Lo Mont Perdut (en francésMont Perdu; en aragonésPunta de Treserols; en espanhòlMonte Perdido) es a l'encòp lo nom del massís calcari pus naut dels Pirenèus e d'Euròpa, e del sieu trescòl (lo Mont Perdut) a 3355 mètres amb lo glacièr aval.
Lo massís del Mont Perdut, conegut per Las Tres Sòrres (en aragonésAs Tres Serols), que se compausan dels sucs de: Mont Perdut (3355 m), Cilindre (mont) (3328 m), e Aniscle (3263 m) nomenat tanben Som de Ramon. Dins aquel sector i a 22 cimas de mai de 3000 m
Lo Mont Perdut amb sos 3355 m, es la tresena cima dels Pirenèus aprèp lo Pic d'Aneto (3403,5 m), los Pocets (3375 m) e a egalitat amb la Punta Astorg (3355 m).
La via normala de pujada s'efectua pel refugi de Gòriz (2100 m), ont es abitual de bivacar, e la via de "l'escopidora", un dels punts negres dels Pirenèus ont moriguèron fòrça gents temptant d'aténher la cima.
Per la fàcia nòrd del Mont Perdut se tròba un dels escasses glacièrs que encara i a dins los Pirenèus, encara que sián en diminucion lenta mas contunha. Es una lenga d'un front d'aperaquí 750 m e que va de 2700 a 3250 m d'altitud.
Lo massís del Mont Perdut fa partida del Pargue Nacional d'Ordesa e Mont Perdut, aqueste darrièr es constituit de quatre vals d'extraordinària beutat: Ordesa al sud-oèst, Aniscle al sud, Escuain al sud-èst e Pineta a l'èst. Una part del massís se situa al nòrd dins lo territòri del Pargue Nacional francés dels Pirenèus Occidentals, amb la Val e lo Circ de Gavarnia, un impressionant circ glaciari ont se pòt veire lo rajal pus naut d'Euròpa, amb mai de 400 m de casuda verticala.
Pirenèus-Mont Perdut[1] designa un grand ensemble montanhós transfrontalièr, entre França e Espanha, inscrich dempuèi 1997 sus la lista del Patrimòni Mondial de l'UNESCO per sos païsatges naturals e sos païsatges culturals.
L'ensemble de Pirenèus-Mont Perdut coma Patrimòni Mondial conten:
Una partida Pargue Nacional dels Pirenèus: los circs de Gavarnia, Estaube, Tromosa e Barroda e qualques territòris situats en zona tocant lo pargue sus las comunas d'Aranhoet, Gavarnia e Gèdre.
En França, dins los Nauts Pirenèus, los circs de Gavarnia, d'Estaube e de Tromosa e mai la muralha de Barroda donan aspèctes particulars d'aquel site de nauta montanha. Son de circs d'origina glaciària, amb de nautas parets ribassudas. L'agençament de pasturatges de mejana montanha, de granjas d'altitud es lo testimòni d'una activitat agricòla e pastorala encara existissenta.
En Espanha, dins la Comunautat autonoma d'Aragon, las clusas d'Ordesa, de Niscle e de Pineta son d'entre las pus prigondas d'Euròpa. Los païsatges d'altitud mejana d'aquel versant, faiçonats dempuèi de sègles per l'agricultura de laissa e la vida pastorala, son las marcas encara viventas d'una adaptacion remarcabla dels bergièrs al mitan.