Vés al contingut

iPad (1a generació)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Infotaula equipament informàticiPad
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorFoxconn Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorApple Inc Modifica el valor a Wikidata
FabricantApple Inc Modifica el valor a Wikidata
EslòganiPad is here. Modifica el valor a Wikidata
Llançament3 abril 2010 Modifica el valor a Wikidata
Final de vida2 març 2011 Modifica el valor a Wikidata
EstatDiscontinuat
Característiques
Dimensions243 (alçària) × 190 (amplada) × 13 (gruix) mm
Pes680 g
730 g Modifica el valor a Wikidata
CPUApple A4 Modifica el valor a Wikidata
Sistema operatiuIPhone OS 3
IPhone OS 5
iOS 4 Modifica el valor a Wikidata
Connector
Id. iFixit del dispositiuiPad_Original
Lloc webapple.com… Modifica el valor a Wikidata
iPad 2 Modifica el valor a Wikidata →

L'iPad és una tauleta tàctil[1] desenvolupada per Apple Inc. Anunciat el 27 de gener de 2010, es posiciona en una categoria entre un "telèfon intel·ligent" (smartphone) i un ordinador portàtil.[2] L'iPad va ser anunciat i presentat a la Keynote del 27 de gener del 2010.

Similar en les seves funcions a un iPhone o ipod touch encara que més gran i potent, funciona amb una versió modificada del mateix sistema operatiu (iOS),[3][4] amb una interfície d'usuari redissenyada per a aprofitar la mida més gran del dispositiu i la capacitat d'utilitzar el servei ibookstore d'Apple amb l'aplicació ibooks (programari per a lectura de llibres electrònics).[5] Posseeix una pantalla amb retroil·luminació Led, capacitats multitàctils de 9,7 polzades, de 16 a 64 gigabytes (GB) d'espai tipus memòria flaix, Bluetooth, i un connector dock de 30 pins que permet la sincronització amb el programari iTunes i serveix de connexió per a diversos accessoris.[6] Existeixen dos models: un amb connectivitat a xarxes sense fil Wi-Fi 802.11 N i un altre amb capacitats addicionals per a xarxes 3G (pot connectar-se a xarxes de telefonia cel·lular HSDPA) i GPS Assistit. Ambdós models poden ser adquirits en tres capacitats d'emmagatzemament diferents.[6]

La comercialització del model Wi-Fi als Estats Units va començar el 3 d'abril del 2010, el model 3G va seguir a l'abril; a França, Suïssa, Austràlia, Canadà, Alemanya, Itàlia, Japó, Espanya i Regne Unit, els dos models, Wi-Fi i 3 G seran disponibles a la venda a final d'abril sense data precisa.[7][Cal actualitzar]

Antecedents

[modifica]

La primera tauleta tàctil desenvolupada per Apple va ser l'ajudant personal Newton, comercialitzat entre 1993 i 1998. La concepció d'una nova tablet havia estat la font de nombrosos rumors durant diversos anys, sobretot després de la presentació de l'iPhone el 2007.[8][9] El llançament de l'iPad va ser finalment anunciat per l'CEO d'Apple, Steve Jobs, en el transcurs d'una conferència de premsa el 27 de gener del 2010.[10]

iPad
Teclat virtual La part posterior del iPad
Un teclat virtual apareix quan és necessari escriure. La part posterior del iPad, feta d'alumini.

Accessoris

[modifica]

Apple té a disposició diversos accessoris, incloent:

  • L''iPad Keyboard Dock (Base d'encaix amb teclat) que inclou teclat físic, connector de 30 pins i connector d'àudio.
  • L'iPad case és una funda de protecció que permet realçar l'aparell per facilitar la impressió sobre el teclat virtual, o bé de presentar-lo dret.
  • Dock: Base d'encaix que inclou connector de 30 pins i connector d'àudio.
  • Connector de VGA a Dock per a monitors externs, televisors o projectors.
  • Kit de connexió de càmera per a la transferència de fotos i vídeos, des d'un aparell o targeta SD.
  • Carregador USB de 2A (10W).

Programari

[modifica]

L'iPad té el programari següent right-out-the-box :

  • App Store: Programari que permet d'adquirir aplicacions (tant les de l'iPhone, disponibles en zoom x2 o en mida original, com les nadiues de l'iPad). Els propietaris d'aplicacions per a iPhone poden transferir-les al seu iPad sense necessitat de tornar a pagar.
  • iBooks: permet de visualitzar i gestionar llibres electrònics a més de descarregar-los o comprar-los des del iBookstore.[11]
  • Safari: per a navegar per Internet.
  • Mail: per a gestionar correus electrònics.
  • Photos: per a visualitzar i gestionar fotografies.
  • Video: per a mirar vídeos.
  • YouTube: serveix per a navegar pels vídeos de YouTube i visualitzar-los.
  • iTunes: per a comprar, navegar i reproduir música.
  • Maps: Per a veure mapes. Fa servir tecnologia de Google Maps.
  • Notes: És un bloc de notes.
  • Calendar: Un calendari per a gestionar apuntaments i dates especials.
  • Contacts: Per a gestionar els teus contactes.

Ja és disponible el SDK de desenvolupament (previ pagament) perquè els desenvolupadors comencin a programar (o adaptar) les seves pròpies aplicacions.[12]

Totes les aplicacions disponibles sobre l'App Store, unes 150.000, funcionaran amb l'iPad, podent ser desenvolupades gràcies al SDK d'aplicacions específiques de la plataforma, i Apple anunciava el llançament de versions adaptades dels programaris Pages, Keynote i Numbers (fins ara reagrupats al si d'iWork, comercialitzades de manera separada a l'App Store al preu de 9,99 $ cadascuna.[13]

Per desig de Steve Jobs,[14][15] la tecnologia Adobe Flash no s'integrada a l'iPad, com si ho és actualment a l'iPhone i l'ipod touch.[16][17]

Semblaria que l'iPad disposa d'una funcionalitat que permet de trucar els nombres dits "d'urgències", cosa que faria presagiar una versió superior que integraria directament una carta SIM i per tant una verdadera interfície de telèfon mòbil.

L'iPad té un GPS[18] únicament a la seva versió Wifi + 3G.

Distribució

[modifica]
Steve Jobs presentant l'iPad en el Centre per a les arts Yerba Buena

L'iPad es posà en venda 60 dies després de la seva presentació oficial; és a dir, el 3 d'abril de 2010 amb un preu base de 499 dòlars,[19] i en el cas de la versió Wi-fi, i 30 dies després (90 dies després de la presentació; és a dir, el 27 d'abril) per a la versió que incorpora a més 3G.

Diverses companyies han anunciat paquets de dades a preus especials per als models 3G de forma anàloga als que ofereixen amb els terminals iPhone vinculats a les seves xarxes.[20][21] Per això la distribució i venda es fa a través de les botigues Apple físiques i la botiga a Internet, i els distribuïdors habituals de productes Apple.

Rebuda

[modifica]

Les reacció dels mitjans a l'iPad fou diversa.

Estats Units

[modifica]

El blog de tecnologia Gizmodo enumera els següents elements com falles del dispositiu: absència de càmera, no poder executar més d'una aplicació alhora, absència de suport per a Adobe Flash i no ser compatible amb la xarxa T-mobile 3G als Estats Units.[22]

En contrast, Walt Mossberg fa referència a les característiques de maquinari que tenen menor rellevància que el programari i la interfície d'usuari. Walt va destacar el baix cost del dispositiu considerant les seves especificacions. Walt també va fer èmfasi en la durada de 10 hores de la bateria.[23] Considera que l'iPad s'assembla exteriorment a un ipod touch gran però ofereix programaris més poderosos, més propers a les versions destinades al Macintosh, sobretot en el cas de les aplicacions de productivitat;[24] impressió compartida per David Pogue, per a qui la denominació "iPod touch gran" no fa justícia a l'aparell.[25]

Leo Laporte (periodista de Tech) va escriure una avaluació mixta, exaltant la velocitat de l'iPad i a la vegada criticant l'absència de càmera, sortida de vídeo, ports USB o Firewire, la possibilitat d'executar diverses aplicacions alhora, especialment les de missatgeria instantània.[26] També va esmentar la naturalesa tancada del dispositiu i el control total que té Apple sobre el programari. Finalitza concloent que l'iPad havia de ser vist com un dispositiu per a consumidors de contingut, i no un ordinador en el sentit tradicional.

Yair Reiner afirma que l'iPad havia de competir amb els lectors de llibres electrònics com l'Amazon Kindle d'Amazon alhora que oferia un 70% de guanys per a les editorials, sent igual per als desenvolupadors que venen les seves aplicacions a través de l'App Store.[27] (Una setmana abans de l'anunci oficial de la sortida de l'iPad, la botiga de llibres de l'Amazon Kindle incrementaria els guanys per a les editorials un 70%).[28]

D'altres van assegurar que l'iPad competiria també amb els Netbooks, que facin servir principalment el sistema operatiu Microsoft Windows.[29] Cnet fa una llista de desavantatges de l'iPad en ser comparat amb un netbook, incloent l'absència de càmera per a video-xat, l'absència de Flash i la dificultat per escriure a la pantalla.[30] L'iPad només funciona amb programari provinent de l'App Store.[31]

Dies després del llançament, Stephen Fry va afirmar que la gent havia d'usar l'iPad per apreciar de veritat el seu propòsit i va comentar que les crítiques cap al dispositiu seran oblidades després d'usar-lo. Fry va recalcar la velocitat del dispositiu, la resposta, la forma suau de lliscar, la qualitat de la pantalla, el seu lleuger pes i el ben pensat que estan les accions i gests utilitzats al dispositiu.[32]

Amèrica Llatina i Espanya

[modifica]

A Amèrica Llatina i Espanya l'esdeveniment de la presentació de l'iPad va ser transmès per blogs especialitzats com MuyMac, Applesfera i Applecol. Les queixes han estat similars a les d'altres països: l'absència de càmera, la impossibilitat de capacitats multitasca, la no inclusió de tecnologia Flash, entre d'altres.

França

[modifica]

Després de la presentació de l'iPad, la premsa subratlla la velocitat d'accés de les pàgines web,[33] la receptivitat de la pantalla tàctil i el preu de venda de l'aparell, jutjat raonable.[34]

Entre els punts febles, els periodistes destaquen la presència d'un teclat virtual i lamenten l'absència d'una càmera, així com el fet de no suportar multitasca i el format Adobe Flash.[35] Els dissenyadors de webs es queixaren de la feble resolució (1024 x 768 píxels).[36]

Dret de les marques

[modifica]

La premsa destacà que el grup Stmicroelectronics va registrar la marca iPad a l'Oficina per a l'Harmonització del Mercat Interior (OHMI) el 2000, mentre que Fujitsu l'ha registrat el 2003 a la United States Patent and Trademark Office (USPTO). Aquestes empreses l'utilitzen per comercialitzar diferents productes en l'àmbit de l'electrònica.[37] El gener de 2010, Masahiro Yamane, director de la divisió de relacions públiques de Fujitsu, indica que la marca pertany a l'empresa japonesa;[38] el març la seva propietat és transferida a Apple.[39] El 2007, la marca iPhone va ser ja l'objecte d'un contenciós entre Apple i la societat Cisco, abans que les dues firmes trobessin un acord.[40]

Gestió dels drets digitals

[modifica]

La Free Software Foundation, que lluita contra els sistemes de gestió de drets digitals, es lamenta que, en el cas de l'iphone, les aplicacions terceres destinades a l'iPad han de ser autoritzades obligatòriament per Apple i distribuïdes al seu App Store.[41] Tanmateix, permet a Apple administrar les aplicacions disponibles a l'App Store, de manera que la firma ja ha efectuat neteges del catàleg de l'App Store retirant, per exemple, de les aplicacions de caràcter sexual[42] o bé de garantir la seguretat sobre aquests terminals mòbils (per exemple evitant una falla de seguretat que una aplicació tercera podria aprofitar).

Crítiques

[modifica]

Nom

[modifica]

En molts blogs no tecnològics, a més de Twitter, la primera atenció no es va centrar tant en les característiques del producte, sinó en el nom. Per a molts estatunidencs, la primera accepció de la paraula pad és "tovallola higiènica". El jocós iTampon va sobrepassar a l'iPad com a tema de moda el dia de l'anunci oficial.[43][44] Un altre tema de controvèrsia és la facilitat de confondre els noms iPad i iPod, donada la seva pronunciació similar en anglès.[45]

Utilitats

[modifica]

Altres crítiques estan dirigides a la baixa resolució de la pantalla (1024 x 768), el poder executar només un programa alhora, l'absència de càmera web, el no posseir ports USB, no tenir sortida de vídeo d'alta definició i incompatibilitat amb el programari Adobe Flash. A part, tant el lector com la botiga de llibres seria una utilitat poc aprofitada, ja que la pantalla és LED i no de tinta electrònica, provocant dificultat en la lectura.

DRM

[modifica]

La Free Software Foundation va fer públic un comunicat on adverteix sobre l'aplicació de la gestió de drets digitals o DRM (per les seves sigles en anglès Digital Restriction Management), cosa que podria permetre que editorials, discogràfiques i d'altres puguin controlar els continguts que són utilitzats i descarregats en l'iPad, possibilitant-los potencialment a obtenir el control sobre aquest tipus de continguts.[46]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: IPad
  1. ↑ «IPad (1a generació)». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ La demanda inicial de l'iPad sobrepassa la demanda inicial de l'iPhone, John Paczkowski, 23 de febrer de 2010 (anglès)
  3. ↑ [https://web.archive.org/web/20100212064247/http://reviews.cnet.com/8301-19512_7-10450636-233.html Arxivat 2010-02-12 a Wayback Machine. Apple treu la versió iPhone OS SDK 3.2 beta 2 per iPad, David Martin, 10 de febrer de 2010, CNET] (anglès)
  4. ↑ La més gran innovació de l'iPad: el seu preu, $500, Kit Eaton, 27 de gener de 2010, Fast Company (anglès)
  5. ↑ Apple iPad: La guia definitiva,Joshua Topolsky, 29 de gener de 2010, Engadget (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 Nota de premsa, Apple llença l'iPad, Apple, 27 de gener de 2010 (anglès)
  7. ↑ MacGeneration.com: iPad: el 3 d'abril als Estats Units, finals d'abril, altres països (francès)
  8. ↑ Només un toc, l'esmunyedissa Tablet PC, 4 d'octubre de 2009, Brad Stone, Ashlee Vance. Editor:The New York Times (anglès)
  9. ↑ La tablet d'Apple : una història completa, suposadament, 26 de gener del 2010, Laura June. Editor: Engadget (anglès)
  10. ↑ Apple ven l'iPad 'de confiança' per $499, 28 de gener del 2010. Editor:Associated Press (anglès)
  11. ↑ iBooks no serà lliurat d'ofici amb l'iPad.(francès)
  12. ↑ Apple Developer Connection (anglès)
  13. ↑ Informations Presse Apple: Apple llença iPad (francès)
  14. ↑ MacGeneration.com: Steve Jobs es vol carregar Adobe i Google (francès)
  15. ↑ MacGeneration.com: Quan Adobe i Apple es disputen el web.(francès)
  16. ↑ MacGeneration.com: Apple a l'assalt de Flash (francès)
  17. ↑ iGeneration.fr: L'altra raó de l'absència de Flash a l'iPad i l'iPhone.(francès)
  18. ↑ categoria geolocalització (francès)
  19. ↑ Peers, Martin. «Apple's iPad Revolution: Price» (en anglès). The Wall Street Journal, 28-01-2013.
  20. ↑ Steve Jobs presenta l'iPad, el nou 'tablet PC' d'Apple, Ángel J. de Luis y Sergio Rodríguez, El Mundo 28 de gener de 2010 (castellà)
  21. ↑ Una breu dosi d'iPad El Mundo, 28 de gener de 2010 (castellà)
  22. ↑ 8 coses que no m'agraden de l'iPad, Adam Frucci, 27 de gener de 2010 Arxivat 2010-01-30 a Wayback Machine. (anglès)
  23. ↑ Primeres impressions del nou Apple iPad, Walter S. Mossberg, 27 de gener de 2010 (anglès)
  24. ↑ Primeres impressions del nou Apple iPad,Walter S. Mossberg, All Things Digital, 27 de gener de 2010 (anglès)
  25. ↑ The Apple iPad: Primeres impressions, 27 de gener de 2010, David Pogue, The New York Times (anglès)
  26. ↑ Pàgina de Leo Laporte Arxivat 2018-03-22 a Wayback Machine. (anglès)
  27. ↑ La tablet d'Apple prevista pel març, Electronista, 9 de desembre de 2009 Arxivat 2013-07-31 a Wayback Machine. (anglès)
  28. ↑ Amazon fa pujar els guanys un 70%, Jacqui Cheng, editorial=Condé Nast Publications, Ars Technica, 20 de gener de 2010 (anglès)
  29. ↑ Apple iPad versus netbook: Comparem disseny, funcionalitats i magatzemament, Eric Lai, PC Advisor, 28 de gener de 2010 (anglès)
  30. ↑ 10 coses que Netbooks ja fa millor que l'iPad, Scott Stein, 27 de gener de 2010[Enllaç no actiu] (anglès)
  31. ↑ [https://web.archive.org/web/20100131235122/http://blog.seattlepi.com/microsoft/archives/192642.asp Arxivat 2010-01-31 a Wayback Machine. Les desaventages de l'iPad són avantatges per Microsoft, Seattle Post-Intelligencer] (anglès)
  32. ↑ Stephen Fry: Per què Apple iPad és aquí per quedar-se, Stephen Fry, The Guardian, 29 de gener de 2010 (anglès)
  33. ↑ «Primera presa de contacte de l'Apple iPad» Arxivat 2010-04-03 a Wayback Machine. a Gizmodo, 27 de gener del 2010] (francès)
  34. ↑ «iPad: forces i feblesses de la tablet Apple» Arxivat 2010-03-16 a Wayback Machine. a Le Figaro, 28 de gener del 2010] (francès)
  35. ↑ La premsa distribueix els punts forts i febles, 28 de gener de 2010, Les Échos Arxivat 2010-04-05 a Wayback Machine. (francès)
  36. ↑ La tablet Apple és per a tu ?[Enllaç no actiu] Publicat el 27 de gener de 2010 a Eleven's speak.(francès)
  37. ↑ El nom "iPad" crea polèmica Arxivat 2010-04-04 a Wayback Machine. (francès)
  38. ↑ IPad? segons Fujitsu, 29 de gener de 2010, Hiroko Tabuchi, The New York Times (anglès)
  39. ↑ Apple adquireix la marca IPad a Fujitsu, Susan Decker i Connie Guglielmo, 26 de març de 2010, Bloomberg (anglès)
  40. ↑ titre=Apple et Cisco d'acord per repartir-se la marca iPhone, 22 de febrer de 2007, Le Monde (francès)
  41. ↑ .Protesten: iPad no és més que una criatura daurada de la DRM, 27 de gener de 2010, Nate Anderson, Ars Technica(anglès)
  42. ↑ iGeneration.fr: Aplicacions trapelles: Apple fa neteja (francès)
  43. ↑ iPad name draws feminine hygiene jokes, John D. Sutter, 27 de gener de 2010, CNN (anglès)
  44. ↑ Um, Apple — Sobre el nom d''iPad', PCWorld (anglès)
  45. ↑ Scott Fulton i Carmi Levy, 27 de gener de 2010, Live from the real world: It's the iPad (anglès)
  46. ↑ iPad DRM endangers our rights,Defective by (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=IPad_(1a_generació)&oldid=33991217»