Hans Joachim von Zieten
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 maig 1699  Fehrbellin (Alemanya) | ||
| Mort | 26 gener 1786 (86 anys) Berlín (Alemanya) | ||
| Sepultura | Brandenburg | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Domini militar | ||
| Lloc de treball | Frankfurt de l'Oder | ||
| Ocupació | oficial, cap militar, comandant militar | ||
| Activitat | 1714 - | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Regne de Prússia | ||
| Branca militar | Exèrcit prussià i cavalleria | ||
| Rang militar | general general de cavalleria | ||
| Comandant de (OBSOLET) | Zieten Hussars (en)  | ||
| Conflicte | Guerra de Successió de Polònia First Silesian War (en) Battle of Hohenfriedberg (en) Battle of Hennersdorf (en) Battle of Reichenberg (en) batalla de Praga Batalla de Kolín Battle of Breslau (en) Batalla de Leuthen Siege of Olomouc (en) Battle of Domstadtl (en) batalla de Hochkirch Battle of Liegnitz (en) Batalla de Torgau | ||
| Família | |||
| Família | Zieten (en) | ||
| Premis | |||
Hans Joachim von Ziethen, anomenat Zieten aus dem Busch, (Fehrbellinnascut (Brandenburg), 14 de maig de 1699 − Berlín, 27 de gener de 1786) va ser un general de cavalleria prussiana al comandament de Frederic el Gran. Va lluitar a les guerres de Silèsia i va guanyar la batalla de Hohenfriedberg. Zieten és un dels generals més importants del seu temps.[1]
Va ingressar a l'exèrcit prussià; en 1724 es va llicenciar i retirar-se a la seva finca paterna. El 1726 va ingressar de nou i amb grau de primer tinent en un regiment de dragons, però va tenir un aldarull amb el capità del mateix i va ser castigat amb un any d'arrest i expulsió del cos; no obstant això, per influències d'alguns generals, el 1730 fou rehabilitat i el 1731 promogut a capità. El 1736 va lluitar amb gran valentia al Rin contra França; el 1736 va ser ascendit a major, el 1741 a tinent coronel en el regiment d'hússars de la guàrdia i va treballar amb gran activitat i èxit en la reorganització de la cavalleria prussiana.
El 1742 va recórrer el país fins a Stockerau; el 1744 va avançar amb l'avantguarda a Bohèmia fins més enllà de Budweis; va ser promogut a major general i després va cobrir la retirada darrere de l'Elba (el 12 d'octubre va lliurar la violenta batalla de Moldau-Tein). El 1745 va penetrar a Zagerndorf amb el seu regiment d'hússars (que portava un uniforme semblant al dels austríacs) en un cos d'exèrcit austríac de 20.000 homes i va lluitar a Hohenfriedberg i a Katholisch-Hennersdorf, on va resultar ferit.
Feta la pau, va ser víctima d'una calúmnia davant el sobirà i va perdre la seva gracia, però no va obtenir la retirada que sol·licitava. En esclatar la Guerra dels Set Anys va ser nomenat tinent general i va prendre part activa en els combats de Reichenberg (abril de 1757) i de Praga. A Kolin Zieten va manar l'ala esquerra i després va servir a les ordres del príncep de Bevern, que estava encarregat de la defensa de Lusàcia i Silèsia, i en caure presoner el príncep, va portar la resta de l'exèrcit per Glogów á Legnica á presència del rei, i es va distingir per la seva gosadia a la Leuthen (5 de desembre).
A Legnica (15 d'agost de 1760) va tenir en perill l'exèrcit austríac durant el combat, per la qual cosa va ser ascendit a general de cavalleria, i a la batalla de Torgau (3 de novembre de 1760) Zieten va ser el que va decidir la victòria amb l'assalt de Septitzer-Höhen. Fins al final de la campanya va estar sempre a prop del rei, i quan es va absentar, va ser per encarregar-se de l'alt comandament. Acabada la guerra, va residir alternativament a Berlín i a Wustrau i va gaudir especialment del favor de Frederic II, que visitava sovint al seu ancià pare Zieten. El 1790 el príncep Enric li va erigir un monument a la Wilhelmsplatz de Rheinsberg, i el 1794 Frederic Guillem II li va fer erigir un altre a Berlín. La seva família n'hi va erigir un a Wustrau.
Referències
[modifica]- ↑ The Nuttall Encyclopædia, Johann Joachim von Ziethen
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàg. 1218. (ISBN 84-239-4570-7)