Vés al contingut

Virola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuVirola Modifica el valor a Wikidata

Virola elongata Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMagnoliales
FamíliaMyristicaceae
GènereVirola Modifica el valor a Wikidata
Aubl., 1775

Virola, coneguda com a epenà, és un gènere botànic d'arbres mitjans, natius de les selves d'Amèrica del Sud, estretament vinculats amb altres Myristicaceae, com ara la Myristica. Comprèn 77 espècies descrites i d'aquestes, només 41 acceptades.[1]

Descripció

[modifica]

fulles llustroses, fosques amb diminutes flors grogues, i emet una olor pungent.

La resina vermellosa fosca de la seva escorça conté diversos alcaloides al·lucinògens, molt notable és el 5-MeO-DMT (a la Virola calophylla), bufotenina (5-OH-DMT), i dimetiltriptamina (DMT); també hi ha beta-carbolina alcaloides harmala, IMAO que potencia els efectes deL DMT. Segons Richard Evans Schultes, l'ús de la virola en rituals màgicoreligiosos es restringeix a nacions de l'occident de la conca del riu Amazones i parts de la conca de l'Orinoco color puya.

Medicina tradicional

[modifica]

Els brots de Virola oleifera produeixen lignano-7-ols i verrucosina amb acció antifúngica a la Cladosporium sphaerospermum en dosis tan baixes com 25 micrograms. El lignano-7-ols oleiferina-B i oleiferina-G treballen en C. cladosporoides a dosis tan baixes com 10 micrograms.[2]

Taxonomia

[modifica]

El gènere va ser escrit per Jean Baptiste Christophore Fusée Aublet i publicat a Flora Orientalis 141. 1755.[3] El tipus nomenclatural es: Myristica fragrans Houtt.

Taxonomia

[modifica]

Unes 67 espècies, incloses:[4]

GalerIa

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  • Jonathan Ott - Shamanic Snuffs or Entheogenic Errhines (2001) ISBN 1-888755-02-4
  • Richard Evans Schultes - Plantas de los Dioses (1992) ISBN 0-89281-979-0
  • Erowid Virola Vault
  • piante psicoattive Arxivat 2014-08-23 a Wayback Machine. (italià)