Un cartulari (del latin medieval chartularium, "recuelh d'actes" ; del latin classic charta, "papièr") es, segon la definicion de la Commission internacionala de diplomatica, un recuelh de copias de sos pròpris documents establit per una persona fisica o morala, que, dins un volum o pus rarament dins un rotlèu, transcrit o fa transcriure integralament o d’unes còps en extraits, de títols relatius a sos bens e a sos dreits e de documents concernissent son istòria o son administracion, per n'assegurar la conservacion e ne facilitar la consultacion}}[1].

Un cartulari

La majoritat dels cartularis que nos demòran, coma o mòstra la tièra seguenta, venon d'institucions religiosas, generalament d'abadiás o de catedralas. Occitània e Catalonha conservan pasmens d'exemples polits de cartularis laïcs pron primeirencs fin del sègle XIIe debut del XIIIe : lo Liber instrumentorum vicecomitalium, elaborat sus l'òrdre dels vescomtes de la familha Trencavel ; lo Liber instrumentorum memorialium que conten los actes dels senhors de Montpelhièr, la poderosa dinastia dels Guilhèm ; lo Liber feudorum maior dels comtes de Barcelona e lo Liber feudorum Ceritaniae dels comtes de Cerdanha.

Referéncias

modificar
  1. M. Cárcel Orti, éd. Vocabulaire international de diplomatique, Valencia, 1994, p. 35-36, citat per Institut de recherche et d'histoire des textes, Programme « cartulaires », pagina consultada lo 24 de setembre de 2007.