Vés al contingut

Kipchoge Keino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKipchoge Keino
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Kipchoge Hezekieh Keino Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Distrit Nandi (Kenya) Modifica el valor a Wikidata
Alçada173 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes66 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófondista, migfondista, atleta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivacursa de mitjana distància Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1972Jocs Olímpics d'Estiu de 1972
1968Jocs Olímpics d'Estiu de 1968
1964Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 Modifica el valor a Wikidata
Premis


World Athletics: 14358386 Olympics.com: kipchoge-keino Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Atletisme
Representa: Kenya Kenya
Jocs Olímpics d'Estiu
Or Ciutat de Mèxic 1968 1500 metres
Argent Ciutat de Mèxic 1968 5000 metres
Or Múnic 1972 3000 metres obstacles
Argent Múnic 1972 1500 metres
Jocs de la Commonwealth
Or Kingston 1966 milla
Or Kingston 1966 3 milles
Or Edimburg 1970 1500 metres
Bronze Edimburg 1970 5000 metres
Jocs Panafricans
Or Brazzaville 1965 1500 metres
Or Brazzaville 1965 5000 metres
Argent Lagos 1973 1500 metres

Kipchoge Keino (Kip Keino) (Kipsamo, Kenya, 17 de gener de 1940) és un atleta kenyià de mig fons i fons.[1]

Nascut a Kipsamo, Nandi District, Kenya, va ser un dels primers grans corredors de mig fons i fons d'una llarga llista que ha donat el seu país natal, i que han convertit Kenya en la potència atlètica que és avui dia.

Va començar la seva carrera als Jocs de la Commonwealth de 1962 a Perth (Austràlia) on va quedar onzè a les tres milles. Als Jocs Olímpics de Tòquio de 1964 va acabar cinquè en els 5.000 m i gairebé es va perdre la final de 1.500 metres. El 27 d'agost de 1965, Keino va millorar el rècord mundial dels 3.000 m per uns 6 segons, deixant-lo en 7:39.6 en la seva primera prova en aquesta distància. Més tard, aquest any va trencar el rècord mundial dels 5.000 m en possessió de Ron Clarke, marcant 13:24.2. Als Jocs de la Commonwealth de 1966 de Kingston (Jamaica) va guanyar les carreres de la milla i les tres milles. En els següents Jocs de la Commonwealth, Keino va guanyar els 1.500 m i va ser tercer en els 5.000 m.

El seu gran moment arribà als Jocs Olímpics de Mèxic de 1968, on va guanyar la medalla d'or en els 1.500 m (vencent al nord-americà Jim Ryun en un memorable duel) i la medalla de plata en els 5.000 m, malgrat una malaltia. Quatre anys més tard, als Jocs Olímpics de Múnic de 1972, va guanyar l'or en els 3.000 metres obstacles i la plata en els 1.500 metres.

El 1987, va compartir el premi Esportista de l'Any de la revista Sports Illustrated juntament amb altres set esportistes, pel seu treball amb els orfes. Actualment, Keino viu un una magnífica granja de Kenya occidental on controla i dirigeix una organització benèfica per als orfes i és el president del Comitè Olímpic Keniata. El 1996 va ser inclòs en el World Sports Humanitarian Hall of Fame. El seu fill Martin, l'únic que va seguir els seus passos en l'atletisme, fou dues vegades campió de la NCAA.

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Keino va néixer a Kipsamo, districte de Nandi, Kenya. El seu nom, Kipchoge, és una expressió en nandi per nascut a prop del cobert de magatzem de gra.[2] Els seus pares van morir quan ell era petit i va ser criat per una tia. Després d'acabar l'escola, es va incorporar a la policia de Kenya.[3][4] Abans de dedicar-se a l’atletisme, va jugar al rugbi.[5]

Kipchoge Keino (1972)

Carrera esportiva

[modifica]

Va començar la seva carrera internacional als Jocs de la Commonwealth de 1962 a Perth, Austràlia Occidental, on va quedar onzè en les tres milles. Als Jocs Olímpics d'estiu de 1964 va acabar cinquè en 5000 m i va perdre la classificació per a la final de 1500 m.

El 27 d'agost de 1965, Keino va baixar el rècord mundial de 3000 m en més de 6 segons fins a 7:39,6 en el seu primer intent a la distància. Va guanyar dues medalles d'or (1500 i 5000 metres) als Jocs inaugurals de l'Àfrica. Més tard aquest any, va batre el rècord mundial de 5.000 m que tenia Ron Clarke, marcant 13:24.2. Als Jocs de la Commonwealth de 1966 a Kingston, Jamaica, va guanyar tant la carrera de milles com la de tres milles. En els següents Jocs de la Commonwealth, Keino va guanyar els 1500 metres i va ser tercer en els 5000 metres.

Als Jocs Olímpics d'estiu de 1968 a Ciutat de Mèxic, va guanyar la medalla d'or dels 1500 metres (derrotant al favorit nord-americà i rècord mundial Jim Ryun per 20 metres, el marge més gran de victòria de la història de l'esdeveniment)[6] i la medalla de plata dels 5000 m. Quatre anys més tard, va guanyar els 3.000 metres d'obstacles d'or i 1.500 metres de plata als Jocs Olímpics d'estiu de 1972 a Múnic, Alemanya. Keino va ser l'abanderat de Kenya als Jocs Olímpics d'estiu de 1964 i a les cerimònies d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972.[7] Keino es va retirar el 1973.[3] És a la portada del número d'octubre de 1968 de Track and Field News, el primer número després dels Jocs Olímpics.[8] Va compartir la portada del número de setembre de 1969 amb Naftali Bon.[9]

Després de l'atletisme

[modifica]
  • Amb la seva dona, Phyllis Keino,[10][11] ha dedicat esforços importants a la tasca humanitària a Eldoret, Kenya.[12][13][14] Han establert la Llar Infantil Lewa per a orfes, l’escola primària KipKeino el 1999[15][16] i l'escola secundària Kip Keino el 2009.[17]
  • Pel seu treball amb orfes, va compartir el premi Esportistes de l'any de la revista Sports Illustrated el 1987 amb set més, caracteritzats com Athletes Who Care. El 1996, l'estadi Kipchoge Keino d'Eldoret va rebre el seu nom.[3]
  • El 2007, va ser nomenat doctor honoris causa en Dret per la Universitat de Bristol.[18] Abans, la Universitat Egerton de Nakuru li havia concedit un títol honorífic. El juliol de 2012, va rebre més reconeixement de la ciutat de Bristol després que el Comitè Olímpic de Kenya, sota la seva presidència, convertís Bristol en la base d'entrenament dels seus atletes en preparació per als Jocs Olímpics de Londres 2012. El 2012, Kipchoge Keino va estar entre els membres del Saló de la fama[19] de la IAAF.[20][21] L’Ajuntament de Bristol li va concedir la llibertat de la ciutat, convertint-lo en el primer a rebre aquest honor de Bristol des de Sir Winston Churchill.[3] L'any 2000, es va convertir en membre honorari del Comitè Olímpic Internacional (COI).[22]
  • El 5 d'agost de 2016, a la cerimònia d'obertura olímpica a Rio de Janeiro, Brasil, Keino va rebre el primer Llorer Olímpic, pel seu servei excepcional al moviment olímpic.[23]
  • El 14 de maig de 2021, l'asteroide jovià 39285 Kipkeino, descobert pels astrònoms a Spacewatch el 1997, va ser nomenat en el seu honor.[24]

Vida personal

[modifica]

Keino viu en una granja a Eldoret, Kenya, on controla i dirigeix una organització benèfica per a orfes. Està casat amb Phyllis Keino.

Referències

[modifica]
  1. «Kip Keino». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2020 [Consulta: 7 maig 2017].
  2. «Focus on Africa: Eliud Kipchoge (KEN)». iaaf.org. International Association of Athletics Federations, 09-03-2006. Arxivat de l'original el 23 octubre 2012. [Consulta: 16 juny 2008].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Legendary runner with a heart of gold Arxivat 2020-03-19 a Wayback Machine., Daily Nation, 27 agost 2007.
  4. «Nandi County offers lifeline to struggling legendary Kenyan runner» (en anglès), 04-07-2020. Arxivat de l'original el 2022-05-25. [Consulta: 28 desembre 2024].
  5. «Kip roots for ‘Olympic Sevens'» (en anglès), 04-07-2020. Arxivat de l'original el 2022-05-25. [Consulta: 28 desembre 2024].
  6. Kipchoge Keino Arxivat 2016-08-17 a Wayback Machine., CNN.com, 23 juny 2004.
  7. «Flagbearers for Kenya». www.olympedia.org. OlyMADMen. Arxivat de l'original el 29 abril 2024. [Consulta: 30 desembre 2023].
  8. «1969 Covers (18-issue year)». TrackandFieldNews.com. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 7 agost 2016].
  9. «1968 Covers (17-issue year)». TrackandFieldNews.com. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 7 agost 2016].
  10. «Better By Half — Phyllis Keino Phyllis Keino is the founder and...», 10-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-04-10. [Consulta: 28 desembre 2024].
  11. «Interview With Phyllis Keino | Bread and Water for Africa», 11-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-11. [Consulta: 28 desembre 2024].
  12. «Grand Kenyans - Page 2 - latimes», 19-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 28 desembre 2024].
  13. Editor. «The Immortals:The Keinos have always set the pace» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-10-21. [Consulta: 28 desembre 2024].
  14. «Keino's wife has different view of snow».
  15. «Lewa Children's Home». Arxivat de l'original el 2016-08-20. [Consulta: 28 desembre 2024].
  16. «Kipkeino School, Eldoret | Bread and Water for Africa», 16-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 28 desembre 2024].
  17. «Keino's remarkable legacy runs deep in the Rift Valley» (en anglès). HeraldScotland, 05-04-2014. Arxivat de l'original el 21 agost 2016. [Consulta: 2 maig 2018].
  18. «Honorary degrees awarded today». University of Bristol, 17-07-2007. Arxivat de l'original el 25 octubre 2007. [Consulta: 27 agost 2007].
  19. «Hall of Fame | Athletes | iaaf.org | World Athletics» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 28 desembre 2024].
  20. «International Association of Athletics Federations | international sports organization» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 22 abril 2020. [Consulta: 7 setembre 2019].
  21. «Kip Keino | Kenyan athlete» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 17 juliol 2020. [Consulta: 7 setembre 2019].
  22. «Mr Kipchoge Keino». Arxivat de l'original el 2021-05-08. [Consulta: 28 desembre 2024].
  23. Lincoln Journal Star, 05-08-2016. Arxivat de l'original el 20 agost 2016 [Consulta: 5 agost 2016].
  24. «Working Group Small Body Nomenclature». Arxivat de l'original el 2021-05-17. [Consulta: 28 desembre 2024].

Bibliografia addicional

[modifica]