Romanés
limba română — românește | |
Locutors | L1: 24 milions L2: 4 milions |
---|---|
Tipologia | SVO [1] Sillabica |
Classificacion lingüistica | |
Lengas indoeuropèas | |
Estatut oficial | |
Oficial de | Romania Moldàvia Voivodina (Serbia) Union Europèa |
Acadèmia | Academia Română |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-1 | ro |
ISO 639-2 | ron rum |
ISO 639-3 | ron |
Ethnologue | ron |
Glottolog | roma1327 |
Linguasphere | 51-AAD-c |
ASCL | 3904 |
IETF | ro |
Mapa | |
Lo romanés (autonim: limba română [ˈlimba roˈmɨnə] o românește [romɨˈneʃte]; nomenat tanben «moldau» en Moldàvia) es una lenga romanica occidentala parlada per 26 milions de personas dins lo mond. La màger part, unes 20 milions, se concentran en Romania e mai de 2 milions e mièg en Moldàvia. Lo romanés a 77% de semblança amb l'italian.
Oficialament s'escriu amb l'alfabet latin, tant en Moldàvia coma en Romania. Mas durant l'ocupacion sovietica de Moldàvia, fins en 1989, lo poder sovietic i impausèt l'alfabet cirillic e pretendèt que lo "moldau" èra una lenga distinta del romanés. Los lingüistas estiman qu'aquel secessionisme lingüistic a pas cap de validitat scientifica. Uèi lo poder autoproclamat de Transnístria torna impausar l'alfabet cirillic al romanés, que lo nomena "moldau" e que pretend de nòu que seriá una lenga distinta del romanés .
A causa de son isolament geografic envèrs las autras lengas romanicas (se tròba enrodat de lengas eslavas, de lengas finoogricas e de lengas turquesas), lo romanés es una de las lengas romanicas mai desconegudas e diferentas dintre lo grop de las lengas romanicas, amb d'influéncias eslavas, del turc e de l'ongrés. Pasmens es una lenga fòrça establa e conservatritz del punt de vista evolutiu, que ten d'unas traças del latin qu'existisson pas pus dins las autras lengas romanicas.
Qualques caracteristicas lingüisticas
[modificar | Modificar lo còdi]Los noms e adjectius romaneses an tres genres (masculin, femenin e nèutre) e una flexion de cas. Los articles definits son enclitics envèrs lo nom (s'empegan après lo nom en formant amb el un sol blòc, coma los pronoms atòns e lo vèrb en italian e espanhòl), caracteristica unica demest las lengas romanicas. La conjugason verbala es pus complèxa que la de certanas autras lengas romanicas, amb a mai cinc mòdes diferents e una ampla varietat de formas impersonalas.
Es l'unica lenga romanica qu'a lo fonèma /h/, amb l'occitan gascon e qualques varietats de castelhan. L'ortografia es fòrça simpla. En çò que concernís lo lexic, 75% es d'origina latina, entre 10% e 20% es eslau e la rèsta ven d'autras lengas (dont 20% del francés), entre las qualas sobretot lo turc, l'italian e las rèstas del traci o del daci.
Estatut
[modificar | Modificar lo còdi]Romania
[modificar | Modificar lo còdi]Lo romanés es la sola lenga oficiala de Romania al nivèl nacional[1]. Totun, las lengas minoritàrias son reconegudas dins las regions que mai de 20% de la populacion las parlan.
Moldavia
[modificar | Modificar lo còdi]Lo romanés[2] (sonat de còps moldau) es la sola lenga oficiala al nivèl nacional dempuèi l'independéncia de 1991. Es localement oficial amb lo gagauz, l'ucraïnian e lo rus, respectivament en Gagauzia e en Transnistria.
Autres païses
[modificar | Modificar lo còdi]Lo romanés es tanben reconegut en Voivodina. Es oficial dins las municipalitats seguentas[3]: Alibunar, Biserica Albă (Sèrbe: Bela Crkva), Zitiște (Žitište), Zrenianin (Zrenjanin), Kovăcița (Kovačica), Cuvin (Kovin), Plandiște (Plandište) and Sečanj. Dins la municipalitat de Vârșeț (Vršac), lo romanés es oficial solament dins los vilatges de Voivodinț (Vojvodinci), Marcovăț (Markovac), Straja (Straža), Jamu Mic (Mali Žam), Srediștea Mică (Malo Središte), Mesici (Mesić), Jablanka, Sălcița (Salčica), Râtișor (Ritiševo), Oreșaț (Orašac) e Coștei (Kuštilj). Lo sèrbe es tanben oficial dins aquestas municipalitats e a escala regionala es la lenga dominanta.
En Ucraïnia la lei de 2012 subre las minoritats li balha un estatut dins lo Raion de Hertsa e dins qualques vilatges de l'Oblast de Chernivtsi e l'Oblast de Zakarpattia
Lo romanés es ensenhat dins 25 païses coma lenga estrangièira[4]. En Occitània, es ensenhat a l'universitat d'Ais de Provença.
Demografia
[modificar | Modificar lo còdi]Romania
[modificar | Modificar lo còdi]Segon lo recensament de 2011,se 88,9% de la populacion es compausada de romaneses, 90,6% de la populacion a declarat lo romanés coma lenga mairala. Al mens 98% de la populacion pòt parlar romanés ( 8% dels abitants de Romania, siá 1 600 000 personas) an lo romanés coma lenga segonda.
Moldàvia
[modificar | Modificar lo còdi]Se Moldàvia a impausat lo romanés coma sola lenga nacionala, se vei clarament que la politica de russificacion de l'URSS es luènh d'èsser escafada. I a mens de personas que parlan romanés (2 543 354) que de Romaneses (2 638 125) siá un coeficient de continuitat lingüistica de 0,96.
Pel rus, se i a 201 218 Russes, i a 540 990 russofòns siá un coeficient de continuitat lingüistica de 2,69. Aquesta influéncia del rus se vei tanben demest las minoritats. Los Ucraïnians parlan mai rus qu'ucraïnian e un tèrç dels Gagauzes parla rus.
Totun, la normalizacion lingüistica se perseguís amb de resultats positius (lo romanés es mai e mai utilizat dins las administracions).
Cal notar tanben la dificultat pels Moldaus de se definir entre Romaneses e Moldaus. Se, etnicament, se definisson coma Moldaus, 20% dison parlar romanés. Aquesta situacion revèrta la del catalan e del valencian.
Etnia \ Lenga principala[5] | Moldau | Romanés | Rus | Ucraïnian | Gagauz | Bulgar | Autras | cap de declaracion | Total |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Moldaus | 1,949,318 | 475,126 | 128,372 | 9,170 | 799 | 1,113 | 951 | - | 2,564,849 |
Romaneses | 1,597 | 69,936 | 1,537 | 81 | 5 | 4 | 116 | - | 73,276 |
Russes | 8,852 | 2,805 | 187,526 | 1,224 | 329 | 344 | 138 | – | 201,218 |
Ucraïnians | 17,491 | 4,158 | 141,206 | 118,699 | 427 | 294 | 131 | – | 282,406 |
Gagauzes | 2,756 | 609 | 40,445 | 413 | 102,395 | 821 | 61 | – | 147,500 |
Bulgars | 4,652 | 1,046 | 23,259 | 188 | 673 | 35,808 | 36 | – | 65,662 |
autres grops | 3,828 | 1,133 | 18,610 | 339 | 262 | 181 | 9,856 | 192 | 34,401 |
cap de declaracion | 46 | 1 | 35 | – | – | – | 29 | 13,909 | 14,020 |
Total | 1,988,540 58.77% |
554,814 16.4% |
540,990 15.99% |
130,114 3.85% |
104,890 3.10% |
38,565 1.14% |
11,318 0.34% |
14,101 0.41% |
3,383,332 100% |
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Constitucion de Romania
- ↑ http://www.moldova-suverana.md/index.php?start_from=&ucat=7&subaction=showfull&id=1156426235&archive=1156767681&
- ↑ http://www.puma.vojvodina.gov.rs/dokumenti/sljezik.xls
- ↑ >"Data concerning the teaching of the Romanian language abroad", Romanian Language Institute.
- ↑ Recensament de 2004 sensa Transnistria