Anna von Helmholtz
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Anna von Mohl  19 setembre 1834 Tübingen (Alemanya) | ||
| Mort | 1r desembre 1899 (65 anys) Opatija (Croàcia) | ||
| Sepultura | Friedhof Wannsee, Lindenstraße (en)  | ||
| Residència | Berlín (1871–) Heidelberg (1861–) París (1852–1853) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | salonnière, editora, traductora | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Hermann von Helmholtz (1861–) | ||
| Fills | Robert von Helmholtz, Ellen von Siemens-Helmholtz, Friedrich Julius von Helmholtz | ||
| Pares | Robert von Mohl i Pauline von Mohl | ||
| Germans | Ottmar von Mohl Ida Schmidt-Zabierow Erwin von Mohl | ||
| Parents | Mary Clarke Mohl, tia Jules Mohl, oncle Moritz von Mohl, oncle Hugo von Mohl, oncle Richard von Helmholtz, fillastre o fillastra | ||
Anna von Helmholtz (de soltera von Mohl; Tübingen, 19 de setembre de 1834 - Opatija, Croàcia, 1 de desembre de 1899), va ser una salonnière i escriptora alemanya que va traduir o editar les traduccions d'una sèrie d'obres científiques.[1] Va ser la segona esposa del físic Hermann von Helmholtz. Es va criar en un cercle en què la intel·ligència i el caràcter estaven igualment ben desenvolupats, es va descriure com a talentosa i intel·ligent, amb grans visions i grans aspiracions.[2]
Primers anys
El seu pare era Robert von Mohl, professor de Heidelberg i membre liberal de l'Assemblea Nacional de Frankfurt.[3] Tenia almenys un germà i una germana.[4]
Va passar llargs períodes a París, allotjant-se amb el seu oncle Julius von Mohl, professor de llengua persa al Col·legi de França. La seva dona, Mary, era d'Anglaterra, i l'Anna hi va anar diverses vegades per a llargues visites a París i Anglaterra, on va adquirir costums francesos i anglesos.[5]
Carrera com a escriptora
[modifica]Helmholtz va traduir o editar les traduccions d'una sèrie d'obres científiques. Treballant amb Estelle du Bois-Reymond, filla del fisiòleg Emil du Bois-Reymond, van traduir les Modern Views of Electricity d'Oliver Lodge (Neueste Anschauungen über Electricität. Leipzig 1896). Amb Clara Wiedemann va editar les traduccions de dos dels llibres de John Tyndall: Heat Considered as a Mode of Motion (Wärme betrachtet als eine Art der Bewegung, Braunschweig, 4a edició, 1894) i Sound: A Course of Eight Lectures (Der Schall), 3a edició, 1897). El seu treball a la tercera edició de Tyndall's Heat va ser tan bo que Tyndall li va enviar un obsequi d'agraïment i li va escriure que l'edició alemanya era «molt millor que l'edició anglesa, i que la francesa quedava en no-res».[6][1]
Saló
[modifica]Helmholtz era molt coneguda als cercles intel·lectuals de Berlín. Als salons de l'època, cada salonera normalment fixava en una dia diferent la trobada a casa seva. Els «dimarts» de Helmholtz tenien una importància especial, perquè van atreure un nombre considerablement important d'estudiosos, sobretot naturalistes. Per primera vegada, a l'elit acadèmica del país se li oferia un entorn social de primer nivell. Com a interfície entre la societat de la cort, l'escena dels artistes i les classes mitjanes cultes, casa seva es va convertir en el saló més important del jove imperi i el prototip de la convivència burgesa a finals del segle xix.[7] Els convidats habituals incloïen:
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Anna von Helmholtz». Deutsche Digitale Bibliothek. [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ «Helmholtz, Anna von». Kalliope | Verbundkatalog für Archiv- und archivähnliche Bestände und nationales Nachweisinstrument für Nachlässe und Autographen. [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ Schiemann, Gregor. Hermann von Helmholtz's mechanism: the loss of certainty: a study on the transition from classical to modern philosophy of nature. Dordrecht: Springer, 2009. ISBN 978-1-4020-5629-1.
- ↑ Helmholtz, Hermann von; Cahan, David. Letters of Hermann von Helmholtz to his parents: the medical education of a German scientist, 1837-1846 (en gereng). Stuttgart: Franz Steiner Verlag, 1993. ISBN 978-3-515-06225-1.
- ↑ Koenigsberger, Leo; Welby, Frances A. (Frances Alice). Hermann von Helmholtz. Oxford, Clarendon press, 1906.
- ↑ Jackson, Roland. The Ascent of John Tyndall: Victorian Scientist, Mountaineer, & Public Intellectual. Oxford: Oxford UP, 2018, p. 207. ISBN 9780198788959.
- ↑ Wilhelmy, Petra. Der Berliner Salon im 19. Jahrhundert. Berlin: Walter de Gruyter, 1989, p. 283–290.