Aigua règia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 07:35, 28 juny 2024

L'aigua règia (del llatí aqua regia) o AR és una solució altament corrosiva i fumant, de color groc, formada per la mescla d'àcid nítric concentrat i àcid clorhídric concentrat generalment en la proporció d'una en tres parts.^[1]

És un dels pocs reactius que són capaços de dissoldre l'or, el platí i la resta dels metalls. Fou anomenada d'aquesta forma perquè pot dissoldre aquells metalls anomenats regis, reials, o metalls nobles. És emprada en l'aiguafort i en alguns procediments analítics. L'aigua règia no és gaire estable, per la qual cosa ha de ser preparada just abans de ser utilitzada.

Com funciona

Tot i que l'aigua règia dissol els metalls abans mencionats, cap dels seus àcids constituents pot fer-ho per si sol. L'àcid nítric és un potent oxidant, que pot dissoldre una quantitat minúscula (pràcticament indetectable) d'or, formant ions d'or. L'àcid clorhídric, per la seva part, proporciona ions clorur, que reaccionen amb els ions d'or, traient or de la dissolució. Això permet que continuï oxidant-se l'or, per la qual cosa l'or acaba dissolent-se.

L'aigua règia és un dissolvent poderós a causa de l'efecte combinat dels ions H⁺, NO₃^- i Cl^- en dissolució. Els tres ions reaccionen amb els àtoms d'or, per exemple, per formar-ne aigua, diòxid de nitrogen (NO₂) i l'anió estable AuCl₄^-, que roman en dissolució.

Au + 3 HNO₃ + 4 HCl → [AuCl₄]H + 3 H₂O + 3 NO₂

Història

L'aigua règia fou preparada per primera vegada pel químic persa Jàbir ibn Hayyan (721-815) barrejant àcid sulfúric i clorur de sodi (sal comuna).

Quan Alemanya va envair Dinamarca durant la Segona Guerra Mundial, el químic hongarès George de Hevesy va dissoldre les medalles dels premis Nobel de Max von Laue i James Franck en aigua règia, per així evitar que els nazis les robessin. Col·locà aquesta solució en un prestatge del seu laboratori a l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra mundial, tornà al laboratori i precipità l'or per treure'l de la mescla. L'or fou tornat a la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel lliurà noves medalles a von Laue i Franck. Enrico Fermi va fer el mateix amb la medalla d'or del seu premi Nobel quan va fugir cap als Estats Units d'Amèrica.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aigua règia

↑ (castellà) Morcillo, Jesús. Temas básicos de química. 2a edició. Alhambra Universidad, 1989, p. 405. ISBN 9788420507828.

[morcillo-1] (castellà) Morcillo, Jesús. Temas básicos de química. 2a edició. Alhambra Universidad, 1989, p. 405. ISBN 9788420507828.

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-L''''aigua règia''' (del [[llatí]] Aqua regia) és una solució altament corrosiva i fumant, de color groc, formada per la mescla d'[[àcid nítric]] concentrat i [[àcid clorhídric]] concentrat generalment en la proporció d'una en tres parts <ref name=morcillo>{{es}} {{cita libro|autor=Morcillo, Jesús|título=Temas básicos de química|isbn=9788420507828|editorial=Alhambra Universidad|año=1989|edición=2ª|página=405}}</ref>.
+L''''aigua règia''' (del [[llatí]] ''aqua regia'') o AR és una solució altament corrosiva i fumant, de color groc, formada per la mescla d'[[àcid nítric]] concentrat i [[àcid clorhídric]] concentrat generalment en la proporció d'una en tres parts.<ref name=morcillo>{{es}} {{ref-llibre|autor=Morcillo, Jesús|títol=Temas básicos de química|isbn=9788420507828|editorial=Alhambra Universidad|any=1989|edició=2a edició|pàgina=405}}</ref>
-[[Fitxer:Aqua regia in NMR tubes.jpg|thumb|right|200px|Aigua règia utilitzada per netejar provetes]]
+[[Fitxer:Aqua regia in NMR tubes.jpg|miniatura|Aigua règia utilitzada per a netejar provetes]]
-És un dels pocs reactius que són capaços de dissoldre l'[[or]], el [[platí]] i la resta dels metalls. Fou anomenada d'aquesta forma perquè pot dissoldre aquells anomenats metalls regis, reals, o [[metalls nobles]]. És emprada en l'aiguafort i alguns procediments analítics. L'aigua règia no és gaire estable, pel que ha de ser preparada just abans de ser utilitzada.
+És un dels pocs reactius que són capaços de dissoldre l'[[or]], el [[platí]] i la resta dels metalls. Fou anomenada d'aquesta forma perquè pot dissoldre aquells metalls anomenats ''regis'', ''reials'', o ''[[metalls nobles]]''. És emprada en l'aiguafort i en alguns procediments analítics. L'aigua règia no és gaire estable, per la qual cosa ha de ser preparada just abans de ser utilitzada.
 == Com funciona ==
-[[Fitxer:Jabir ibn Hayyan.jpg|thumb|right|200px|L'alquimista Jabir Ibn Hayyan]]
+[[Fitxer:Al-Jaahith - African Arab Naturalist - Basra - al jahiz.jpg|miniatura|L'alquimista Jabir Ibn Hayyan]]
-Tot i que l'aigua règia dissol els metalls abans mencionats, cap dels seus àcids constituents pot fer-lo per si sol. L'àcid nítric és un potent oxidant, que pot dissoldre una quantitat minúscula (pràcticament indetectable) d'or, formant ions d'or. L'àcid clorhídric, per la seva part, proporciona ions clorur, que reaccionen amb els ions d'or, traient or de la dissolució. Això permet que segueixi oxidant-se l'or, pel que l'or acaba dissolent-se.
+Tot i que l'aigua règia dissol els metalls abans mencionats, cap dels seus àcids constituents pot fer-ho per si sol. L'àcid nítric és un potent oxidant, que pot dissoldre una quantitat minúscula (pràcticament indetectable) d'or, formant ions d'or. L'àcid clorhídric, per la seva part, proporciona ions clorur, que reaccionen amb els ions d'or, traient or de la dissolució. Això permet que continuï oxidant-se l'or, per la qual cosa l'or acaba dissolent-se.
-L'aigua règia és un dissolvent poderós a causa de l'efecte combinat dels ions H<sup>+</sup>, NO<sub>3</sub><sup>-</sup> i Cl<sup>-</sup> en dissolució. Els tres ions reaccionen amb els àtoms d'or, per exemple, per formar-ne aigua, [[òxid nítric]] o [[monòxid de nitrogen]] (NO) i l'ió estable AuCl<sub>4</sub><sup>-</sup>, que roman en dissolució.
+L'aigua règia és un dissolvent poderós a causa de l'efecte combinat dels ions H<sup>+</sup>, NO₃<sup>-</sup> i Cl<sup>-</sup> en dissolució. Els tres ions reaccionen amb els àtoms d'or, per exemple, per formar-ne aigua, [[diòxid de nitrogen]] (NO₂) i l'anió estable AuCl₄<sup>-</sup>, que roman en dissolució.
-Au + NO<sub>3</sub>H + 4HCl -> [AuCl<sub>4</sub>]H + 3H<sub>2</sub>O + 3NO<sub>2</sub>
+Au + 3 HNO₃ + 4 HCl → [AuCl₄]H + 3 H₂O + 3 NO₂
 == Història ==
+L'aigua règia fou preparada per primera vegada pel químic persa [[Jàbir ibn Hayyan]] (721-815) barrejant [[àcid sulfúric]] i [[clorur de sodi]] (sal comuna).
-{{millorar| '''No s'entén la relació entre l'àcid clorhídric, l'alquimista persa i l'aigua règia'''}}
-L'àcid clorhídric fou descobert prop de l'any 800 per l'alquimista persa [[Jabir Ibn Hayyan]] (Gaber), per la mescla de [[clorur de sodi]] (sal comuna) amb vitriol ([[àcid sulfúric]]). La invenció de Jabir que arribà a dissoldre l'or en aigua règia va contribuir a l'esforç dels primers alquimistes en la seva recerca de la [[pedra filosofal]].
-Quan [[Alemanya]] va envair [[Dinamarca]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], el químic hongarès [[George de Hevesy]] va dissoldre les medalles dels premis Nobel de [[Max von Laue]] i [[James Franck]] en aigua règia, per així evitar-ne que els nazis les robessin. Col·locà aquesta solució en un prestatge del seu laboratori a l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra Mundial, tornà al laboratori i precipità l'or per treure'l de la mescla. L'or fou tornat a la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel lliurà noves medalles a von Laue i Franck.
+Quan [[Alemanya]] va envair [[Dinamarca]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], el químic hongarès [[George de Hevesy]] va dissoldre les medalles dels premis Nobel de [[Max von Laue]] i [[James Franck]] en aigua règia, per així evitar que els nazis les robessin. Col·locà aquesta solució en un prestatge del seu laboratori a l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra mundial, tornà al laboratori i precipità l'or per treure'l de la mescla. L'or fou tornat a la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel lliurà noves medalles a von Laue i Franck. [[Enrico Fermi]] va fer el mateix amb la medalla d'or del seu [[premi Nobel]] quan va fugir cap als Estats Units d'Amèrica.
+== Referències ==
-Fermi va fer el mateix amb la medalla d'or del seu [[premi Nobel]] quan va fugir cap els estats units.
+{{Commonscat}}
+{{Referències}}
+{{Autoritat}}
-==Referències==
-<references />
-{{ORDENA:Aigua Regia}}	<!--ORDENA generat per bot-->
+{{ORDENA:Aigua Regia}}
 [[Categoria:Química inorgànica]]
 [[Categoria:Alquímia]]
-[[ar:ماء ملكي]]
-[[bg:Царска вода]]
-[[bs:Aqua regia]]
-[[cs:Lučavka královská]]
-[[da:Kongevand]]
-[[de:Königswasser]]
-[[el:Βασιλικό νερό]]
-[[en:Aqua regia]]
-[[es:Agua regia]]
-[[et:Kuningvesi]]
-[[fa:تیزاب سلطانی]]
-[[fi:Kuningasvesi]]
-[[fr:Eau régale]]
-[[he:מי מלך]]
-[[hr:Zlatotopka]]
-[[hu:Királyvíz]]
-[[id:Aqua regia]]
-[[is:Kóngavatn]]
-[[it:Acqua regia]]
-[[ja:王水]]
-[[kn:ರಾಜೋದಕ]]
-[[ko:왕수]]
-[[lt:Karališkasis vanduo]]
-[[ml:അക്വാ റീജിയ]]
-[[nl:Koningswater]]
-[[nn:Kongevatn]]
-[[no:Kongevann]]
-[[pl:Woda królewska]]
-[[pt:Água régia]]
-[[ro:Aqua regia]]
-[[ru:Царская водка]]
-[[sh:Carska voda]]
-[[simple:Aqua regia]]
-[[sk:Lúčavka kráľovská]]
-[[sq:Uji mbretëror]]
-[[sr:Царска вода]]
-[[sv:Kungsvatten]]
-[[tr:Kral suyu]]
-[[uk:Царська вода]]
-[[vi:Nước cường toan]]
-[[zh:王水]]