Vés al contingut

Socrate (pel·lícula de 1971)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSocrate

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRoberto Rossellini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRenzo Rossellini Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Dominique de La Rochefoucauld i Roberto Rossellini Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMario Nascimbene Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJorge Herrero Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia, França i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena17 juny 1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaSòcrates i filòsof Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióantiga Grècia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0210296 FilmAffinity: 563005 Allocine: 35170 Rottentomatoes: m/socrate Letterboxd: socrates Allmovie: v155296 TCM: 486560 Archive.org: Socrates TMDB.org: 74778 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: The Philosophers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Socrate és un telefilm de 1971 dirigit per Roberto Rossellini.[1] La pel·lícula és una adaptació de diversos diàlegs de Plató com l'Apologia de Sòcrates, Eutífron, Critó i Fedó.

Argument

[modifica]

Una falsa acusació condueix el filòsof Sòcrates a judici a l'Atenes del segle V aC. Els seus enemics, encapçalats per un jove poeta anomenat Mèlet, l'acusen als tribunals argumentant que el filòsof predica doctrines esbojarrades als joves i no creu en els déus, sinó en dimonis. Sòcrates fa la seva disculpa, és a dir, defensa legal, però els ciutadans es manifesten en la seva contra, de manera que Sòcrates és condemnat a mort i empresonat a l'espera de l'execució. Els seus deixebles estan desesperats i un d'ells, Critó (Ricardo Palacios), intenta ajudar-lo animant-lo a fugir. Sòcrates rebutja aquesta idea, afirmant que ha d'obeir els designis de la ciutat. Sòcrates decideix morir i mor quan es veu obligat a beure la cicuta.

Producció

[modifica]

Rossellini volia fer una pel·lícula sobre Sòcrates molts anys abans de començar la producció. Bromejava amb que, igual que el filòsof atenès, no aconseguia guanyar diners. El rodatge no va poder tenir lloc a Grècia a causa de la Dictadura dels Coronels (1967-1974), de manera que la pel·lícula es va rodar a Patones, un poble d'Espanya que es va ambientar per a semblar Atenes. La major part del guió és extret directament de les traduccions de François de la Rochefoucauld dels diàlegs de Plató, particularment de l'Apologia. El simbolisme cristià també s'utilitza sovint en aquesta pel·lícula: Sòcrates es refereix als seus seguidors com els seus «deixebles» i tots beuen del mateix calze.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Sócrates la película de Roberto Rossellini para la televisión» (en castellà), 19-05-2021. [Consulta: 8 octubre 2021].
  2. Salvador Ventura, Francisco. «Sócrates: un retrato didàctico». [Consulta: 8 octubre 2021].