Vés al contingut

Concili d'Efes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentConcili d'Efes
Imatge
Map
 37° 56′ N, 27° 21′ E / 37.94°N,27.35°E / 37.94; 27.35
Nom en la llengua original(grc) Σύνοδος της Εφέσου Modifica el valor a Wikidata
Tipussínode
concili ecumènic Modifica el valor a Wikidata
EpònimEfes Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps22 juny - 31 juliol 431 Modifica el valor a Wikidata
Temaexegesi bíblica
nestorianisme
pelagianisme
Mare de Déu Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEfes (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorTeodosio II Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants150 Modifica el valor a Wikidata
Participant

El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia. És considerat per l'Església Catòlica, per l'Església Ortodoxa i per l'Església Ortodoxa Copta com el tercer Concili Ecumènic. Convocat per l'emperador Teodosi II a Orient i per Valentinià III a Occident per posar fi a la querella suscitada per la doctrina nestoriana, va reunir uns dos-cents participants sota la presidència del patriarca d'Alexandria, Ciril.

Qüestions debatudes

[modifica]

Al contrari dels anteriors concilis, on les qüestions teològiques es referien principalment a la unicitat de Déu, al concili d'Efes es va debatre sobre la naturalesa de Crist. Els nestorians negaven la unicitat de la naturalesa de Crist i consideraven que les seves dues naturaleses, divina i humana, es trobaven separades, prevalent la naturalesa humana sobre la divina, pel que Maria no havia de ser considerada «Mare de Déu» (Theotokos), sinó només «Mare de Crist» (Khristotokos), ja que havia donat a llum a un home que la divinitat havia anat a habitar.

El resultat van ser sis cànons. Finalment, Ciril d'Alexandria, que era el representant del papa, va fer condemnar la doctrina de Nestori[1] i va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. El concili també va condemnar com herètica la doctrina del pelagianisme,[2] excomunicant-ne el principal representant, Celestí (Cànon 1); va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili (Cànon 6), i va establir l'anatema per a qui no respectés els cànons sorgits del concili de Nicea I, especificant que el text del credo sorgit en aquest concili no hauria de sofrir cap addició o subtracció (Cànon 7).

Referències

[modifica]
  1. Hinson, E. Glenn. The Church Triumphant: A History of Christianity Up to 1300 (en anglès). Mercer University Press, 1995, p. 248-249. ISBN 0865544360. 
  2. Morris, John W. The Historic Church: An Orthodox View of Christian History (en anglès). Author House, 2011, p. 75. ISBN 1456734903.