Vés al contingut

Nadia Murad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaNadia Murad

(2023) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) نادية مراد Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 març 1993 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Kojo (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador de bona voluntat
16 setembre 2016 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIazidisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDrets humans Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióconferenciant, activista, activista política Modifica el valor a Wikidata
Activitat2014 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
22 maig 2022Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2022 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webnadiasinitiative.org Modifica el valor a Wikidata

Facebook: NadiaMuradBasee X: NadiaMuradBasee Instagram: nadia_murad Goodreads author: 16473543 Modifica el valor a Wikidata
Discurs de Nadia Murad

Nadia Murad Basee Taha (kurd ezdiqui: Nadiye Murad; àrab: نادية مراد, Nādiya Murād) (Kocho, Sinjar, 1993) és una defensora dels drets humans iazidita.[1][2] És guanyadora del Premi Nobel de la Pau[3][4] i, des de setembre de 2016, la primera ambaixadora de bona voluntat per la dignitat dels supervivents del tràfic de persones de les Nacions Unides.[5] La missió de Nadia és patrocinada i recolzada per Yazda: Organització Mundial Yazidí. Va ser segrestada i retinguda per l'Estat Islàmic a l'agost de 2014.[6]

El 2017 va publicar la novel·la autobiogràfica Jo seré l'última.

Premis

El 2016 va rebre, junt amb Lamiya Aji Bashar, el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència[7] i el 2017 el 37è Premi per la Pau de l'Associació per les Nacions Unides.[8] També va rebre el 37è Premi per la Pau a Barcelona.[9] El 2018 va rebre el Premi Nobel de la Pau juntament amb Denis Mukwege pels seus esforços per acabar amb l'ús de la violència sexual com a arma de guerra i conflicte armat.[10]

Referències

  1. «نادية مراد حكاية ضحية ام خطة مخفية». وكالة سكاي برس, 29-12-2015.
  2. «A Statement by Nadia Murad and Yazda`s Communication Team on Nadia and Yazda Visit to Australia». Yazda: A Global Yazidi Organization, 18-08-2016. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2018.
  3. «Iraq nominates Islamic State Yazidi victim Nadia Murad for Nobel prize». Ekurd Daily [Baghdad], 06-01-2016 [Consulta: 22 setembre 2016].
  4. «Yazidi woman Nadia Murad: Former Isis sex slave could win next Nobel Peace Prize». International Business Times, 08-01-2016.
  5. «Human trafficking survivor Nadia Murad named UNODC Goodwill Ambassador», 16-09-2016.
  6. «ISIS sex slavery survivor on a mission to save Yazidi women and girls». Newsweek, 19-03-2016 [Consulta: 22 setembre 2016].
  7. «"Crec que em vaig poder escapar perquè havia de ser la veu de les víctimes"». Ara.cat, 13-12-2016. [Consulta: 12 gener 2017].
  8. «Discurs activista Nadia Murad al rebre el 37è Premi per la Pau a Barcelona». Diputació de Barcelona, 12-01-2017. [Consulta: 12 gener 2017].
  9. «Discurs activista Nadia Murad al rebre el 37è Premi per la Pau a Barcelona». Diputació de Barcelona, 12-01-2017. [Consulta: 12 gener 2017].
  10. «The Nobel Peace Prize 2018» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2018].