Gastronomia de Noruega
 | |
| País d'origen | Noruega  |
|---|---|
La gastronomia noruega és l'expressió de l'art culinari desenvolupat a Noruega. En la seva forma tradicional es basa principalment en les matèries primeres disponibles a Noruega. Es diferencia en molts aspectes de la cuina continental amb un enfocament més fort en la caça i el peix. Molts dels plats tradicionals són fruit de l'ús de materials conservats a causa dels llargs hiverns.
La cuina noruega moderna, tot i que encara està molt influenciada pel seu rerefons tradicional, s'ha vist influenciada per la globalització: la pasta, la pizza, els tacos i similars són tan comuns com les mandonguilles i el bacallà com a aliments bàsics.
Aliments
[modifica]
La riquesa pesquera del país fa de Noruega un dels majors exportadors de peix del món. En aquest sentit, el salmó noruec és especialment conegut.[1] Per aquest motiu, el peix ha entrat en els hàbits alimentaris noruecs, tant que es consumeix fins a quatre cops per setmana. Es prepara a la planxa, fumat, marinat o al vapor. Entre els plats més comuns es troben els gravlax i el rakfisk, una truita fermentada.[2] Aquest producte és el protagonista dels smørbrød (entrepà obert típic de la cuina escandinava).
El xai és l'animal més criat i la seva carn té la característica de tenir un baix contingut en greix.[1] Amb aquesta matèria primera es cuina el fårikål, considerat el plat nacional: un guisat en què la carn s'acompanya de col. La carn també s'utilitza per produir embotits fumats, també es desenvolupen granges de bestiar majoritàriament anomenades morr.[2] Al Vestlandet, especialment a la ciutat de Voss, també està molt estès l'anomenada smalahove, un cap d'ovella fumat.[3]
En el sector làctic, cal destacar el formatge de cabra geitost: un formatge fumat de sabor dolç, molt semblant a la mantega de cacauet.[2] El pultost és un formatge elaborat amb llet crua de vaca i aromatitzat amb llavors de comí. Noruega també té molts formatges com el gamalost,[4] el geitost[5] i el kraftkar, que va ser votat com el millor formatge del món durant els World Cheese Awards 2016.[6]
Entre les postres hi ha el lukket valnøtt, un pastís a base de massapà cobert de nata muntada.[2]
El vi, els licors i la cervesa amb alt contingut alcohòlic només es poden comprar a Vinmonopolet, licoreries de propietat estatal ubicades a les principals ciutats. En canvi, la cervesa es pot comprar al supermercat, però només fins a una hora determinada del dia. Aquest horari varia d'un lloc a un altre, però per llei no pot superar les 20 h els dies laborables i les 18 h els dissabtes i vigílies de festius. L'única excepció és el dia abans de la festa de l'Ascensió, que es considera entre setmana. Els diumenges, festius i dies d'eleccions o referèndums no es pot vendre alcohol a les botigues, ni els dies 1 i 17 de maig. Per a les cerveses amb una graduació alcohòlica inferior a 2,5° no hi ha límits de venda.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Mangiare e bere – La calma rivoluzione culinaria». [Consulta: 13 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Piatti tipici norvegesi | La gastronomia norvegese | Storia Cultura Tradizioni Cucina», 23-04-2021. [Consulta: 13 novembre 2024].
- ↑ Szilvia Gyimóthy, Reidar Johan Mykletun «Scary food: Commodifying culinary heritage as meal adventures in tourism». Journal of Vacation Marketing, 24-06-2009.
- ↑ Farnetti, Walter. «10 erborinati dal mondo da assaggiare almeno una volta» (en italià), 20-01-2017. [Consulta: 13 novembre 2024].
- ↑ «Geitost: il formaggio salvato dal mare» (en italià), 19-03-2014. [Consulta: 13 novembre 2024].
- ↑ «Il miglior formaggio al mondo? Il norvegese Kraftkar» (en italià). [Consulta: 13 novembre 2024].
- ↑ «Drink your way through Norway». [Consulta: 13 novembre 2024].
Vegeu també
[modifica]
