Sarkel: diferència entre les revisions
m Enllaços |
m possessius excessius |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula indret}} |
{{Infotaula indret}} |
||
'''Sarkel''' ([[grec medieval]]: Σάρκελ, ''Sàrkel''; [[khàzar]]: ''Šarkel'') fou una fortalesa que custodiava el [[riu Don]], actualment associada a les ruïnes situades prop de [[Tsimliansk]] ([[Rússia]]). Als segles {{Romanes|VIII}} i {{Romanes|IX}} ja hi havia una primera fortalesa al marge dret, que controlava el gual |
'''Sarkel''' ([[grec medieval]]: Σάρκελ, ''Sàrkel''; [[khàzar]]: ''Šarkel'') fou una fortalesa que custodiava el [[riu Don]], actualment associada a les ruïnes situades prop de [[Tsimliansk]] ([[Rússia]]). Als segles {{Romanes|VIII}} i {{Romanes|IX}} ja hi havia una primera fortalesa al marge dret, que controlava el gual al riu i pertanyia a una població de la [[cultura Sàltovo-Maiaki]].{{sfn|Kajdan|1991|loc=«Sarkel» (O. Pritsak)}} Després de la destrucció, el [[kagan]] [[khàzars|khàzar]] demanà a l'[[emperador romà d'Orient]] [[Teòfil (emperador)|Teòfil]] ([[r.]] 829–842) que li construís la plaça forta de Sarkel. Cap al 833, l'[[espatarocandidat]] [[Petrones Camàter]] viatjà al Tanais (Don) i erigí al marge esquerre una fortalesa de [[maó (construcció)|maons]] amb un [[morter (construcció)|morter]] fet de petites closques del riu. Hi havia una rotació anual de la guarnició de tres-cents homes de Sarkel.{{sfn|Kajdan|1991|loc=«Sarkel» (O. Pritsak)}} |
||
Les |
Les ruïnes tenen un perímetre rectangular de 193,5 × 133,3 m, mentre que les muralles feien 3,75 m de gruix. Les efígies dels maons difereixen de les tradicionals utilitzades a l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Les restes arqueològiques indiquen que la fortalesa caigué en desús unes dècades després de la construcció i esdevingué una població normal i corrent. La plaça forta fou destruïda per [[Sviatoslav I de Kíev]] (r. 945–972), però l'assentament perdurà fins a l'atac de [[Vladímir II Monòmac]] (r. 1073–1125) el 1116/1117. Al {{segle|X}}, [[Ibn Khurradàdhbih]] esmentà la fortalesa en un text sobre un cap khàzar que vivia al Don i cobrava un impost d'una desena part als mercaders [[Rus de Kíev|russos]].{{sfn|Kajdan|1991|loc=«Sarkel» (O. Pritsak)}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió de 18:24, 4 nov 2024
Tipus | jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Rússia | |||
| ||||
Història | ||||
Creació | 834 | |||
Estat de conservació | enderrocat o destruït | |||
Sarkel (grec medieval: Σάρκελ, Sàrkel; khàzar: Šarkel) fou una fortalesa que custodiava el riu Don, actualment associada a les ruïnes situades prop de Tsimliansk (Rússia). Als segles viii i ix ja hi havia una primera fortalesa al marge dret, que controlava el gual al riu i pertanyia a una població de la cultura Sàltovo-Maiaki.[1] Després de la destrucció, el kagan khàzar demanà a l'emperador romà d'Orient Teòfil (r. 829–842) que li construís la plaça forta de Sarkel. Cap al 833, l'espatarocandidat Petrones Camàter viatjà al Tanais (Don) i erigí al marge esquerre una fortalesa de maons amb un morter fet de petites closques del riu. Hi havia una rotació anual de la guarnició de tres-cents homes de Sarkel.[1]
Les ruïnes tenen un perímetre rectangular de 193,5 × 133,3 m, mentre que les muralles feien 3,75 m de gruix. Les efígies dels maons difereixen de les tradicionals utilitzades a l'Imperi Romà d'Orient. Les restes arqueològiques indiquen que la fortalesa caigué en desús unes dècades després de la construcció i esdevingué una població normal i corrent. La plaça forta fou destruïda per Sviatoslav I de Kíev (r. 945–972), però l'assentament perdurà fins a l'atac de Vladímir II Monòmac (r. 1073–1125) el 1116/1117. Al segle x, Ibn Khurradàdhbih esmentà la fortalesa en un text sobre un cap khàzar que vivia al Don i cobrava un impost d'una desena part als mercaders russos.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kajdan, 1991, «Sarkel» (O. Pritsak).
Bibliografia
[modifica]- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.