Vés al contingut

Alexandre VII

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlexandre VII

Retrat de Gian Battista Gaulli Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Alexander PP. VII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFabio Chigi
13 febrer 1599 Modifica el valor a Wikidata
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 1667 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
237è Papa
7 abril 1655 – 22 maig 1667
← Innocenci XCliment IX →
Arquebisbe catòlic
13 maig 1653 –
Cardenal
19 febrer 1652 –
Nunci apostòlic a Alemanya
13 juny 1639 – octubre 1651
Bisbe diocesà
8 gener 1635 – febrer 1652
← Girolamo de FranchisCalanio della Ciaja →
Cardenal secretari d'estat
Inquisidor
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Siena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Colònia
Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1635–), sacerdot catòlic (1634–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat1620 Modifica el valor a Wikidata - 1667 Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióMiquel Joan Balaguer de Camarasa Modifica el valor a Wikidata
Participà en
19 gener 1655conclave de 1655 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaChigi Modifica el valor a Wikidata
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesFlavio Chigi Modifica el valor a Wikidata  i Laura Marsili Modifica el valor a Wikidata
GermansMario Chigi Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata



Find a Grave: 8806089 Modifica el valor a Wikidata

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667. Nascut com Fabio Chigi dins d'una il·lustre família de banquers era renebot del papa Pau V, i a causa dels atacs d'apoplexia que sofria va tenir una educació privada que li permeté, després de superar la seva malaltia, doctorar-se en filosofia, dret i teologia a la Universitat de Siena.

Sota el pontificat d'Urbà VIII va iniciar la seva carrera eclesiàstica, quan el 1627 va ser nomenat vicedelegat papal a Ferrara i, després de ser recomanat per dos cardenals, se'l va nomenar inquisidor de Malta i nunci a Colònia (1639-1651). Encara que hauria d'haver participat en les negociacions que van conduir l'any 1648 al Tractat de Westfàlia, va rebutjar deliberar amb heretges i va protestar, una vegada concloses les negociacions, contra el tractat, que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i que va inaugurar un equilibri de poder a Europa que hauria de durar fins a les guerres de la Revolució Francesa.

El papa Innocenci X el va cridar a Roma nomenant-lo cardenal l'any 1652 i secretari d'estat.

Va prohibir la traducció del Missal romà al francès l'any 1661 i el 1665 va canonitzar Sant Francesc de Sales.

Durant el seu papat es va produir la conversió de la reina Cristina de Suècia, qui, després de la seva abdicació, es va traslladar a Roma. Allí va ser confirmada amb el seu baptisme el dia de Nadal de 1655 pel papa, en qui va trobar un amic i benefactor generós.

Va morir el 1667 i fou immortalitzat en una espectacular tomba realitzada per Gian Lorenzo Bernini. El va succeir el papa Climent IX.

La Profecia de Sant Malaquies es refereix a aquest papa com Montium custos (Vigilant de les muntanyes), cita que pel que sembla fa referència al fet que al seu escut d'armes hi figura una estrella sobre unes muntanyes.