Vés al contingut

Salomé III

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSalomé III

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) שלומית‎
(grc) Σαλώμη Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 dC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme i Església de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Judea Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHerodians Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFilip el Tetrarca
Aristobul de Calcis Modifica el valor a Wikidata
FillsAristobulus IV
 () Aristobul de Calcis Modifica el valor a Wikidata
ParesHerodes Filip I Modifica el valor a Wikidata  i Heròdies Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Decollation of John the Baptist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Salomé III (Salome, Σαλώμη) fou una princesa jueva.[1] La seva biografia es barreja amb la de Salomé II.

Salomé III fou la filla d'Heròdies i d'Herodes Filip I (fill d'Herodes el Gran). En canvi, Salomé II fou la filla d'Herodes Antipes i Heròdies.

El seu parent o padrastre Herodes Antipes la va veure ballar i això el va complaure. Salomé va convèncer Herodes Antipes de fer matar Joan el Baptista a causa de les seves crítiques al matrimoni d'Herodes Antipes i Heròdies, que Joan considerava adúlter. Per això Salomé és esmentada pels evangelistes Marc i Mateu, en sentit crític, com a seductora i mala persona.

Una de les dues Salomé es va casar dues vegades, la primera amb el seu oncle Herodes Filip II, tetrarca d'Iturea i Traconitis, que va morir jove; i després amb el seu cosí Aristòbul, fill d'Herodes de Calcis, amb qui va tenir tres fills.

Flavi Josep en les Antiguitats judaiques (llibre XVIII, capítol 5,4): "Heròdies, [...] qui tingué una filla, Salomé; després del seu naixement, Heròdies [...] es divorcià del seu espòs mentre encara era viu, i es casà amb Herodes, germà seu per línia paterna, ell era tetrarca de Galilea; però Salomé es casà amb Herodes Filip [...] tetrarca de Traconítide [...]".

La llegenda de la seva mort que dona Nicèfor a la seva "Història eclesiàstica" és totalment imaginària.

Referències

[modifica]