Vés al contingut

Rosita Quintana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRosita Quintana

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Trinidad Rosa Quintana Muñoz Modifica el valor a Wikidata
16 juliol 1925 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcomplicacions quirúrgiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de teatre, cantant, actriu de cinema, actriu de televisió, compositora de cançons Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata - 2007 Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0704133 TMDB.org: 186561
Musicbrainz: 84b8fbe7-7fc8-4a4f-915d-6a1313034e53 Modifica el valor a Wikidata

Rosita Quintana (Buenos Aires, 16 de juliol de 1925 - Ciutat de Mèxic, 23 d'agost de 2021) va ser una actriu, cantant i compositora argentina, amb una extensa carrera desenvolupada primerament a l'Argentina, però principalment després a Mèxic, que va pertànyer a l'època d'or del cinema mexicà i la cançó ranxera.[1]

En cinema, va aconseguir convertir-se en una de les actrius més taquilleres dels anys cinquanta. Va alternar amb una llarga llista de famosos actors, entre ells Tin Tan, Pedro Armendáriz, Luis Aguilar, Fernando Soler, Arturo de Córdova, Pedro Infante, Roberto Cañedo, Miguel Aceves Mejía, Joaquín Pardavé, El Piporro i Fernando Casanova. Protagonitzà Susana (1951), de Luis Buñuel, i pel·lícules musicals com Serenata en México (1956) i Cuando México canta (1958). Per les seves actuacions, va rebre premis de Mèxic, l'Argentina, Alemanya, Rússia i Espanya,[2] i en 2016 l'Acadèmia Mexicana d'Arts i Ciències Cinematogràfiques li va lliurar el Ariel d'Or per la seva trajectòria.

Com a cantant, és recordada per les seves interpretacions de rancheras, huapangos, boleros i cançons festives, com «Vámonos al parque, Céfira», que va ser un gran èxit de vendes a Llatinoamèrica.[3] Va gravar la majoria dels seus èxits i àlbums per a Discos Musart. En els seus enregistraments per a Discos RCA Víctor la va acompanyar el Mariachi Vargas de Tecalitlán. En 1955, va guanyar el prestigiós Premi Wurlitzer a la Millor Cantant Ranxera.[4] En 1965, va gravar a l'Argentina alguns tangos que van ser editats en el disc Charlemos, Buenos Aires.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 15 de juliol de 1925 en el barri de Saavedra en la capital de l'Argentina, Buenos Aires.[5] Filla d'Arturo Quintana i María Antonia Muñoz. Sent nena va estudiar en el col·legi de monges María Auxiliadora, i gràcies a la influència de la seva àvia, Carmen Alonso, guitarrista i intèrpret de tango, Rosita es va començar a interessar pel cant. Interpretava tangos d'amagat per a les seves amigues del col·legi, i quan les monges la van descobrir, la van expulsar, ja que els tangos es consideraven indecents i arrabaleros en aquella època. Malgrat això no es va desanimar i la seva àvia, la principal impulsora del seu talent, va ser qui li va regalar la seva primera guitarra i la va portar a una escola de cant.

Quintana va debutar als 15 anys en un teatre de revista del seu país, com la vocalista d'una de les orquestres més famoses de l'època - L'orquestra dels germans Caro -, aquí va ser vista pel compositor Rodolfo Sciamarella i la va convidar a interpretar els seus tangos al Teatre Casino. D'allí li van començar a ploure ofertes de treball. En alguna ocasió el cantant mexicà Jorge Negrete de gira per Sud-amèrica, presència una actuació de Rosita i la convida a Mèxic, on debuta en el famós Centro Nocturno “El Patio” en 1947, amb tal acceptació que decideix quedar-se a radicar al país asteca.

El seu debut com a actriu ho fa en 1948 amb la pel·lícula La santa del barrio del director Chano Urueta, a la que seguiren petits papers en altres cintes com: Ay Palillo no te rajes!. Però no seria fins a l'any següent que el públic comença a identificar-la pel seu treball d'actriu gràcies a la seva participació en 3 de les millors pel·lícules de Germán Valdés “Tin Tan”, Calabacitas tiernas, Soy charro de levita i No me defiendas compadre en les quals cap a gala de la seva capacitat per a la comèdia, tant que se la considera -al costat de Silvia Pinal- com la millor parella femenina que va tenir el famós còmic. El mateix any coneix al gerent dels estudis Paramount Pictures, Sergio Kogan. Tots dos s'enamoren i comencen un llarg festeig que acaba en noces. Amb ell tindrà el seu fill Sergio.

Ja consolidada com a actriu, actua sota les ordres de Julio Bracho a La ausente (1950), junt a Arturo de Córdova, Andrea Palma i Ramón Gay; sota les ordres de Luis Buñuel treballa a Susana, carne y demonio (1950), amb Fernando Soler i Víctor Manuel Mendoza, on s'explota la seva sensualitat natural; i amb Rogelio A. González filma El mil amores (1954) junt a Joaquín Pardavé i Pedro Infante, qui en aquell moment es trobava en el cim de l'èxit. Les citades són potser les seves cintes més conegudes, encara que l'actor amb qui va treballar més sovint va ser Luis Aguilar, amb qui va compartir crèdits en nou pel·lícules, incloent diverses comèdies rancheras i un parell d'històries heroiques ambientades en la revolució mexicana de principis del segle vint. Durant els llargs anys de la seva carrera, Rosita Quintana va alternar les seves actuacions en la pantalla amb la seva carrera com a cantant i compositora, en signar amb companyies com RCA Victor i Musart i donar-li temes a cantants com Guadalupe Pineda, Angélica María i María de Lourdes. També va realitzar una sèrie de treballs en la seva pàtria de naixement.

Els anys 1960 van ser una dècada de contrastos per a l'actriu, ja que aconsegueix guanyar el premi Perla del Cantàbric en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià com a millor actriu per la pel·lícula El octavo infierno (1964), però va haver de fer una pausa en la seva carrera a causa d'un accident automobilístic que la va mantenir diversos dies en coma, a més de que va morir el seu ex emmanillo Sergio Kogan, quedant a cura dels seus fills Sergio i Paloma Guadalupe, aquesta última adoptada. La seva carrera en cinema, encara que amb pauses va seguir fins a finals de la dècada de 1990, on incursiona en televisió, sent el seu treball més reeixit en aquesta rúbrica la personificació d'una de les vilanes de la telesèrie La dueña, protagonitzada per Angélica Rivera, Francisco Gattorno i Cynthia Klitbo Gamboa. Reapareix en el cinema l'any 2005 amb la cinta Club Eutanasia, últim treball registrat de l'actriu que sempre ha dit: “A México le debo lo que soy”.

Reconeixements

[modifica]

Festival Internacional de Cinema de Moscou

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1954 Actriu El hambre nuestra de cada día Guanyadora

Premis Wurlitzer

[modifica]
Any Categoria Resultat
1955 Cantant Ranxera Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Berlín, Premi Campana de la Llibertat

[modifica]
Any Pel·lícula Resultat
1956 Serenata en México Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, Premi Perla del Cantàbric

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1964 Actriu El octavo infierno Guanyadora

Premis Ariel

[modifica]
Any Categoria Resultat
2016 Ariel d'Or Guanyadora

Filmografia

[modifica]

Telenovel·les

[modifica]

Cinema

[modifica]

Sèries de TV

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]
Any Títol Companyia discogràfica Número de catàleg Notes
1954 Rosita Quintana Musart (Mèxic) M 154 Primer LP de Rosita Quintana; amb acompanyament del Mariachi México.
1956 Música de la película Cuando Mèxic canta Musart (Mèxic) M 267 Disc amb 5 temes i 1 potpourri de 8 composicions; amb la direcció de Raúl Lavista i Pepe Guízar.
1959 Rosita y Rosita RCA Víctor (Mèxic) MKL-1187 Disc amb ranxeres, cançons festives i boleros; amb acompanyament del Mariachi Vargas de Tecalitlán.
1961 Canciones festivas amb Rosita Quintana Musart (Mèxic) D 628 Disc amb 12 temes humorístics.
1965 Siempre se vuelve al primer amor... Odeón (Argentina) LDB-86 Disc amb tangos; amb acompanyament de l'orquestra d'Héctor Stamponi.

Èxits

[modifica]
  • «Tú, sólo tú» (1949) amb el Mariachi de San Pedro Tlaquepaque
  • «Qué modotes, Bartolo» (1953) amb el Mariachi Vargas
  • «Ingrato perjido» (1953) amb el Mariachi Vargas
  • «Eternamente tuya» (1953) amb la orquesta de Chucho Zarzosa
  • «Los bueyes'n» (1954) amb el Mariachi México
  • «Arrieros somos» (1954) amb el Mariachi México
  • «A los cuatro vientos» (1954) amb el Mariachi México
  • «El mosco cachetón» (1954) amb el Mariachi México
  • «Nieve, viento y sol» (1955) amb el Mariachi Zapopan
  • «Ando en buscas (La paloma)» (1956) amb el Mariachi México
  • «Grítenme piedras del campo» (1956) amb el Mariachi México
  • «Vámonos al parque, Cefira» (1957) amb el Mariachi México
  • «La Calixta» (1958) amb el Mariachi México
  • «Corazoncito tirano» (1958) amb el Mariachi México
  • «La jaranera» (1958) amb el Mariachi Zapopan
  • «Hogar, dulce hogar» (1958) amb el Mariachi México
  • «Escríbeme» (1958) amb la orquesta de Joaquín Prieto
  • «Yo no me caso, compadre» (1959) amb el Mariachi Vargas
  • «Amor en trocitos» (1959) amb el Mariachi Vargas
  • «El bautizo de Cheto» (1959) amb el Mariachi Vargas
  • «Dame un besito» (1959) amb el Mariachi Vargas
  • «La ojona» amb el Mariachi México
  • «El volantín» amb el Mariachi México
  • «Los quince años de Espergencia»
  • «Osito de felpa»
  • «Peso sobre peso»
  • «Mexicana hasta las cachas»

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Biografía de Rosita Quintana». Todo Tango. [Consulta: 24 setembre 2017].
  2. ↑ «'Gracias, mi México lindo y querido'». Reforma, 28-05-2016 [Consulta: 24 setembre 2017].
  3. ↑ Proceso, Issues 100-112. Comunicación e Información, S.A. de C.V., 1978, p. 58 [Consulta: 24 setembre 2017]. 
  4. ↑ De Gardel a Norma Aleandro: diccionario sobre figuras del cine argentino en el exterior. Ediciones Corregidor, 1999, p. 370. ISBN 9789500512503 [Consulta: 24 setembre 2017]. 
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.todotango.com/spanish/creadores/rquintana.asp Arxivat 2010-11-18 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
  • AGRASÁNCHEZ, Jr., Rogelio (2001). Bellezas del cine mexicano/Beauties of Mexican Cinema. México: Archivo Fílmico Agrasánchez. ISBN 968-5077-11-8
  • PÉREZ Medina, Edmundo (2001). Folklóricas del cine mexicano. En Cine Confidencial. México: Mina Editores.
  • VARIOS (2001). Rosita Quintana, "A México le debo lo que soy". En SOMOS. México: Editorial Televisa, S. A. de C.V.
  • SARELI Jorge, El tango a través del tiempo, Editorial Diana, 1992, ISBN 9681322398, 9789681322397

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosita_Quintana&oldid=31484738»