Vés al contingut

Alfabet mongol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet mongol
Tipusalfabet, Mongolian writing system (en) Tradueix, escriptura natural, escriptura de caixa única i sistema d'escriptura alfabètic Modifica el valor a Wikidata
Llengüesmongol, manxú, daur i evenki Modifica el valor a Wikidata
CreadorTata Tonga Modifica el valor a Wikidata
Creació1204 Modifica el valor a Wikidata
Basat enalfabet uigur antic Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Mong Modifica el valor a Wikidata (145 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textvertical d'esquerra a dreta i d'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+11660-1167F i U+1800-18AF Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet mongol o escriptura mongol tradicional o clàssica (en escriptura mongol: ᠮᠣᠩᠭᠣᠯ
ᠪᠢᠴᠢᠭ
, Mongγol bičig; en alfabet ciríl·lic mongol: Монгол бичиг Mongol bichig), també conegut com a Hudum Mongol bichig, va ser el primer sistema d'escriptura creat específicament per a la llengua mongol, i fou el més usat fins a la introducció del ciríl·lic el 1946. Derivat de l'antic alfabet uigur, el mongol és un autèntic alfabet, amb lletres diferents per a consonants i per a vocals.[1] L'alfabet mongol ha estat adaptat per escriure llengües com l'Oirat i el Manxú. S'han utilitzat alfabets basats en aquesta escriptura clàssica vertical a la Mongòlia Interior i altres parts de la Xina fins a l'actualitat per escriure mongol, Xibe i, experimentalment, Evenki.

Història

[modifica]
Estàndard de Tüden a l'aimag de Setsen Han, a l'est de Mongòlia. Escriptura en alfabet mongol

L'escriptura mongol vertical es va desenvolupar com una adaptació de l'antic alfabet uigur per a la llengua mongol.[2]:545 Del segle VII i VIII fins al XV i XVI, la llengua mongol es dividia en els dialectes meridional, oriental i occidental. Els principals documents del període mitjà són: en el dialecte oriental, el text famós La història secreta del Mongols, monuments en l'escriptura quadrada, materials del Glossari xinès-mongol del segle xiv zh (Chinese–Mongolian glossary of the fourteenth century) [zh], i materials de llengua mongol del període mitjà en transcripció xinesa, etc.; En el dialecte occidental, materials del diccionari àrab-mongol i del diccionari persa-mongol, textos mongols en transcripció àrab, etc. Les característiques principals del període són que les vocals ï i i havien perdut el valor fonemàtic, creant el fonema i (en el dialecte Chakhar, el Mongol Estàndard de la Mongòlia Interior, encara es manté la diferenciació); les consonants intervocàliques γ/g, b/w havien desaparegut i el procés preliminar de la formació de vocals llargues mongols ja havia començat; l'inicial h es va conservar en moltes paraules; les categories gramaticals eren parcialment absents, etc. El desenvolupament sobre aquest període explica per què l'escriptura mongol sembla una escriptura àrab vertical (en particular la presència del sistema de punt).[3]:1–2

Amb el temps, es van fer concessions menors a les diferències entre l'uigur i el mongol: en els segles xvii i xviii, es van associar versions més llises i més angulars de la lletra sade amb els sons [dʒ] i [tʃ] respectivament, i en el segle xix, es va adoptar la lletra iod del manxú per representar el so inicial [j]. La lletra zain es va deixar d'utilitzar, ja que era redundant per al so de [s]. Es van desenvolupar diverses tendències en ortografia, algunes basades en l'ús de diacrítics diacrítics, per evitar l'ambigüitat.[2]:545

El mongol s'escriu verticalment. L'escriptura uigur i els seus descendents — mongol, oirat Clar, Manxú, i Buryat — són els únics sistemes d'escriptura verticals escrits d'esquerra a dreta. Això es va desenvolupar perquè els uigurs van girar 90 graus en el sentit contrari de les agulles del rellotge la seva escriptura derivada del sogdian, originalment escrita de dreta a esquerra, per emular l'escriptura xinesa, però sense canviar l'orientació relativa de les lletres.[4] L'instrument d'escriptura habitual era el càlam fins al segle xviii, quan el pinzell va prendre el relleu sota influència xinesa.[5]:422

Els mongols aprenien la seva escriptura com un sil·labari, dividint les síl·labes en dotze classes diferents, basat en els fonemes finals de les síl·labes, tot del qual acabat en vocals.[6]

El Parlament de Mongòlia va aprovar el 2015 que, en el termini de deu anys, les autoritats mongoles introduïssin per fases l'ús de l'alfabet tradicional, o bichig, al costat del ciríl·lic, que continua essent la forma d'escriptura dominant. En la darrera fase, a partir de 2025, això inclou les comunicacions oficials, els documents d'identitat o la projecció pública de l'alfabet, entre altres. El 2020, el govern mongol va anunciar que entrava en la tercera fase de la implementació d'aquest pla, que tenia com un dels seus eixos principals la preparació dels entorns digitals per a l'ús del bichig, a fi de resoldre la problemàtica introducció de l'alfabet mongol a l'estàndard informàtic de caràcters, l'unicode. A la regió de la Mongòlia del Sud —o Interior,— a la Xina, el bichig s'havia continuat usant i les autoritats l'empraven parcialment en alguns webs i rètols públics. A Mongòlia, alguns webs —com el del president— també incloïen versió en alfabet mongol.[7]

L'escriptura mongol tradicional és coneguda amb molts altres noms diferents. A causa de la seva forma semblant a l'escriptura uigur, fou conegut com a escriptura uighurjin Mongol guió (mongol: Уйгуржин монгол бичиг). Durant l'era comunista, quan el ciríl·lic va esdevenir el sistema d'escriptura oficial per al mongol: Хуучин монгол бичиг, i l'escriptura tradicional va passar a denominar-se antiga escriptura mongol (Mongol:), en contrast amb la nova escriptura (Mongol:), referint-se al Ciríl·lic. El nom d'antiga escriptura mongol va arrelar, i encara es denomina així entre la generació de més edat, que no va rebre educació en la nova escriptura.

Lletres

[modifica]

L'alfabet mongol clàssic o tradicional, de vegades anomenat Hudum 'tradicional' en Oirat per contraposició amb escriptura clara (o Todo 'exacte'), és la forma original de l'escriptura mongol utilitzada per escriure la llengua mongol. No distingeix diverses vocals (o/u, ö/ü, a/e final) i consonants (t/d i k/g a inici de síl·laba, i de vegades ǰ/y), distincions que no existien en l'antic alfabet uigur, l'antecedent de l'alfabet mongol.[4] El resultat és una mica comparable al cas de l'anglès, el qual ha de representar deu o més vocals amb únic cinc lletres i utilitza el dígraf th per dos sons diferents. L'ambigüitat de vegades es desfà pel context, mentre que els requisits d'harmonia de vocal i seqüència de síl·laba normalment indiquen el so correcte. A més, mentre hi ha poques paraules amb una ortografia exactament idèntica, les ambigüitats reals són rares per a un lector que coneix l'ortografia.

Les lletres tenen formes diferents depenent de la seva posició en una paraula: inicial, medial, o final. En alguns casos, les variants gràfiques addicionals són seleccionades per harmonia visual amb el caràcter següent.

Ordre alfabètic

[modifica]
  • tradicional: n q/k, (Gamma, ү)/g, b, p, s, š, t, d, l, m, č. .[8]
  • modern: n, b, p, q/k, ү/g, m, l, s, š, t, d, č. .[8]
  • Existeixen també altres maneres modernes d'ordenar les lletres que s'apliquen en diccionaris específics.[9]
Caracteres[10] Transliteració
inicial central final Llatí[11] Ciríl·lic
a А
e Э

i, yi И, Й, Ы, Ь
o, u О, У
ö, ü Ө, Ү

n Н
ng Н, НГ
b Б, В
p П
q Х
ɣ Г
k Х
g Г
m М
l Л
s С
š Ш
t, d Т, Д
č Ч, Ц
ǰ Ж, З
y *-Й, Е*, Ё*, Ю*, Я*
r Р
v В
f Ф
К
(c) (ц)
(z) (з)
(h) (г, х)

Galeria

[modifica]

Sistemes d'escriptura derivats

[modifica]

L'alfabet mongol ha estat la base dels alfabets de diverses llengües.

Escriptura clara (alfabet oirat)

[modifica]

El 1648, el monjo budista Oirat Zaya-pandita Namkhaijamco va crear aquesta variant amb l'objectiu d'acostar la llengua escrita a la pronunciació real de l'oirat i facilitar la transcripció del tibetà clàssic i el sànscrit. L'escriptura va ser utilitzada pels Calmucs de Rússia fins al 1924, quan va ser reemplaçada per l'alfabet ciríl·lic. A Xinjiang, Xina, els oirats encara l'utilitzen.

Alfabet manxú

[modifica]

L'alfabet manxú es va crear a partir de l'escriptura mongol a principis del segle xvii per escriure el manxú. Una variant encara s'utilitza per escriure xibe. També s'utilitza per al Daur. La seva variant plegada, per exemple, es pot trobar en segells xinesos de la dinastia Qing.

Alfabet Vagindra

[modifica]

Un altre alfabet, que de vegades s'anomena Vagindra o Vaghintara, va ser creat el 1905 pel monjo buriat Agvan Dorjiev (1854–1938). Pretenia també reduir l'ambigüitat, i poder transcriure la llengua russa a més del mongol. El canvi més significatiu, tanmateix, era l'eliminació de les variacions de forma posicionals. Totes les lletres es basen en la variant medial de l'alfabet mongol original.

Alfabet Evenki

[modifica]

L'emperador Qianlong de la dinastia Qing va identificar erròniament els kitan i la seva llengua amb el Solons, cosa que va portar-lo a utilitzar el solon (Evenki) per "corregir" les transcripcions dels caràcters xinesos de noms kitan en la Història de Liao en el seu projecte "Explicació en llengua nacional de tres històries de Jin Yuan de l'imperi Liao" (欽定遼金元三史國語解/钦定辽金元三史国语解 Qīndìng Liáo Jīn Yuán Sānshǐ Guóyǔjiě). En aquesta obra les paraules evenki estan escrites en alfabet manxú.

Als anys 1980 es va crear un alfabet experimental per a l'Evenki.

Unicode

[modifica]

L'alfabet mongol va ser afegit al Unicode Estàndard el setembre de 1999 amb la publicació de la versió 3.0. El bloc d'Unicode per al mongol és U+1800–U+18AF. Inclou lletres, dígits i diverses marques de puntuació per Hudum Mongol, Todo Mongol, Xibe (Manchu), Manxú, i Ali Gali, així com extensions per transcriure sànscrit i tibetà.

1800
Birga
1801
Ellipsis
1802
Comma
1803
Full Stop
1804
Colon
1805
Four Dots
1806
Todo Soft Hyphen
1807
Sibe Syllable Boundary Marker
1808
Manchu Comma
1809
Manchu Full Stop
180A
Nirugu
180B
Free Variation Selector One
180C
Free Variation Selector Two
180D
Free Variation Selector Three
180E
Vowel Separator
1810
Zero
1811
One
1812
Two
1813
Three
1814
Four
1815
Five
1816
Six
1817
Seven
1818
Eight
1819
Nine
1820
A
1821
E
1822
I
1823
O
1824
U
1825
Oe
1826
Ue
1827
Ee
1828
Na
1829
Ang
182A
Ba
182B
Pa
182C
Qa
182D
Ga
182E
Ma
182F
La
1830
Sa
1831
Sha
1832
Ta
1833
Da
1834
Cha
1835
Ja
1836
Ya
1837
Ra
1838
Wa
1839
Fa
183A
Ka
183B
Kha
183C
Tsa
183D
Za
183E
Haa
183F
Zra
1840
Lha
1841
Zhi
1842
Chi
1843
Todo Long Vowel Sign
1844
Todo E
1845
Todo I
1846
Todo O
1847
Todo U
1848
Todo Oe
1849
Todo Ue
184A
Todo Ang
184B
Todo Ba
184C
Todo Pa
184D
Todo Qa
184E
Todo Ga
184F
Todo Ma
1850
Todo Ta
1851
Todo Da
1852
Todo Cha
1853
Todo Ja
1854
Todo Tsa
1855
Todo Ya
1856
Todo Wa
1857
Todo Ka
1858
Todo Gaa
1859
Todo Haa
185A
Todo Jia
185B
Todo Nia
185C
Todo Dza
185D
Sibe E
185E
Sibe I
185F
Sibe Iy
1860
Sibe Ue
1861
Sibe U
1862
Sibe Ang
1863
Sibe Ka
1864
Sibe Ga
1865
Sibe Ha
1866
Sibe Pa
1867
Sibe Sha
1868
Sibe Ta
1869
Sibe Da
186A
Sibe Ja
186B
Sibe Fa
186C
Sibe Gaa
186D
Sibe Haa
186E
Sibe Tsa
186F
Sibe Za
1870
Sibe Raa
1871
Sibe Cha
1872
Sibe Zha
1873
Manchu I
1874
Manchu Ka
1875
Manchu Ra
1876
Manchu Fa
1877
Manchu Zha
1880
Ali Gali Anusvara One
1881
Ali Gali Visarga One
1882
Ali Gali Damaru
1883
Ali Gali Ubadama
1884
Ali Gali Inverted Ubadama
1885
Ali Gali Baluda
1886
Ali Gali Three Baluda
1887
Ali Gali A
1888
Ali Gali I
1889
Ali Gali Ka
188A
Ali Gali Nga
188B
Ali Gali Ca
188C
Ali Gali Tta
188D
Ali Gali Ttha
188E
Ali Gali Dda
188F
Ali Gali Nna
1890
Ali Gali Ta
1891
Ali Gali Da
1892
Ali Gali Pa
1893
Ali Gali Pha
1894
Ali Gali Ssa
1895
Ali Gali Zha
1896
Ali Gali Za
1897
Ali Gali Ah
1898
Todo Ali Gali Ta
1899
Todo Ali Gali Zha
189A
Manchu Ali Gali Gha
189B
Manchu Ali Gali Nga
189C
Manchu Ali Gali Ca
189D
Manchu Ali Gali Jha
189E
Manchu Ali Gali Tta
189F
Manchu Ali Gali Ddha
18A0
Manchu Ali Gali Ta
18A1
Manchu Ali Gali Dha
18A2
Manchu Ali Gali Ssa
18A3
Manchu Ali Gali Cya
18A4
Manchu Ali Gali Zha
18A5
Manchu Ali Gali Za
18A6
Ali Gali Half U
18A7
Ali Gali Half Ya
18A8
Manchu Ali Gali Bha
18A9
Ali Gali Dagalga
18AA
Manchu Ali Gali Lha

El bloc suplementari mongol (U+11660–U+1167F) va ser afegit al Unicode Estàndard dins juny, 2016 amb la publicació de la versió 9.0:

Teclat

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Campbell, George L. Handbook of Scripts and Alphabets (en anglès). Psychology Press, 1997. ISBN 978-0-415-18344-4. 
  2. 2,0 2,1 Daniels, Peter T. The World's Writing Systems (en anglès). Oxford University Press, 1996. ISBN 978-0-19-507993-7. 
  3. Poppe, Nicholas. Grammar of Written Mongolian (en anglès). Otto Harrassowitz Verlag, 1974. ISBN 978-3-447-00684-2. 
  4. 4,0 4,1 György Kara, "Guions d'Arameu per Llengües Altaiques", en Daniels & Brillant els sistemes d'Escriptura del Món, 1994.
  5. Shepherd, Margaret. Learn World Calligraphy: Discover African, Arabic, Chinese, Ethiopic, Greek, Hebrew, Indian, Japanese, Korean, Mongolian, Russian, Thai, Tibetan Calligraphy, and Beyond (en anglès). Potter/Ten Speed/Harmony/Rodale, 2013-07-03. ISBN 978-0-8230-8230-8. 
  6. Chinggeltei. (1963) Una Gramàtica del Mongol Llengua. Nova York, Frederick Ungar Editorial Co. p. 15.
  7. «El govern de Mongòlia vol generalitzar l'ús oficial de l'alfabet tradicional el 2025». Nationalia, 25-03-2020. [Consulta: 28 març 2020].
  8. 8,0 8,1 «Unicode Technical Report #2». [Consulta: 13 desembre 2017].
  9. «Mongolian Traditional Script». [Consulta: 7 desembre 2017].
  10. «Mongolian alphabets, pronunciation and language». [Consulta: 7 febrer 2017].
  11. Poppe, Nicolai Grammar of Written Mongolian 3rd ed. University of Washington, 1974.

Enllaços externs

[modifica]