Vés al contingut

Kingstown

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Kingston.
Per a altres significats, vegeu «Kingstown (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaKingstown
Imatge
Tipusciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 13° 10′ N, 61° 14′ O / 13.17°N,61.23°O / 13.17; -61.23
ReialmesSaint Vincent i les Grenadines
Parish of Saint Vincent and the Grenadines (en) TradueixSaint George Parish (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població13.857 (2001) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Banyat permar Carib Modifica el valor a Wikidata
Altitud1 m-11 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1722 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Kingstown, amb una població estimada de 25.000 habitants (2010),[1] és el port principal de l'illa de Saint Vincent i la capital de l'estat insular caribeny de Saint Vincent i les Grenadines. Kingstown és un centre comercial per a la indústria agroalimentària de l'illa i port d'entrada de turistes. La ciutat es troba dins de la parròquia de Saint George, a l'angle sud-oest de Saint Vincent.[2]

La ciutat està envoltada de forts turons.[3]

Història

[modifica]
Kingstown, ca. 1902

Malgrat que Cristòfor Colom va explorar Saint Vincent i les illes pròximes en 1498, la resistència que van oferir els pobles caribes nadius va impedir que els europeus s'assentessin permanentment fins a 1719.[4]

La ciutat va ser fundada pels colons francesos poc després del 1722. Poc després dels primers assentaments francesos, va començar el cultiu de la canya de sucre. Això va portar l'arribada de milers d'africans a l'illa, que aviat es van convertir en els habitants majoritaris de Kingstown. Igual que els francesos, els britànics van fer servir mà d'obra esclava procedent d'Àfrica per a treballar en les plantacions de sucre, cafè, tabac, cotó o cafè, fins que el Parlament Britànic va abolir l'esclavitud a l'Imperi el 1833. A la dècada de 1840 els britànics van portar treballadors portuguesos, i més persones de les Índies Orientals van arribar entre 1861 i 1888. Així i tot, l'economia de les plantacions es va reduir, per la qual cosa els terratinents van acabar per abandonar les seves terres i van deixar que els africans alliberats les conreessin. Uns altres es van convertir en artesans i obrers a Kingstown al costat dels descendents dels portuguesos i indis.[4] El jardí botànic de la ciutat, concebut el 1765, és un dels més antics de l'hemisferi occidental. William Bligh, que es va fer famós pel Motí del Bounty, va portar aquí llavors de l'arbre de l’arbre del pa per a la seva plantació, cap a 1793.[5]

El 1779 els britànics van conquerir l'illa, a causa del Tractat de París de 1763 —resultat del final de la Guerra dels Set Anys—.[4][6]

El 24 de gener de 1793 William Bligh, conegut pel motí del Bounty, va atracar amb l'HMS Providence al port de la ciutat i va portar les primeres llavors de l'arbre de la fruita del pa a l'illa, entre altres plantes.

El fort Charlotte, que es troba als turons de Berkshire, a l'oest de la ciutat, fou construït el 1806 en un turó sobre la badia i a 180 m a la vora de la badia i rep el nom de l'esposa del rei Jordi III d’Anglaterra. En el seu apogeu, el fort va arribar a allotjar 600 soldats i desplegar 34 peces d'artilleria. Va ser la principal fortalesa de Sant Vicent i les Granadines a principis del segle xix i va servir per protegir el port.

Geografia

[modifica]

Està situada al sud-oest de les illes de Saint Vincent i les Grenadines, limitant amb la mar Carib. Kingstown desenvolupa la seva infraestructura sobre zones costaneres estretes i baixes, que són vulnerables a desastres naturals. El creixement de les seves àrees urbanes provoca l'augment de la pressió sobre la ciutat, que pateix inundacions periòdiques i congestió del trànsit.[7]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
12 maig 198012 maig 199112 juny 200112 juny 2012 Modifica el valor a Wikidata
16.53215.67013.85712.909 Modifica el valor a Wikidata


D'acord amb els diferents censos del país, la població de Kingstown —excloent les zones suburbanes— va arribar a 16.532 habitants el 1980, 15.670 el 1991, 13.857 El 2001 i 12.909 El 2012. Igualment, l'aglomeració de la ciutat arribava als 26.721 habitants.[8] D'aquest total, 18.756 persones eren descendents d'africans, per la qual cosa van constituir el major grup ètnic de la capital. També hi havia habitants d'origen europeu (principalment britànics i portuguesos), indi, o indígena, entre altres.[9]

Clima

[modifica]

El clima és càlid, amb una estació seca, que va de novembre a abril i una estació plujosa, que va d'abril a novembre.


Paràmetres climàtics mitjans de Kingstown
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Temperatura diària màxima °C (°F) 29
(84,2)
29
(84,2)
30
(86)
30
(86)
31
(87,8)
31
(87,8)
31
(87,8)
31
(87,8)
32
(89,6)
31
(87,8)
31
(87,8)
30
(86)

30,5
(86,9)
Temperatura diària mínima °C (°F) 24
(75,2)
24
(75,2)
24
(75,2)
25
(77)
26
(78,8)
26
(78,8)
26
(78,8)
26
(78,8)
26
(78,8)
25
(77)
25
(77)
25
(77)

25,2
(77,4)
Precipitació total mm (polzades) 121,4
(4,8)
95,9
(3,8)
89,7
(3,5)
106,6
(4,2)
106,9
(4,2)
166,2
(6,5)
188,8
(7,4)
199,1
(7,8)
160,7
(6,3)
212,1
(8,4)
197,8
(7,8)
138,6
(5,5)

1.783,8
(70,2)
Font: https://www.timeanddate.com/weather/saint-vincent-and-grenadines/kingstown/climate

Economia

[modifica]

A Kingstown s'embarquen els productes de la regió per a exportació, com bananes, marantes o maranta arundinacea, cocos i cotó. Amb el desenvolupament de la indústria turística i de l'exportació de producte agrícoles es va començar a millorar de manera conjunta les connexions de la ciutat en l'àmbit aeri i marítim. D'aquesta manera, a principis del segle xxi es van construir ports per a ferris i embarcacions de càrrega de mercaderies.[10] La capital acull un campus de la universitat de les Índies Occidentals.[11]

El desembre de 2019, les autoritats locals van arribar a un acord amb diferents mitjans de finançament per a un projecte de modernització de la infraestructura portuària a gran escala. Aquest tenia la finalitat de reemplaçar el port antic de Kingstown construït a la fi del segle xx. La reubicació dels residents, en la seva majoria famílies de baixos ingressos va començar el 2019. No obstant això, les obres van haver de retardar-se a causa de la pandèmia de COVID-19 i les erupcions volcàniques de 2021. La construcció es va reiniciar a mitjan 2022 i es va estimar que acabaria el 2025. El Projecte ofereix diversos beneficis, com enfortir les estructures davant desastres naturals, millorar el transport marítim i la seva eficiència, reduir els costos de transport en situar-se més pròxim dels importadors i augmentar la capacitat.[12][13]

Cultura

[modifica]
Arquitectura en arcs (Kingstown).

A la ciutat es va fundar la primera biblioteca de caràcter públic del país. La idea va sorgir el 9 de març de 1883 i es va implementar l'1 d'abril del mateix any, però malgrat ser «gratuïta» requeria d'una subscripció. En els seus inicis, la biblioteca pública es trobava en la plaça Market i estava a càrrec de la Junta Municipal de Kingstown. El 1899 es va plantejar la construcció d'un edifici per a albergar la institució, però el projecte es va rebutjar per falta de fons. Després de sol·licitar fons per a un edifici permanent, el gener de 1907 amb un finançament de dos mil lliures es van iniciar les obres de l'actual edifici Carnegie.[14]

Malgrat la contribució de Carnegie, els fons disponibles encara van resultar insuficients per a acabar l'edifici. Finalment va poder finalitzar-se el 1909. L'edifici consisteix en una estructura de dues plantes; el pis superior destinat com a sala de conferències i per a l'ús d'activitats culturals, mentre que la planta baixa alberga a la biblioteca. Encara que una ordenança aprovada el 1908 exigís que els serveis de la biblioteca pública fossin gratuïts, encara es cobrava una subscripció en l'època.[14]

El carnestoltes és el principal esdeveniment cultural de Kingstown. El festival Nine Mornings se celebra a la ciutat els nou matins anteriors a Nadal. Tradicionalment, consistia en desfilades en hores primerenques del matí, acompanyats de nadales, carreres de bicicletes i altres festivitats. En l'actualitat l'esdeveniment se centra en concerts de carrer durant les primeres hores del matí.[15]

Arquitectura

[modifica]
La catedral de l'Asunción, amb la torre Madonna en el flanc esquerre.

Kingstown és coneguda per la seva arquitectura basada en arcs i la seva influència colonial francesa i britànica. La ciutat alberga uns quants edificis notables, com el Palau de Justícia, que està construït en pedra. Les seves parets, formades per maçoneria petita i de grandària irregular, presenta cantonades i finestres envoltades per pedra ressaltada en color crema, en contrast amb el to grisenc de la resta del conjunt.[16] Quant a l'arquitectura religiosa destaca la catedral de l'Asunción, al costat de la torre Madonna que es troba en l'edifici adjacent. Totes dues façanes reflecteixen una combinació d'estils àrab, georgià i romànic.[17] Un altre exemple d'arquitectura històrica a la ciutat és el fort Charlotte.[18]

Transport

[modifica]
Vista aèria de l'aeroport de Argyle.

A uns 8 km de la capital es troba l'Aeroport Internacional de Argyle, l'únic d'aquest tipus al país. La seva construcció va començar el juliol de 2008 i va acabar el febrer de 2017. Aquest connecta de manera directa amb els Estats Units, el Canadà, països del Carib, Sud-amèrica i Europa. L'aeroport compta amb una pista de 2743 m de llarg i 45 d'ample, que pot donar servei a avions de gran grandària.[19]

Quant al transport terrestre, és comú l'ús de taxis i autobusos.[20] Són característics de la ciutat i l'illa autobusos pintats de manera acolorida.[21] Les carreteres es van millorar a principis del segle xxi i van ajudar a delmar la congestió de trànsit en la capital gràcies a l'encreuament de Sion Hill i l'autopista Leeward, que discorre 40 km cap al nord, per la costa oest de l'illa de Saint Vincent.[10][22]

A l'ésser una ciutat costanera, Kingstown també posseeix servei de ferri i el seu port enllaça amb la veïna illa de Bequia.[23] Posseeix un port d'aigües profundes, així com un moll per a creuers.[15]

Llocs d'interès

[modifica]
  • El jardí botànic de Saint Vincent, de vuit hectàrees fou inaugurat el 1765[24] i és el més antic de les Petites Antilles.[25]
  • La catedral anglicana de Sant Jordi data de principis del segle xix. La catedral catòlica de Santa Maria es va construir el 1935.
  • Al nord de Kingstown, a la costa oest, es van filmar parts de la pel·lícula Pirates del Carib a la badia de Wallilabou, prop de l'assentament de Barrouallie.[26]  A la badia encara es conserven restes dels edificis creats per a la producció de la pel·lícula.
  • Fort Duvernette i Young Island, a l'oest de la Llacuna Blava
  • El Fort Charlotte, que porta el nom de Carlota de Mecklenburg-Strelitz, reina d'Anglaterra, és una fortalesa que va ser construïda el 1806 en un penya-segat de gairebé 200 metres d'altura pels britànics.[27]

Referències

[modifica]
  1. «St Vincent and the Grenadines». The Commonwealth. [Consulta: 12 febrer 2016].
  2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2017. [Consulta: 3 d’abril 2021].
  3. «Kingstown». Lonely Planet. [Consulta: 12 febrer 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 «KINGSTOWN, ST. VINCENT AND THE GRENADINES (1722-)» (en anglès). Black Past, 07-02-2015. [Consulta: 22 agost 2023].
  5. «The breadfruit mutiny». Arxivat de l'original el 5 d'abril de 2009. [Consulta: 29 març 2022].
  6. «Historia de Kingstown (Saint Vincent)». Exploring Tourism. Arxivat de l'exploringtourism.com/tourism-in-kingstown/ original el 29 d'octubre de 2017. [Consulta: 29 octubre 2017].
  7. «Saint Vincent and the Grenadines: Urban Transformation and Resilience for Inclusive Economic Growth» (en anglès). GFDRR. [Consulta: 25 agost 2023].
  8. «Saint Vincent and the Grenadines» (en anglès). City Population. [Consulta: 23 agost 2023].
  9. «Housing and Population Census Report» (en anglès) p. 29. Oficina del cens de Saint Vincent i les Granadinas. [Consulta: 23 agost 2023].
  10. 10,0 10,1 ; Antoine; Lazare, Alick«RNM/OECS COUNTRY STUDIES TO INFORM TRADE NEGOTIATIONS: ST. VINCENT AND THE GRENADINES» (PDF) (en anglès). Caribbean Trade Reference Center p. 12, 01-03-2001. [Consulta: 26 agost 2023].
  11. «The Global Campus Locations» (en anglès). Universitat de les Índies Occidentals. [Consulta: 26 agost 2023].
  12. «St. Vincent and the Grenadines: 2022 Article IV Consultation-Press Release; Staff Report; and Statement by the Executive Director for St. Vincent and the Grenadines» (en anglès). Fons Monetari Internacional, 17-11-2017 [Consulta: 26 agost 2023].
  13. «CDB, UK to assist modernising Kingstown Port in St. Vincent» (en anglès). Caribbean Bank of Development, 12-12-2019. [Consulta: 26 agost 2023].
  14. 14,0 14,1 «History» (en anglès). Departamento de Educación de San Vicente y las Granadinas. [Consulta: 22 agost 2023].
  15. 15,0 15,1 «Economy of Saint Vincent and the Grenadines» (en anglès). Enciclopedia Británica. [Consulta: 25 agost 2023].
  16. «Courthouse Building» (en anglès). Asamblea de San Vicente y las Granadinas. [Consulta: 26 agost 2023].
  17. «Madonna Tower» (en anglès). Encircle World Fotos. [Consulta: 26 agost 2023].
  18. «History and Heritage in St. Vincent and the Grenadines» (en anglès). Endless Caribbean. [Consulta: 26 agost 2023].
  19. «Argyle International Airport» (en anglès). Airport Technology, 03-03-2017. [Consulta: 23 agost 2023].
  20. «Getting Around St. Vincent & The Grenadines» (en anglès). US News. [Consulta: 23 agost 2023].
  21. «Transportstion» (en anglès). Gobierno de San Vicente y las Granadinas. [Consulta: 23 agost 2023].
  22. «Leeward Highway» (en anglès). Lonely Planet. [Consulta: 26 agost 2023].
  23. «Ferry» (en anglès). Bequia. [Consulta: 23 agost 2023].
  24. «History - Botanical Gardens of St Vincent and the Grenadines». [Consulta: 3 abril 2021].
  25. «Things to See in St. Vincent | Frommer's». [Consulta: 3 abril 2021].
  26. «Pirates of the Caribbean | Wallilabou Anchorage» (en anglès americà). [Consulta: 3 abril 2021].
  27. Cindy Kilgore; Cindy Kilgorie Brown; Alan Moore Adventure Guide to St Vincent, Grenada and the Grenadines, març 2003, p. 47. ISBN 9781588433497 [Consulta: 28 febrer 2017].