L'inici del conflicte amb Jenny Geddes contra el Llibre d'oracions anglicà (1637).
Les Guerres dels Tres Regnes o de les Tres Nacions és el nom amb què es coneixen les guerres que van confrontar als tres regnes de les illes britàniques sota una unió dinàstica: Anglaterra, Escòcia i Irlanda (1639-1651) per motius religiosos i en context amb la reforma protestant de Martí Luter.
Les guerres van ser el resultat de la tensió entre el rei i els seus súbdits degut a motius religiosos i civils. Les disputes religioses se centraven en si la religió depenia o no del monarca o de l'elecció del súbdit, que tindria una relació directa amb Déu. Pel que fa als motius civils, l'esclat es devia a la limitació del poder del rei per part del parlament, en particular en la seua capacitat d'augmentar els imposts i incitar l'exèrcit a la guerra sense el seu consentiment.[2]
Després de la derrota de tots els adversaris del New Parlament Model Army Anglès, els grans de l'exèrcit i els seus partidaris civils van dominar la política dels tres països els següents nou anys (1649-1660). El parlament havia decretat que Anglaterra era una Commonwealth, i encara que Irlanda i Escòcia van ser governats per governadors militars, representants de les circumscripcions a Irlanda i Escòcia es va seure en els parlaments anglesos del Protectorat. Amb la mort del Lord Protector Oliver Cromwell a 1658, la Commonwealth va caure en un període d'inestabilitat que va acabar en 1660, quan l'exèrcit anglès que ocupava Escòcia va marxar cap al sud al comandament del general George Monck prengué el control de Londres, i va convidar Carles II a tornar als tres regnes com a rei.[3]
_-_Google_Art_Project.jpg)
