Gustave III
  | |
| Títol original | Gustave III, ou Le bal masqué |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Daniel Auber |
| Llibretista | Eugène Scribe |
| Llengua original | francès |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | opéra historique o grand opéra |
| Parts | cinc |
| Catalogació | S 23[1] |
| Lloc de la narració | Estocolm |
| Estrena | |
| Estrena | 27 de febrer de 1833 |
| Escenari | Salle Le Peletier de l'Opéra de Paris, |
 
| |
Gustave III és una òpera en cinc actes de Daniel Auber, amb llibret d'Eugène Scribe. S'estrenà a l'Académie Royale de Musique (Salle de la rue Le Peletier) el 27 de febrer de 1833.
Origen i context
[modifica]
L'òpera es refereix a alguns aspectes de l'assassinat en la vida real de Gustau III, rei de Suècia. Els fets van passar a Estocolm entre el 15 i 16 de març de 1792. Els principals aspectes de la trama es poden trobar per primera vegada en l'òpera que Giuseppe Verdi havia planejat, Gustavo III, i que mai es va dur a terme tal com està escrita, però els elements principals es van incorporar en una versió revisada de la història de l'òpera que amb el temps es va convertir en Un ballo in maschera. El llibret de Scribe també va ser ofert a Rossini, que el va desestimar.[2]
Representacions
[modifica]L'òpera va ser un gran èxit per al compositor, amb 168 actuacions fins al 1853.
Repartiment estrena
[modifica]| Rol | Veu | Elenc de l'estrena,[3] 27 de febrer de 1833 (Director: -) |
|---|---|---|
| Gustave III, Rei de Suècia | tenor | Adolphe Nourrit |
| Ankastrom,[4] | baix | Nicolas-Prosper Levasseur |
| Amélie, Comtessa d'Ankastrom, enamorat de Gustave | soprano | Cornélie Falcon |
| Oscar, patge del rei | soprano | Julie Dorus-Gras |
| Arvedson, endeví | mezzosoprano | Louise-Zulmé Dabadie-Leroux |
| Dehorn, conspirador | baix | Henri-Bernard Dabadie |
| Warting, conspirador | tenor | Alexis Dupont |
| Un camarlenc | tenor | Hyacinthe Trévaux |
| Armfelt, Ministre de Justícia[5] | baix | Ferdinand Prévost |
| Général Kaulbart, Ministre de la Guerra[5] | baix | Pierre François Wartel |
| Christian | tenor | Jean-Étienne-Auguste Massol |
| Un criat d'Ankastrom | cantant | François-Alphonse Hens[6] |
| Roslin, pintor | mut | Ferdinand[7] |
| Sergell, escultor[8] | mut | Henri[9] |
| Cor: cortesans, els diputats de l'estat, els oficials militars al servei del rei, guàrdies reials, mariners, soldats, la gent | ||
Referències
[modifica]- Notes
- ↑ Gustave III: Partitura lliure a l'IMSLP.
- ↑ Sutherland Edwards, Henry. History of the Opera: From Its Origin in Italy to the Present Time. With Anecdotes of the Most Celebrated Composers and Vocalists of Europe, Volum 2. W. H. Allen & Company, 1862, p. 219.
- ↑ L'elenc apareix al llibret de París (Scribe 1833) i Tamvaco 2000, p. 89, a excepció dels papers muts de Roslin i Sergell, que s'enumeren en el llibret d'Amsterdam (Scribe 1835). L'elenc també es llista, amb algunes petites diferències, a Casaglia 2005.
- ↑ El nom del rol Ankastrom s'escriu sovint com Ankarstrom o Anckarström en la literatura secundària, probablement influenciat per l'ortografia sueca del nom de l'assassí en la vida real Jacob Johan Anckarström. No obstant això, el nom de la funció s'escriu Ankastrom en els llibrets publicats a París (Scribe 1833) i Amsterdam (Scribe 1835), així com en el de Scribe de 1841 Oeurvres complètes (vol. 2, p. 3).
- ↑ 5,0 5,1 Els noms dels rols dels ministres de Justícia i de la guerra es donen en els llibrets, per exemple, Scribe 1833, p. 4.
- ↑ En un peu de pàgina Tamvaco 2000, p. 716, states: "Le ténor François Alphonse Hens était né à Paris le 26 mai 1806." A l'índex, p. 1261, hi apareix com a "2e basse".
- ↑ Possiblement la ballarina amb el nom artístic de Fernando, veritablement és Jean La Brunière de Médicis (inclosa en l'índex de Tamvaco 2000, p. 1251).
- ↑ Identificat com a Jean Tobie Sergell per Scribe 1833, p. 3 (footnote).
- ↑ Possiblement, el ballarí i coreògraf Henry (de veritable nom Louis-Henri Bannachon) o el baix-baríton (François-Louis) Henry (ambdós presents en l'índex de Tamvaco 2000, p. 1261).
- Fonts
- Budden, Julian, The Operas of Verdi, Volume 2: From Il Trovatore to La Forza del destino. London: Cassell, 1984. ISBN 9780195200683 (hardcover) ISBN 9780195204506 (llibre de butxaca).
- Notes fullet per a la gravació de Bonynge enumerats anteriorment
- Casaglia, Gherardo (2005). Almanacco. "27 Febbraio 1833" a AmadeusOnline.
- Clayton, Ellen Creathorne (1865), Queens of Song. Being Memoirs of Some of the Most Celebrated Female Vocalists Who Have Performed on the Lyric Stage from the Earliest Days of Opera to the Present Time. Nova York: Harper & Bros.
- Schneider, Herbert (1992). "Gustave III", vol. 2, pp. 583–584, in The New Grove Dictionary of Opera, ed. Stanley Sadie. Londres: Macmillan. ISBN 978-1-56159-228-9.
- Scribe, Eugène (1833). Gustave III, ou Le bal masqué, libretto. París: Librairie de l'Académie Royale de Musique. View at Google Books.
- Scribe, Eugène (1835). Gustave III, ou Le bal masqué, llibret de la representació a Amsterdam el 3 de setembre de 1835. Amsterdam: A. J. van Tetroode. View at Google Books.
- Scribe, Eugène (1841). Oeuvres complètes de M. Eugène Scribe, membre de l'Académie française, nouvelle édition, tome deuxième. París: Furne; París: Aimé André. View a Google Books.
- Tamvaco, Jean-Louis (2000). Les Cancans de l'Opéra. Chroniques de l'Académie Royale de Musique et du théâtre, à Paris sous les deux restorations (2 volums, en francès). París: CNRS Editions. ISBN 9782271056856.
Òperes de Daniel Auber | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
