Vés al contingut

Eduard Valentí i Fiol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduard Valentí i Fiol

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Eduard Valentí Fiol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1910 Modifica el valor a Wikidata
Pals (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1971 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, professor d'universitat, filòleg, traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius

Eduard Valentí i Fiol (Pals (Baix Empordà) 19 de gener de 1910 - Barcelona, 28 de febrer de 1971)[1] va ser un filòleg clàssic, humanista, escriptor, docent i traductor català.

Biografia

[modifica]

Llicenciat en filologia clàssica, havia estat deixeble de Carles Riba i de Joaquim Balcells i Pinto i va ser professor de llatí la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39).

Després de la Guerra Civil va ser enviat a Ferrol, Santiago de Compostel·la i Reus, i no va ser fins al 1961 que va aconseguir tornar com a catedràtic Barcelona, treballant a la Universitat de Barcelona (1964-66) i a la nova Universitat Autònoma de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.

La seva obra més coneguda és Gramática de la lengua latina. Morfología y nociones de sintaxis, llibre que encara actualment és usat per estudiants i gramàtics llatins. Va ser membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1968.[2]

Va traduir textos grecs i llatins de Ciceró, César, Lucreci, Sèneca i altres, i va fer estudis sobre literatura catalana contemporània, dedicats, entre d'altres, a Joan Maragall i al moviment modernista.

Casat amb Roser Petit i Montserrat, bibliotecària i germana del filòleg Joan Petit, tingueren dues filles: Helena, escriptora i traductora, Roser i Montserrat.

Obres[1]

[modifica]

Obres pròpies

[modifica]
  • Gènesi del Cant Espiritual de Maragall (1961)
  • Els clàssics i la literatura catalana moderna (1973)
  • El primer modernismo catalán y sus fundamentos ideológicos (tesi doctoral) (1973)

Traduccions

[modifica]
  • Volums III al V de les Fontes Hispaniae Antiquae (1935-40)
  • Deures de Ciceró (1938-46)
  • Tusculanes de Ciceró (1948-50)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Eduard Valentí i Fiol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Biografía d'Eduard Valentí a compartelibros.com». Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 4 octubre 2014].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduard_Valentí_i_Fiol&oldid=32946482»