Emma Becker
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1988  (36 anys)Fresnes (França) | |
| Residència | Berlín | |
| Activitat | ||
| Ocupació | escriptora | |
  
| ||
Emma Becker, de nom real Emma Durand (Nogent-sud-Marne, França, 14 de desembre de 1988) és una escriptora francesa. És autora de tres llibres a cavall entre l'autoficció, la novel·la i l'autobiografia.
Biografia
[modifica]Nascuda a la regió parisenca, Emma Becker és filla d'un contractista i d'una psicòloga que se separen en 2001.[1] Té dues germanes, Louise i Alice. Va estudiar a l'Institut Montalembert de Nogent-sud-Marne, on es va graduar amb menció el 2006. Va continuar amb estudis superiors de Lletres a la Universitat de la Sorbonne Nova.
En 2011 va publicar el seu primer llibre, Mr, on abordava una relació tempestuosa de gairebé un any entre un cirurgià francès i el seu propi oncle.[2][3] El seu segon títol, Alice, publicat el 2015, aborda la dificultat de superar una relació amorosa per a la generació del Maig francès.
En 2013 es va traslladar a Berlín, després d'una ruptura sentimental. Tres anys més tard, va tenir un fill, tema que va anunciar que desitjava abordar en un futur treball.[4]
La Maison (La casa) és la seva tercera novel·la, publicada en 2019 per Flammarion, és una novel·la del gènere d'autoficció,[3][5] una espècie de crònica documental.[6][7] La crítica literària Christine Ferniot la defineix com una obra que «uneix la investigació literària, el diari i el recull de contes»[8] La protagonista, sota el pseudònim de Justine, ens presenta un sòrdid espectacle de sexualitat en l'Alemanya d'avui.[9] Aquesta novel·la s'inscriu en una nova ona femenina a conseqüència del moviment #MeToo. És una «oda a les dones» que exerceixen la prostitució.[10] El crític David Foenkinos la descriu com «una novel·la hipnòtica».[6] Frédéric Beigbeder parla d'un bon llibre, «un dels millors d'aquesta temporada».[7]
El 2022 va publicar L'inconduite, la novel·la inspirada en el naixement del seu fill.[11]
Obres
[modifica]- Mr.. éditions Denoël, 13 gener 2011. ISBN 978-2207109502..
- Alice. éditions Denoël, 8 gener 2015. ISBN 978-2207123805..
- La Maison. éditions Flammarion, 21 agost 2019. ISBN 978-2081470408..
- L’inconduite. Éditions Albin Michel, 2022, ISBN 978-2-22-647560-2.
Referències
[modifica]- ↑ Marie-Dominique Lelièvre. «Emma Becker, elle a joué au docteur». next.liberation.fr, 24-01-2011. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ Marie-Dominique Lelièvre. «Emma Becker, elle a joué au docteur». next.liberation.fr, 24-01-2011. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Quentin Girard. ««La Maison» éclose d'Emma Becker». next.liberation.fr, 04-10-2019. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Emma Becker: La voix des prostituées». Livres Hebdo. [Consulta: 5 novembre 2019].
- ↑ Jean-François Cadet. «Emma Becker, porte ouverte sur maison close». rfi.fr, 10-09-2019. [Consulta: 8 octubre 2019].
- ↑ 6,0 6,1 David Foenkinos. «Ma vie au bordel». lexpress.fr, 12-09-2019. [Consulta: 8 octubre 2019].
- ↑ 7,0 7,1 Marguerite Baux. «Livre : Emma Becker, belle de jour». grazia.fr, 04-09-2019. [Consulta: 8 octubre 2019].
- ↑ Christine Ferniot. «Roman : La Maison Emma Becker». telerama.fr, 07-10-2019.
- ↑ «Emma Becker : deux ans au claque». lepoint.fr, 22-08-2019. [Consulta: 8 octubre 2019].
- ↑ Philippe Couture. «Au royaume des «putes» heureuses avec Emma Becker». ledevoir.com, 11-09-2019. [Consulta: 8 octubre 2019].
- ↑ «L'Inconduite | Éditions Albin Michel». [Consulta: 14 setembre 2022].