Vés al contingut

Gotthard Handrick

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGotthard Handrick
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Zittau Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1978 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Ahrensburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaviador de combat, aviador, pentatleta modern Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarLuftwaffe Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Esportpentatló modern Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1936Pentatló modern als Jocs Olímpics d'estiu de 1936  (medalla d'or olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Medaller
Representa:  Alemanya
Jocs Olímpics Anells olímpics
Pentatló modern
Or Berlín 1936 individual

Gotthard Handrick (Zittau, 25 d'octubre de 1908 - Ahrensburg, 30 de maig de 1978) va ser un pentatleta modern i pilot de caça alemany durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.

El 1936 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Berlín, on guanyà la medalla de plata en la competició del pentatló modern.[1]

El juliol de 1937 va ser nomenat Gruppenkommandeur del Jagdgruppe 88, una unitat que va lluitar a la Guerra Civil espanyola, on va aconseguir cinc victòries aèries mentre volava per a la Legió Còndor.[2] El 14 d'abril de 1939 va rebre la Creu Espanyola d'Or amb Espases pel seu servei a la Guerra Civil espanyola.[3]

En tornar a Alemanya va rebre el comandament del Jagdgeschwader 132 "Schlageter".[4] Aquesta unitat es va convertir en el Jagdgeschwader 26 "Schlageter" l'1 de maig de 1939 i la va dirigir fins al 23 de juny de 1940.[5] Posteriorment va servir a la Luftwaffenmission Rumänien sota el comandament del Generalleutnant Wilhelm Speidel.[6][7] El 7 d'octubre i fins al 23 de juny de 1941 va comandar el Jagdgeschwader 52.[8] El juny de 1941 passà a ser el Geschwaderkommodore del Jagdgeschwader 77.[9]

El 17 d'octubre de 1943 va rebre la Creu d'Or d'Alemanya.[10] El març de 1942 passà a comandar el Jagdgeschwader 5 a Noruega i el nord de Rússia.[11] Des de juny de 1943 fins a juny de 1944 va ser Jagdfliegerführer Ostmark. Fins al final de la guerra fou comandant de la 8. Divisió de Caces a Àustria.[12] Després de la guerra va treballar a Hamburg com a representant de la Daimler-Benz.[13]

Referències

[modifica]
  1. «Olympedia – Charles Leonard». [Consulta: 24 octubre 2021].
  2. Forsyth, 2011, p. 105.
  3. Mathews i Foreman, 2015, p. 476.
  4. Prien et al., 2000, p. 180.
  5. Caldwell, 1991, p. 4.
  6. Weal, 2004, p. 54.
  7. Barbas, 2010, p. 23.
  8. Barbas, 2010, p. 279.
  9. Prien, 1995, p. 2370.
  10. Patzwall i Scherzer, 2001, p. 163.
  11. Mombeek, 2011, p. 295.
  12. Weal, 2016, p. 31.
  13. Mandell, 1987, p. xiii.

Bibliografia

[modifica]
  • Barbas, Bernd. Die Geschichte der III. Gruppe des Jagdgeschwaders 52 (en alemany). Eutin, Germany: Struve-Druck, 2010. ISBN 978-3-923457-94-6. 
  • Caldwell, Donald L. JG 26: Top Guns of the Luftwaffe. New York: Ivy Books, 1991. ISBN 978-0-8041-1050-1. 
  • Forsyth, Robert. Aces of the Legion Condor. 99. Oxford, UK: Osprey Publishing, 2011 (Aircraft of the Aces). ISBN 978-1-84908-347-8. 
  • Mandell, Richard D. The Nazi Olympics. University of Illinois Press, 1987. ISBN 978-0-252-01325-6. 
  • Mathews, Andrew Johannes; Foreman, John. Luftwaffe Aces — Biographies and Victory Claims — Volume 2 G–L. Walton on Thames: Red Kite, 2015. ISBN 978-1-906592-19-6. 
  • Mombeek, Eric. Eismeerjäger—Zur Geschichte des Jagdgeschwaders 5—Band 4. Linkebeek, Belgium: ASBL, La Porte d'Hoves, 2011. ISBN 978-2-930546-05-6. 
  • Patzwall, Klaus D.; Scherzer, Veit. Das Deutsche Kreuz 1941 – 1945 Geschichte und Inhaber Band II (en alemany). Norderstedt, Germany: Verlag Klaus D. Patzwall, 2001. ISBN 978-3-931533-45-8. 
  • Prien, Jochen. Geschichte des Jagdgeschwaders 77—Teil 4—1944–1945 (en alemany). Eutin, Germany: Struve-Druck, 1995. ISBN 978-3-923457-29-8. 
  • Prien, Jochen; Stemmer, Gerhard; Rodeike, Peter [et al.].. Die Jagdfliegerverbände der Deutschen Luftwaffe 1934 bis 1945—Teil 1—Vorkriegszeit und Einsatz über Polen—1934 bis 1939 (en alemany). Eutin, Germany: Struve-Druck, 2000. ISBN 978-3-923457-54-0. 
  • Prien, Jochen; Stemmer, Gerhard; Rodeike, Peter [et al.].. Die Jagdfliegerverbände der Deutschen Luftwaffe 1934 bis 1945—Teil 6/II—Unternehmen "BARBAROSSA"—Einsatz im Osten—22.6. bis 5.12.1941 (en alemany). Eutin, Germany: Struve-Druck, 2003. ISBN 978-3-923457-70-0. 
  • Schreier, Hans. JG 52 Das erfolgreichste Jagdgeschwader des 2. Weltkriegs (en alemany). Berg am See: K. Vowinckel, 1990. ISBN 978-3-921655-66-5. 
  • Weal, John. Jagdgeschwader 52: The Experten. 15. Oxford, UK: Osprey Publishing, 2004 (Aviation Elite Units). ISBN 978-1-84176-786-4. 
  • Weal, John. Arctic Bf 109 and Bf 110 Aces. 124. London, UK: Osprey Publishing, 2016 (Aircraft of the Aces). ISBN 978-1-78200-798-2. 
  • «Gotthard Handrick» (en alemany). Munzinger-Archiv. [Consulta: 30 juny 2021].