Calendari de Coligny
  | |
| Tipus | Celtic calendar (en)  , troballa arqueològica, calendari lunisolar i inscripció |
|---|---|
| Creació | Segona meitat segle I |
| Data de descobriment o invenció | 1897 |
| Lloc de descobriment | Coligny |
| Material | bronze |
| Mida | 0,9 ( ) m × 1,48 ( ) m × ( ) valor |
| Llengua | gal |
| Col·lecció | Musèu galloroman de Fourvière (5è arrondissement de Lió) |
| Història | |
| Data | Esdeveniment significatiu |
| 1897 | descobriment (Coligny) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | br.001 |
El Calendari de Coligny gal és una troballa que aparegué a Coligny, al departament d'Ain, a l'estat francés (46° 23′ N, 5° 21′ E / 46.383°N,5.350°E 46° 23′ N, 5° 21′ E / 46.383°N,5.350°E / 46.383, 5.350), a prop de Lió, al 1897, juntament amb el cap d'una estàtua de bronze d'una figura masculina jove. És un calendari lunisolar.
Està gravat en una placa de bronze, preservat en 73 fragments que originàriament eren d'1,48 m d'amplada i 0,9 m d'alçada, i deu datar de finals del segle ii.[1] Té inscripcions capitals llatines i en gal.[2] La placa restaurada té setze columnes verticals, amb 62 mesos distribuïts sobre cinc anys.
L'arqueòleg francés J. Monard creia que l'havien gravat druides que volien preservar la tradició de mantenir el temps en el període en què el calendari julià s'havia imposat en l'Imperi romà. La forma general del calendari, però, fa pensar en els calendaris públics (o parapegmata) trobats en diferents llocs del món grec i romà.[3]
Un calendari semblant es pot trobar a prop de Villards-d'Héria (46° 25′ N, 5° 44′ E / 46.417°N,5.733°E 46° 25′ N, 5° 44′ E / 46.417°N,5.733°E / 46.417, 5.733), del qual només es conserven vuit bocins. Actualment es conserva al Museu d'Arqueologia del Jura a Lons-le-Saunier.
Sistema
[modifica]El calendari celta continental es va reconstruir a partir dels calendaris de Coligny i de Villards-d'Héria, i:
- era un calendari lunisolar, que sincronitza l'any solar i el mes lunar.
- els mesos eren lunars. Els investigadors discrepen sobre si el començament del mes era la lluna nova o la plena.
- l'any lunar comú tenia 354 o 355 dies.
- l'any del calendari començava amb Samonis, que sembla que correspon a l'antic Samhain irlandés, que comença l'any amb la tardor. Com que Samon en gal significa 'estiu', però, l'inici del calendari és discutible.[1] Le Contel i Verdier (1997) argumenten que l'inici de l'any n'és l'estiu, mentre que Monard (1999) pensa n'és la tardor.
- l'entrada TRINVX[tion] SAMO[nii] SINDIV ('hui tres-nits de Samonis') el 17 de Samonis suggereix que la festa de Samhain durava si més no tres nits.
- l'any solar s'aproximava per la inserció d'un tretzé mes intercalat cada dos anys i mig (diferent al calendari islàmic, en què l'any del calendari continua canviant en relació amb l'any solar). Els mesos afegits s'intercalaven abans de Samonis en el primer any, i entre Cutis i Giamonis en el tercer any. El nom del primer mes intercalat no és coneix pas amb certesa: el text és fragmentari i només es coneix Mid; el segon mes intercalar és Cialls bis Sonnocings.[1]
- els mesos es dividien en dues meitats; el principi de la segona meitat es denominava Atenoux. La unitat bàsica del calendari celta era d'aquesta forma la quinzena o mig mes, com també ho indiquen alguns elements del folklore celta. La primera meitat sempre constava de 15 dies, i la segona variava de 14 a 15 dies en mesos alterns (semblant al calendari hindú).
- els mesos de 30 dies es denominaven Mats, afortunats, mentre que els de 29 dies eren Anmats, desafortunats.
- un simple cicle de cinc anys semblaria ser insuficientment exacte; la successió de mesos intercalats es completa cada trenta anys, després de cinc cicles de 62 lunacions amb dos mesos intercalars, i un cicle de 61 lunacions, amb un sol mes intercalar, o després d'un total d'11 mesos intercalats. Això significa que hi ha exactament 371 lunacions en 30 anys, la qual cosa és exacta per a un dia cada 20 o 21 anys de mitjana (és menys exacte que el calendari julià, el qual canvia un dia en aproximadament 130 anys, però ignora els mesos lunars). Sembla que un "cicle de 30 anys" no era prescriptiu, i que un mes extra se'n podria ometre per necessitat (és a dir, al voltant d'uns 300 anys després de l'inici del calendari).
La interpretació del mot atenoux com a 'nit retornada' és improbable i 'renovant' semblaria més probable; així, el mes començaria amb lluna nova, i per tant atenoux indicaria la renovació, la lluna plena.[4]
Fonts històriques del calendari gal
[modifica]Plini el Vell
[modifica]En la Història natural de Plini el Vell, en una discussió sobre la recollida druídica del vesc[5]
El vesc, però, es troba rarament en el roure; i quan el troben, el repleguen amb ritus plens de temor religiós. Això es fa més encara en el cinqué dia de lluna, el dia en què comencen els seus mesos i anys, així com les seues eres que, segons ells, duren trenta anys. Aquest dia, el trien perquè la lluna, tot i que encara no es troba a la meitat del curs, ja té influència i poder considerable; i la criden per un nom que significa, en el seu idioma, 'la que tot ho guareix'.
Aquest comentari recolza els grups de cinc anys del Calendari de Coligny amb segles de 30 anys, amb la subtracció d'un mes intercalar per segle per quadrar els cicles solars i lunars amb més precisió.
Juli Cèsar
[modifica]Juli Cèsar en La Guerra de les Gàl·lies[6] esmenta que els dies, mesos i anys comencen amb un meitat fosca seguida per una meitat lluminosa.
Els gals asseguren que descendeixen del déu Dis i que això els ha estat transmés pels druides. És per això que calculen les divisions de cada estació no pel nombre de dies, sinó pel de nits; els aniversaris de naixements i els inicis dels mesos i dels anys es compten com que el dia segueix a la nit.
Això concorda amb un mes començat amb la foscor de la lluna, o el sisé dia lunar, com diu Plini el Vell; no concorda pas amb cap mes començat amb lluna plena, com s'esmenta en moltes discussions neopaganes del Calendari de Coligny.
Mesos
[modifica]La successió de noms de mes d'aquesta taula assumeix que el calendari comença amb l'equinocci de tardor i deriva de l'anàlisi de Monard (1999) i altres:
| # | Nom del mes | Mes julià | Comentari |
|---|---|---|---|
| 1 | SAMON[IS] | (Oct/Nov) | |
| 2 | DVMANN[OSIS] | (Nov/Des) | del proto-IE *dh³- i de l'irlandés dumhach 'bromós' |
| 3 | RIVRS | (Des/Gen) | de l'irlandés reo 'gebre' |
| 4 | ANAGANTI[S] | (Gen/Feb) | |
| 5 | OGRONIS | (Feb/Mar) | del proto-IE *ow-, *ougro- 'fred, frescor' |
| 6 | CVTIS | (Mar/Abr) | de l'irlandés cith/cioth 'pluja' |
| (SONNOCINGS) | 'inici de primavera'? | ||
| 7 | GIAMONIS | (Abr/Mai) | vegeu etimologia de samain, de l'irlandés geimhreadh 'hivern' |
| 8 | SIMIVISONNA[CS] | (Mai/Jun) | 'meitat-primavera'? |
| 9 | EQVS | (Jun/Jul) | del proto-IE *ek'w- i de l'irlandés *ech 'cavall' |
| 10 | ELEMBIV[IS] | (Jul/Ago) | de l'irlandés elit 'cérvol' |
| 11 | EDRINI[S] | (Ago/Set) | del proto-IE *aidh- 'cremar' i de l'irlandés aed 'foc' |
| 12 | CANTLS | (Set/Oct) | del proto-IE *kantlo- i de l'irlandés caint 'cantar' |
Les festivitats de Beltane (Giammonis en lluna plena) i Lughnasadh (Elembivis en lluna plena) s'indica amb un segell menut. No s'indica pas correspondència amb Imbolc (Anagantis en lluna plena).
Notes i referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lambert, Pierre-Yves (2003). La langue gauloise. Paris, Ediciones Errance. 2.ª edició. ISBN 2-87772-224-4. Capítol 9 titulat "Un calandrier gaulois".
- ↑ Duval, Paul-Marie i Pinault, Georges (eds.) (1986). Receuil des Inscriptions Gauloises (R.I.G.), Vol. 3: Les calendriers du Coligny (73 fragments) et Villards d'Heria (8 fragments). París, Edicions du CNRS.
- ↑ Lehoux, D. R. Parapegmata: or Astrology, Weather, and Calendars in the Ancient World. PhD Dissertation, University of Toronto, 2000 Arxivat 2006-09-23 a Wayback Machine..
- ↑ Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise: une approche linguistique du vieux-celtique continental. 2.ª edició, París, Edicions Errance. ISBN 2-87772-237-6.
- ↑ Bostock, John and H.T. Riley (eds) (1855). Pliny the Elder, The Natural History Book 16, "the natural history of the forest trees". Chapter 95, Historical facts connected with the mistletoe. Traducció a l'anglés (disponible online). Original en llatí (també disponible). El text en llatí d'aquest passatge diu: est autem id rarum admodum inventu et repertum magna religione petitur et ante omnia sexta luna, quae principia mensum annorumque his facit et saeculi post tricesimum annum, quia iam virium abunde habeat nec sit sui dimidia.(Però aquest és un descobriment molt rar, i és buscat per la religió, i sobretot la sisena lluna, que fa els inicis del mes i d'aquests anys, i del segle després de l'any trenta, perquè ja en són molts, i no és la meitat de si mateix.)
- ↑ Julius Caesar, The Gallic Wars 6.18. traducció a l'anglés (disponible online). Original en llatí (també disponible). El text en llatí d'aquest passarge específic diu: Ob eam causam spatia omnis temporis non número dierum sed noctium finiunt; dies natales et mensum et annorum initia sic observant ut noctem dies subsequatur. (Per això els espais de temps no estan limitats pel nombre de dies, sinó de nits; observen els aniversaris i els inicis de mesos i anys de manera que la nit segueix al dia.)