John Berger

John Peter Berger

Berger, l'any 2009 a Estrasburg
Biografia
Naixement	5 novembre 1926 Hackney (Anglaterra)
Mort	2 gener 2017 (90 anys) Antony (França)
Nacionalitat	Regne Unit
Formació	Chelsea College of Art and Design Central School of Art and Design St Edward's School
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, crítica de l'art, estudi de la història de l'art i arts visuals
Ocupació	Pintor, escriptor, crític
Activitat	1948 - 2005
Ocupador	St Mary's University
Membre de	Acadèmia de les Arts de Berlín
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Britànica
Família
Fills	Jacob Berger
Premis
(2011)  premi Groeneveld (2005)  Premi Scott Moncrieff (1972)  Premi Booker, per l'obra G. (en) (1972)  Premi Memorial James Tait Black
Lloc web	johnberger.org →

John Peter Berger (Londres, 5 de novembre de 1926 – París, 2 de gener de 2017) fou un crític d'art, pintor i escriptor. Entre les seves obres més conegudes destaquen G., guanyadora del premi Booker Prize el 1972, i l'assaig d'introducció a la crítica de l'art Ways of Seeing.

Biografia

Berger era fill d'un jueu convertit al cristianisme que després de servir com a oficial durant la Primera Guerra mundial, abandonà el desig de ser sacerdot, però no la fe. Del seu pare, segons el mateix Berger, n'heretà el talent per la pintura i certa moralitat de soldat que sempre ha intentat imitar.

Als setze anys es va escapar del St. Edward's School d'Oxford, decidit a estudiar art i "[...] veure dones despullades". Obtingué una beca per a estudiar a la Central School of Art de Londres, tot i que poc després s'enrolaria a l'exèrcit britànic, al qual va servir entre el 1944 i el 1946.

Acabada la guerra, va reprendre els seus estudis a la Chelsea School of Art, amb una altra beca, aquest cop concedida pel mateix exèrcit. Entre el 1948 i el 1955 impartí classes de dibuix a la mateixa escola on Henry Moore en feia d'escultura. Durant aquest període establí vincles amb el Partit Comunista britànic i no va trigar a publicar articles en el Tribune, on escriuria sota l'estricta supervisió de George Orwell. El 1951 va començar un període de col·laboració amb la revista New Stateman, treball que es perllongarà durant deu anys i en el qual es revela com a crític d'art marxista i defensor del realisme. El seu humanisme marxista i les seves inconformistes opinions d'art modern el van convertir, ja de bon principi, en una figura molt controvertida. El 1960 publicà Permanent Red, volum que recull una selecció dels articles publicats al New Stateman.

Als trenta anys decidí deixar de pintar per dedicar-se completament a l'escriptura. No perquè, segons ell mateix, dubtés del seu talent com a pintor, sinó perquè la urgència de la situació política en què vivia (en plena guerra freda) semblava que requeria d'ell que es posés a escriure. El 1958 va publicar la seva primera novel·la, A Painter of Our Time. En l'obra relata la vida d'un pintor hongarès exiliat a Londres. L'evident compromís polític de la novel·la i el realisme amb què narra –usant sempre la primera persona– va fer pensar a molts que es tractava d'un diari íntim i no de simple ficció. El llibre va estar a la venda durant un mes, fins que l'editoral en retirà la novel·la de les llibreries. Més tard s'ha sabut que aquesta retirada es va fer sota pressió del Congress for Cultural Freedom, una associació d'advocats anticomunistes.

Però Berger continuà escrivint: novel·la, assaig, articles de premsa, poesia, guions de cinema –amb l'Alain Tanner– i fins i tot obres de teatre; entretant, decidí d'emigrar voluntàriament a un poble dels Alps. S'ha dit sovint que el que provocà l'autoexili fou la vocació de ser un «escriptor europeu», però més tard Berger va confessar que no es trobava bé en el Londres d'aquella època, un lloc en què no encaixava.

El 1972, la BBC va emetre una sèrie de televisió que va ser seguida amb la publicació del text Ways of Seeing (traduïda al català com a Maneres de mirar), que va marcar tota una generació de crítics d'art i s'ha convertit en llibre de text de les escoles britàniques, on reprenia moltes de les idees de The Work of Art in the Age of Mechanical Reproduction, article de Walter Benjamin del 1936. Aquell mateix any de 1972, Berger guanya inesperadament el prestigiós premi Booker Prize amb la seva novel·la G., i donà la meitat dels diners del premi al Black Panther Party britànic.

Al llarg dels anys vuitanta, va publicant esglaonadament la trilogia Into Their Labours (traduïda al castellà com De sus fatigas), en la qual va estar treballant durant quinze anys i en la qual entoma el canvi que estem experimentant amb el pas de la vida rural a la urbana. En Pig Earth (traduïda al castellà com Puerca tierra) ens anuncià una investigació sobre una manera de vida que trigarà menys d'un segle a desaparèixer, la vida camperola. A Once In Europe (traduïda al castellà com Una vez en Europa) relatà els amors que origina una vida d'aquest tipus i, finalment, en Lilac and Flag acompanyem la següent generació a una existència a la gran ciutat cosmopolita. Però la investigació s'estén cap a aspectes formals i en llegir-ho som testimonis de la recerca d'una veu amb què relatar aquest excepcional esdeveniment de la humanitat.

En l'elecció dels temes sobre els quals escrivia, John Berger seguí evidenciant fins al final de la seva vida el seu compromís amb l'escriptura com a mitjà de lluita política. Es pot comprovar, per exemple, en The Shape Of A Pocket, que inclou una correspondència amb el subcomandant Marcos, també en To The Wedding (traduïda al castellà com Hacia la boda), que gira a l'entorn de la sida, o en King, un relat de la vida dels «sense sostre», a més de la seva col·laboració persistent com a articulista en la premsa de molts països. Malgrat que amb el pas del temps va agafar certa distància respecte de les seves primeres postures polítiques, per exemple, respecte al seu suport als règims soviètics, fa poc acabava un dels seus articles, publicat en La Jornada i titulat On trobar la nostra llar, dient: «Sí, entre moltes altres coses, segueixo sent marxista».

John Berger, hem vist, també ha fet moltes propostes en format d'assaig. Una d'elles és el breu llibre «Alguns passos cap a una petita teoria d'allò visible» (Ed. Árdora exprés, castellà, 1997, ISBN 84-88020-08-2). Un assaig divulgatiu, en prosa quasi poètica, però assaig, en què explica la seva percepció de l'art, especialment de la pintura, amb esperit divulgador per qui vol entendre, o fer, art.

Obres

Ficció

• A Painter of Our Time (Un pintor de hoy, Alfaguara, 2002).
• The Foot of Clive.
• Corker's Freedom.
• A Fortunate Man.
• A Seventh Man (Un séptimo hombre, Huerga y Fierro, 2002).
• G. (G., Alfaguara, 1994).
• La Trilogia: Into Their Labours (Pig Earth, Once in Europe, Lilac and Flag) (De sus fatigas: Puerca tierra, Alfaguara, 2006; Una vez en Europa, Alfaguara, 2000; Lila y Flag, Alfaguara, 1992).
• And Our Faces, My Heart, Brief as Photos.
• Photocopies (Fotocopias, Alfaguara, 2006).
• To the Wedding (Hacia la boda, Alfaguara, 1995).
• King (K., una història de la calle, Alfaguara, 2000).
• Here is Where We Meet (Aquí nos vemos, Alfaguara, 2005).
• Hold Everything Dear

Poesia

• Pages of the Wound (Páginas de la Herida: antología poética, Visor, 1995)

No ficció

• Permanent Red
• Art and Revolution
• The Moment of Cubism and Other Essays
• The Look of Things: Selected Essays and Articles
• Ways of Seeing (Maneres de mirar, Edicions de 1984, 2011, traduïda per Montse Basté)
• Another Way of Telling (Otra manera de contar, Mestizo, 1998).
• The Success and Failure of Picasso.
• About Looking (Mirar, Gustavo Gili, 2003).
• The White Bird (als EUA: The Sense of Sight) (El sentido de la vista, Alianza Editorial, 2006).
• Keeping a Rendezvous.
• The Shape of a Pocket (El tamaño de una bolsa, Taurus, 2004).
• I send you this Cadmium Red (Te mando este rojo cadmio: correspondència entre John Berger i John Christie, Actar Editorial, 2000).
• Titian: Nymph and Sepherd (Tiziano, Ninfa y Pastor, Árdora Ediciones, 2003).
• Selected Essays (Geoff Dyer, ed.)
• From A to X (2008).

Guions de pel·lícules

• La salamandra (La salamandre), 1971 (Guió: Alain Tanner, John Berger).
• El centre del món (Le milie du monde), 1974 (Guió: Alain Tanner, John Berger).
• Jonás que cumplirás 25 años en el año 2000 (Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000), 1976 (Guió: Alain Tanner, John Berger).

Llibres publicats en català

• D'A a X (Edicions de 1984, 2008).