Congrés del Poble Tàtar de Crimea
El Congrés del Poble Tàtar de Crimea (en tàrtar Qırımtatar Milliy Meclisi) és un organisme que s'erigeix com a representant dels tàtars de Crimea que viuen a la República de Crimea, a Rússia, (l'antiga República Autònoma de Crimea d'Ucraïna). El primer president del Mejlis (que pot traduir-se com «congrés» o «assemblea»), va ser des de 1998 Mustafa Abdülcemil Qırımoğlu, també conegut com a Mustafá Dzhemílev. Des de 2013 el càrrec correspon a Refat Chubárov[n. 1][1][2] i el vicepresident n'és Nariman Celâl.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1991 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 33 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Refat Çubarov (oc)  (2013–) | ||||
| Format per | |||||
| Lloc web | qtmm.org | ||||
.svg&lang=ca){kind=icon}
Història
modificaAntecedents
modificaEls tàtars de Crimea que viuen en aquesta península són 300.000, el 12% dels 2,5 milions d'habitants de Crimea. Parlen l'ucraïnès, el tàtar de Crimea i el rus. Són musulmans sunnites. Originàriament, els tàrtars de Crimea eren els habitants majoritaris d'aquesta regió, però durant el govern de Stalin la majoria van ser expulsats a territoris asiàtics, i els que han retornat manifesten no ser tractats encara en igualtat de condicions. No obstant això, el 2010, alguns polítics de Crimea de tendència pro-rusa (els russos són el 62% de la població), van acusar el Mejlis de ser una organització «criminal i inconstitucional».[1]
Creació
modificaEl Mejlis (o Medzhlís) va ser fundat el 1991 amb l'objectiu que els tàtars de Crimea tinguessin una veu única davant el govern central d'Ucraïna i els organismes internacionals. L'11 de febrer de 1991 van entrar a formar part, com a membres fundadors, de l'Organització de Nacions i Pobles No Representats. El 30 de juny d'aquell any, 14 diputats tàtar-crimeans triats democràticament van entrar a formar part per primera vegada del Consell Suprem de Crimea, parlament unicameral format per cent membres de la República Autònoma de Crimea, que pertanyia a Ucraïna. L'organisme va ser presidit des de 1998 per Mustafa Abdülcemil Qırımoğdl.[3][1]
Crisi de Crimea
modificaDes d'octubre de 2013 va assumir la presidència Refat Chubárov, que després de l'inici de la Crisi de Crimea de 2014, va adoptar postures pro-ucraïneses. El 6 de març, el president del Mejlis va anunciar que els tàtars de Crimea boicotejarien el referèndum sobre l'estatus polític de Crimea de 2014.[4][5][6][7][8]
El 21 d'abril, encara en el marc de l'adhesió de Crimea i Sebastòpol a la Federació Russa, el president rus Vladímir Putin va aprovar iniciatives relacionades amb el reconeixement de la població tàtara en la nova República de Crimea, amb un decret per a rehabilitar els tàtars i altres minories de Crimea que van ser reprimits durant l'estalinisme, en la dècada de 1940.[9]
Notes
modifica- ↑ El govern autònom de Crimea i Sebastopol van declarar la seva independència l'11 de març del 2014 i es van integrar mitjançant referèndum a la Federació Russa el 18 de març. Bona part de la comunitat internacional no reconeix tant la declaració de la independència de Crimea i Sebastopol, així com els referèndums sobre l'estatut polític de Crimea i Sebastopol i la seva posterior adhesió a Rússia. Ucraïna la reivindica la sobirania del territori.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mejlis of the Crimean Tatar People. Official Website». [Consulta: 6 octubre 2016].
- ↑ «Poble tàtar de Crimea». Nationalia. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «UNPO: Crimean Tatars». [Consulta: 6 octubre 2016].
- ↑ «Biography of Refat Chubarov». Arxivat de l'original el 3 de març de 2014.
- ↑ «Crimeans Vote to Leave Ukraine, Join Russia». ABC News, 16-03-2014.
- ↑ «Chubarov: Russian invasion of Crimea is threat to world peace, security». Kyiv Post, 02-03-2014. [Consulta: 2 març 2014].
- ↑ «Crimean Tatar Leader Tells People To Stay At Home, Avoid Confrontations». Radio Free Europe, 06-03-2014. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ «Más de la mitad de los tártaros de Sebastopol han participado en el referéndum, según un líder tártaro». La Vos Libre, 16-03-2014. Arxivat de l'original el 2016-04-01. [Consulta: 17 març 2014].
- ↑ «Lavrov acusa a las autoridades ucranias de violar los acuerdos de Ginebra». El País, 21-04-2014. [Consulta: 21 abril 2014].