intermèdies per 10 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
L''''aigua règia''' (del [[llatí]] ''aqua regia'') és una solució altament corrosiva i fumant, de color groc, formada per la mescla d'[[àcid nítric]] concentrat i [[àcid clorhídric]] concentrat generalment en la proporció d'una en tres parts.<ref name=morcillo>{{es}} {{ref-llibre|autor=Morcillo, Jesús|títol=Temas básicos de química|isbn=9788420507828|editorial=Alhambra Universidad|any=1989|edició=2a |
L''''aigua règia''' (del [[llatí]] ''aqua regia'') o AR és una solució altament corrosiva i fumant, de color groc, formada per la mescla d'[[àcid nítric]] concentrat i [[àcid clorhídric]] concentrat generalment en la proporció d'una en tres parts.<ref name=morcillo>{{es}} {{ref-llibre|autor=Morcillo, Jesús|títol=Temas básicos de química|isbn=9788420507828|editorial=Alhambra Universidad|any=1989|edició=2a edició|pàgina=405}}</ref> |
||
[[Fitxer:Aqua regia in NMR tubes.jpg| |
[[Fitxer:Aqua regia in NMR tubes.jpg|miniatura|Aigua règia utilitzada per a netejar provetes]] |
||
És un dels pocs reactius que són capaços de dissoldre l'[[or]], el [[platí]] i la resta dels metalls. Fou anomenada d'aquesta forma perquè pot dissoldre aquells metalls anomenats ''regis'', ''reials'', o [[metalls nobles |
És un dels pocs reactius que són capaços de dissoldre l'[[or]], el [[platí]] i la resta dels metalls. Fou anomenada d'aquesta forma perquè pot dissoldre aquells metalls anomenats ''regis'', ''reials'', o ''[[metalls nobles]]''. És emprada en l'aiguafort i en alguns procediments analítics. L'aigua règia no és gaire estable, per la qual cosa ha de ser preparada just abans de ser utilitzada. |
||
== Com funciona == |
== Com funciona == |
||
[[Fitxer: |
[[Fitxer:Al-Jaahith - African Arab Naturalist - Basra - al jahiz.jpg|miniatura|L'alquimista Jabir Ibn Hayyan]] |
||
Tot i que l'aigua règia dissol els metalls abans mencionats, cap dels seus àcids constituents pot fer-ho per si sol. L'àcid nítric és un potent oxidant, que pot dissoldre una quantitat minúscula (pràcticament indetectable) d'or, formant ions d'or. L'àcid clorhídric, per la seva part, proporciona ions clorur, que reaccionen amb els ions d'or, traient or de la dissolució. Això permet que continuï oxidant-se l'or, per la qual cosa l'or acaba dissolent-se. |
Tot i que l'aigua règia dissol els metalls abans mencionats, cap dels seus àcids constituents pot fer-ho per si sol. L'àcid nítric és un potent oxidant, que pot dissoldre una quantitat minúscula (pràcticament indetectable) d'or, formant ions d'or. L'àcid clorhídric, per la seva part, proporciona ions clorur, que reaccionen amb els ions d'or, traient or de la dissolució. Això permet que continuï oxidant-se l'or, per la qual cosa l'or acaba dissolent-se. |
||
L'aigua règia és un dissolvent poderós a causa de l'efecte combinat dels ions H<sup>+</sup>, |
L'aigua règia és un dissolvent poderós a causa de l'efecte combinat dels ions H<sup>+</sup>, NO₃<sup>-</sup> i Cl<sup>-</sup> en dissolució. Els tres ions reaccionen amb els àtoms d'or, per exemple, per formar-ne aigua, [[diòxid de nitrogen]] (NO₂) i l'anió estable AuCl₄<sup>-</sup>, que roman en dissolució. |
||
Au + |
Au + 3 HNO₃ + 4 HCl → [AuCl₄]H + 3 H₂O + 3 NO₂ |
||
== Història == |
== Història == |
||
L'aigua règia fou preparada per primera vegada pel químic persa [[Jàbir ibn Hayyan]] (721-815) barrejant àcid sulfúric i clorur |
L'aigua règia fou preparada per primera vegada pel químic persa [[Jàbir ibn Hayyan]] (721-815) barrejant [[àcid sulfúric]] i [[clorur de sodi]] (sal comuna). |
||
Quan [[Alemanya]] va envair [[Dinamarca]] durant la [[Segona Guerra Mundial |
Quan [[Alemanya]] va envair [[Dinamarca]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], el químic hongarès [[George de Hevesy]] va dissoldre les medalles dels premis Nobel de [[Max von Laue]] i [[James Franck]] en aigua règia, per així evitar que els nazis les robessin. Col·locà aquesta solució en un prestatge del seu laboratori a l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra mundial, tornà al laboratori i precipità l'or per treure'l de la mescla. L'or fou tornat a la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel lliurà noves medalles a von Laue i Franck. [[Enrico Fermi]] va fer el mateix amb la medalla d'or del seu [[premi Nobel]] quan va fugir cap als Estats Units d'Amèrica. |
||
[[Enrico Fermi]] va fer el mateix amb la medalla d'or del seu [[premi Nobel]] quan va fugir cap als Estats Units d'Amèrica. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
{{Referències}} |
|||
{{referències}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Aigua Regia}} |
{{ORDENA:Aigua Regia}} |
||
[[Categoria:Química inorgànica]] |
[[Categoria:Química inorgànica]] |
||
[[Categoria:Alquímia]] |
[[Categoria:Alquímia]] |
Revisió de 07:35, 28 juny 2024
L'aigua règia (del llatí aqua regia) o AR és una solució altament corrosiva i fumant, de color groc, formada per la mescla d'àcid nítric concentrat i àcid clorhídric concentrat generalment en la proporció d'una en tres parts.[1]
És un dels pocs reactius que són capaços de dissoldre l'or, el platí i la resta dels metalls. Fou anomenada d'aquesta forma perquè pot dissoldre aquells metalls anomenats regis, reials, o metalls nobles. És emprada en l'aiguafort i en alguns procediments analítics. L'aigua règia no és gaire estable, per la qual cosa ha de ser preparada just abans de ser utilitzada.
Com funciona
[modifica]Tot i que l'aigua règia dissol els metalls abans mencionats, cap dels seus àcids constituents pot fer-ho per si sol. L'àcid nítric és un potent oxidant, que pot dissoldre una quantitat minúscula (pràcticament indetectable) d'or, formant ions d'or. L'àcid clorhídric, per la seva part, proporciona ions clorur, que reaccionen amb els ions d'or, traient or de la dissolució. Això permet que continuï oxidant-se l'or, per la qual cosa l'or acaba dissolent-se.
L'aigua règia és un dissolvent poderós a causa de l'efecte combinat dels ions H+, NO₃- i Cl- en dissolució. Els tres ions reaccionen amb els àtoms d'or, per exemple, per formar-ne aigua, diòxid de nitrogen (NO₂) i l'anió estable AuCl₄-, que roman en dissolució.
Au + 3 HNO₃ + 4 HCl → [AuCl₄]H + 3 H₂O + 3 NO₂
Història
[modifica]L'aigua règia fou preparada per primera vegada pel químic persa Jàbir ibn Hayyan (721-815) barrejant àcid sulfúric i clorur de sodi (sal comuna).
Quan Alemanya va envair Dinamarca durant la Segona Guerra Mundial, el químic hongarès George de Hevesy va dissoldre les medalles dels premis Nobel de Max von Laue i James Franck en aigua règia, per així evitar que els nazis les robessin. Col·locà aquesta solució en un prestatge del seu laboratori a l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra mundial, tornà al laboratori i precipità l'or per treure'l de la mescla. L'or fou tornat a la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel lliurà noves medalles a von Laue i Franck. Enrico Fermi va fer el mateix amb la medalla d'or del seu premi Nobel quan va fugir cap als Estats Units d'Amèrica.
Referències
[modifica]- ↑ (castellà) Morcillo, Jesús. Temas básicos de química. 2a edició. Alhambra Universidad, 1989, p. 405. ISBN 9788420507828.