Vés al contingut

Richard Hamming

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRichard Hamming
Nom original(en) Richard Wesley Hamming Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1915 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1998 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Monterey (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
President Association for Computing Machinery
1958 – 1960
← John W. Carr IIIHarry Huskey → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Illinois a Urbana-Champaign - matemàtiques (–1942)
Universitat de Chicago - matemàtiques (–1937)
Universitat de Nebraska–Lincoln - matemàtiques
Crane High School Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSome Problems in the Boundary Value Theory of Linear Differential Equations Modifica el valor a Wikidata (1942 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiWaldemar Trjitzinsky Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, teoria de la informació, ciència computacional i telecomunicació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, enginyer, informàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNaval Postgraduate School (1976–1997)
Bell Labs (1946–1976)
Projecte Manhattan (1945–1946)
Universitat de Louisville (1944–1945)
Universitat d'Illinois (1942–1944) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
1939Projecte Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMartin Mandelberg Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWanda Little Modifica el valor a Wikidata
ParesRichard J. Hammming Modifica el valor a Wikidata  i Mabel G. Redfield Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 83670

Richard Hamming (anglès: Richard Wesley Hamming) (Chicago, 11 de febrer de 1915 - Monterey, 7 de gener de 1998) fou un matemàtic nord-americà que va treballar en temes relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions. Les seves principals contribucions a la ciència han estat el codi Hamming, la finestra Hamming i la distància Hamming.

Biografia

[modifica]

Hamming va néixer a Chicago, Illinois, l'11 de febrer de 1915.

Es va llicenciar per la Universitat de Chicago el 1937. El 1939 realitzaria un màster a la Universitat de Nebraska i finalment es va doctorar per la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign el 1942.[1] Durant la Segona Guerra Mundial, va ser professor a la Universitat de Louisville, treball que abandonaria per integrar-se en 1945 al projecte Manhattan. Allà va desenvolupar el seu treball programant una de les primeres calculadores numèriques electròniques, per a determinar la solució a algunes equacions proporcionades pels físics del projecte.[2] L'objectiu del programa era descobrir si la detonació d'una bomba atòmica podria incendiar l'atmosfera. El resultat del càlcul era que la ignició no passaria, així que els Estats Units van utilitzar la bomba, primer com a prova en Nou Mèxic i poc més tard dues vegades contra Japó.

Entre els anys 1946-1976, va treballar en els laboratoris Bell, on va col·laborar amb Claude E. Shannon.[3] El 23 de juliol de 1976 es va traslladar a la Naval Postgraduate School, on va treballar com a professor adjunt fins a 1997, arribant a ser professor emèrit.[4]

Va ser fundador i president de l'Association for Computing Machinery.

Va morir a Monterey, Califòrnia el 7 de gener de 1998.

Referències

[modifica]

Reconeixements professionals

[modifica]

La medalla que porta el seu nom, i que va ser el primer a rebre, és un premi que dona anualment la IEEE per les contribucions excepcionals a les ciències i tecnologies de la informació.

Llibres

[modifica]
  • Numerical Methods for Scientists and Engineers, McGraw-Hill, 1962; segona edició 1973. Reimpressió de l'editorial Dover el 1985.
  • Calculus and the Computer Revolution, Houghton-Mifflin, 1968.
  • Introduction To Applied Numerical Analysis, McGraw-Hill, 1971.
  • Computers and Society, McGraw-Hill, 1972.
  • Digital Filters, Prentice Hall, 1977; segona edició el 1983; tercera edició 1989. ISBN 0-486-65088-X Reimpressió de l'editorial Dover a 2001.
  • Coding and Information Theory, Prentice Hall 1980; segona edició el 1986.
  • Methods of Mathematics Applied to Calculus, Probability, and Statistics, Prentice Hall, 1985. Reimpressió de l'editorial Dover el 2005.
  • The Art of Probability for Scientists and Engineers, Addison-Wesley, 1991.
  • The Art of Doing Science and Engineering: Learning to Learn, Gordon and Breach, 1997.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Richard Hamming» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Richard Wesley Hamming». Aideia - Universidad de Granada, 2005. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2005. [Consulta: 10 setembre 2022]. (castellà)
  • Lee, J.A.N. «Richard Wesley Hamming». Computer Pioneers - IEEE Computer Society, 2012. [Consulta: 10 setembre 2022]. (anglès)
  • Stewart, Kenneth A. «Iconic Researcher, Teacher Richard Hamming Maintains Lasting Legacy on Campus». Calhoun - Naval Postgraduate School, 2015. [Consulta: 10 setembre 2022]. (anglès)