Castèl
Lo castèl (var. castèu, castèth, chastèl, chastèu, chasteu) (del latin castellum, forma diminutiva de castrum) es una «plaça fòrta, clausurada de muralhas, baloards, dogas e d'autras fortificacions». Existís tota una tièra d'edificis militars que presentan d'analogias amb lo castèl, coma l'alcazar, lo torreón, l'atalàia, lo fòrt, lo palais fortificat, la ciutadèla o l'alcazaba, çò que fa pas de bon afortir se la construccion es vertadièrament o pas un castèl. Se considèra normalament coma tal un ensems format per una encencha emmuralhada qu'embarra un pati d'armas, que a son entorn se situan una tièra de dependéncias e que dispausa d'almens una torre abitabla.
Evolucion
[modificar | Modificar lo còdi]A mai se los castèls espeliguèron en abondància entre los sègles VIII e XVI, son origina es mai anciana e an de precedents dins l'arquitectura militara de la Grècia classica. Pendent la Nauta Edat Mejana s'utilizava coma cerco defensiva una simpla palissada de fusta, mas l'evolucion de l'armament e de las tecnicas militaras faguèron venir obsolèta aquesta mena de defensa. Mai tard, se faguèron servir per sa soliditat las construccions en pèira e de murs nauts dels murs que con este material podía alcanzarse.
Pendent l'Edat Mejana, lo castèl aviá pas sonque de foncions purament defensivas, tanben èra residéncia dels senhors de la noblesa e dels quites reis. Al cap de cèrt temps d'unes castèls venguèron una mena de palaisses fortificats. A mai se podiá èsser enclavado dins los núcleos urbans, çò mai frequent es que se situase dins d'airals estrategics, abitualament quilhats sus de ponches elevats e próximos a un curso de agua para su abastecimiento, desde donde pudiera organizarse la propia defensa y la de las villas que de él dependían.
A partir del sègle XVI, en seguida de la davalada del feudalisme e la consolidacion de las monarquías absolutistas, la noblesa proprietària dels castèls los abandonèt dapasset per anar viure dins de palaisses vesins de la cort reiala. Per aquesta rason, e perque venguèron obsolèts dins sa foncion militara, los castèls perdèron son interès e anèron a se destrantalhar fins a la roïna actuala d'un bon nombre d'eles.
Elements del castèl
[modificar | Modificar lo còdi]Dins l'arquitectura castelara se pòdon remarcar los elements seguents essencials e mai caracteristics:
La muralha
[modificar | Modificar lo còdi]Tota l'encencha es enrodada d'una muralha nauta e espessa, qu'en general s'i pòt caminar por su adarve, es a dire, per un camin que la recorre sus sa partida superiora. De trecho en trecho, se intercalan dins la muralha de cubos o torreones que permeton de diversificar los angles de tir e de defendre mejor las cortinas. Todos los lienzos suelen estar rematados per d'almenas per la proteccion de los defendeires. Es tanben abitual de disponer de matacanes e de garitas voladas pr'amor de melhorar las condicions de tir sobre los asaltantes. Al pè de la muralha e rodeándola por el exterior se abre a veces un foso para empachar la aproximación dels enemics; se salva con ponts levadisses. Puede haber más de un anillo defensiu emmuralhat.
La torre de l'omenatge
[modificar | Modificar lo còdi]Es la torre principala, la que servís de residéncia al senhor e cumple las foncions principalas del castèl, albergando las estancias principalas e, en ocasions, los magazins de viandas. Se encuentra en la posicion mai abrigada en relacion amb un possible ataca exteriora, de tal biais que se tombèsse lo demai de las defensas, aquesta torre poguèsse ofrir un darrièr refugi.
Lo pati de armas
[modificar | Modificar lo còdi]Constituís un espaci central que dins qualques cases ramenta las clastras monasticas. A l'entorn de al patio se distribuyen determinadas estancias, coma la capèla (se n'i a una), la sala de recepcions, las naves para acuartelamiento de las tropas, la armería, etc. La dintrada al castèl se fa a través del patio de armas; desde él se pòt accedir al demai de las dependéncias como pasillos de accès a las mazmorras o incluso a pasadisses secrets de fugida, que suelen èsser reservats al senhor.
De castèls d'Occitània
[modificar | Modificar lo còdi]- Castèu dei Bauç
- Castèu de Bèucaire
- Ciutat de Carcassona
- Castèl de Castèlnau-Bretenós
- Castèls de Las Tors
- Castèl de Lavardens
- Castèl de Mauvesin
- Castèl de Montespiu
- Castèl de Montsegur
- Castèl de Najac
- Castèl de Pau
- Castèl de Pèirapertusa
- Castèl de Pòrtas
- Castèl de Puèglaurenç
- Castèl de Puègverd
- Castèl de Querbús
- Castèl de Ròcatalhada
- Castèl de Tèrmes d'Armanhac
- Torre d'Albon
Lo castèl en Espanha
[modificar | Modificar lo còdi]Los nòu sègles que durèt lo periòde que se sona «Reconquista» (711-1492) menada a cabo pels reialmes de Castelha e d'Aragon mantenguèron la Peninsula Iberica en estat de guèrra permanenta. Si se añaden a ello las tensions intèrnas entre la noblesa e la monarquía, frecuentes durante la baja Edad Media e la Renaissença, que derivan a veces en vertadièra guèrra civila, es de bon comprendre lo ròtle qu'aguèron los castèls e el porqué de su abundancia en España.
Vejatz tanben
[modificar | Modificar lo còdi]Ligams extèrnes
[modificar | Modificar lo còdi]Galariá
[modificar | Modificar lo còdi]-
The main gatehouse of Harlech Castle, País de Galas
-
Lo castèl Vyborg
-
La Mota, castèl d'estil mudejar, a Medina del Campo, Espanha. Castelha significa "País dels Castèls"
-
Castèl a Gressoney-Saint-Jean, Itàlia
-
Castèl de Chillon, Soïssa