Rosa Parks

Rosa Parks

Rosa Parks amb Martin Luther King, Jr. al fons (1955)
Nom original	(en) Rosa Louise McCauley Parks
Biografia
Naixement	Rosa Louise McCauley Parks 4 febrer 1913 Tuskegee (Alabama)
Mort	24 octubre 2005 (92 anys) Detroit (Michigan)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Cementiri Woodlawn
Residència	Detroit (–2005)
Grup ètnic	Afroamericans
Religió	Església Metodista Unida
Formació	Alabama State University
Es coneix per	Boicot als autobusos de Montgomery
Activitat
Camp de treball	Moviment pels drets civils, drets civils i polítics, segregació racial, activisme i drets civils
Ocupació	Activista per als drets civils dels negres
Membre de	Alpha Kappa Alpha
Família
Cònjuge	Raymond Parks
Cronologia
1r desembre 1955	desobediència civil (Montgomery)
Premis
(2008)  Alabama Women's Hall of Fame (en) (2000)  NAACP Image Award for Outstanding Supporting Actress in a Drama Series (en) , per l'obra Touched by an Angel (1999)  Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units (1996)  Medalla Presidencial de la Llibertat (1995)  Premi Golden Plate (1993)  Saló de la Fama Nacional de Dones (1984)  Premi Candaces (1983)  Saló de la Fama de les Dones de Michigan (1981)  Women's Caucus for Art Lifetime Achievement Award (1979)  Medalla Spingarn (198)  International Freedom Conductor Award (en)  Medalla d'Honor d'Ellis Island
Signatura

Rosa Louise McCauley, coneguda com a Rosa Parks (Tuskegee, Alabama, 4 de febrer del 1913 — Detroit, Michigan, 24 d'octubre del 2005) fou una activista estatunidenca per l'equiparació de drets civils entre blancs i negres als Estats Units.

Biografia i lluita pels drets civils

Va venir al món com a Rosa Louise McCauley a Tuskegee, Alabama. Va créixer amb els seus pares, creients metodistes, James i Leona McCauley, els seus avis i el seu germà en una granja. Treballava com a teixidora cosint llençols.

Rosa Parks i Bill Clinton

L'any 1932, es va casar amb Raymond Parks, un home actiu en causes de drets civils. Durant els anys 40, la parella era membre de la Lliga de Votants.

El desembre del 1943, Parks començà a militar en el Moviment afroamericà pels drets civils mentre treballava com a secretària per la filial de Montgomery (Alabama), de la compromesa NAACP (Associació nacional pel progrés de la gent de color). Del seu càrrec, va comentar: "era l'única dona present, i necessitaven una secretària, i jo era massa tímida per a dir que no". Va continuar treballant-hi fins a l'any 1957, data en la qual va deixar Montgomery. Només sis mesos abans de ser arrestada, havia assistit a la Highlander Folk School, un centre d'educació que defensava els drets dels obrers i la igualtat ètnica.

Rosa Parks es va convertir en un important personatge històric quan l'1 de desembre del 1955, a la localitat de Montgomery (Alabama), va refusar d'obeir l'ordre de James Blake, un conductor d'autobús, d'asseure's a la part del darrere del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs (un mandat de les lleis Jim Crow). Parks va seure a la primera filera de la part posterior de l'autobús, a la secció específicament indicada per als blancs. Va ser arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta, a més de desobeir un encarregat oficial.

La nit següent, cinquanta dels líders de la comunitat afroamericana encapçalats per l'aleshores relativament desconegut, Dr. Martin Luther King, pastor de l'església baptista de Dexter Avenue a la mateixa ciutat de Montgomery, Alabama, es varen reunir per discutir quines serien les properes accions que haurien de ser preses com a reacció a l'arrest de Rosa Parks.

El proper pas va ser el boicot del servei de transports públics de Montgomery. Tota la comunitat negra va boicotejar els autobusos públics durant 381 dies. Dotzenes d'autobusos públics varen romandre aturats durant mesos fins que la llei que requeria la segregació racial als autobusos públics va ser eliminada. Aquest precís fet va dur a moltes altres protestes contra aquesta segregació.

Amb el seu paper iniciant el boicot, Rosa Parks va fer que molts altres estatunidencs fossin conscients de la lluita pels drets civils. El Dr. King va escriure el 1958:

«	L'arrest de la senyora Parks va ser el factor desencadenant més que la raó de la protesta. La raó es troba profundament implícita en el recompte d'injustícies similars. De fet, ningú pot entendre l'acció de la senyora Parks si no és adonant-se que hi ha un moment en què s'ha de dir prou, en el qual la personalitat humana crida "Ja no puc més".	»
— Martin Luther King, Stride toward freedom

El cas del 1956 va acabar quan la Cort Suprema dels Estats Units va dictaminar que la segregació racial al transport públic era inconstitucional.

Tot seguit, Parks es va consolidar com una icona del moviment pels drets civils. Incapaç de trobar feina i davant el consell de la seva família, que patia per la seva seguretat personal, el 1957 es va traslladar a Hampton, Virgínia i d'allà a la ciutat de Detroit, Michigan. Hi va treballar com a teixidora fins que va ingressar a l'oficina del representant John Conyers (diputat per Michigan), on va treballar des del 1965 fins al 1988.

L'Institut Rosa i Raymond Parks pel Propi Desenvolupament (Rosa and Raymond Parks Institute for Self Development) fou fundat per la mateixa Rosa Parks i per Elaine Eason Steele en honor del seu marit Raymond. L'institut posa en marxa rutes turístiques amb autobús que introdueixen el jovent en el món dels drets civils. Durant un viatge l'any 1997, l'autobús caigué en un riu i Adisa Foluke, anomenada la neta adoptiva de Rosa Parks, hi morí i molts d'altres patiren algunes ferides.

Va servir com a membre del consell de la Federació per a la Planificació Familiar d'Amèrica.

Rosa Parks va seguir residint a Detroit fins a la seva mort, el 24 d'octubre del 2005, deguda a causes relacionades amb la demència que li havia estat diagnosticada l'any 2004.

Llegat

Rosa Parks ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.

Vegeu també

• Dorothy Height

Enllaços externs

• Rosa Parks Library and Museum Arxivat 2007-08-08 a Wayback Machine. at Troy University.
• The Rosa and Raymond Parks Institute for Self Development.
• Parks article in the Encyclopedia of Alabama Arxivat 2014-12-16 a Wayback Machine..

Multimèdia i entrevistes

• Civil Rights Icon Rosa Parks Dies - National Public Radio.
• Civil Rights Pioneer Rosa Parks 1913–2005 - Democracy Now! democracynow.org Arxivat 2005-12-01 a Wayback Machine..
• Rosa Parks:the woman who changed a nation. Parks interviewed by Kira Albin.
• Biography and 1995 interview at achievement.org
• Oprah Winfrey, Cicely Tyson, Julian Bond, Dorothy Height & Others Pay Tribute to Civil Rights Pioneer Rosa Parks - Democracy Now! democracynow.org Arxivat 2007-11-15 a Wayback Machine..
• The Departure Of Rosa Parks (Trumpet & Symphony Orchestra) by American composer David J. Sosnowski.
• Jeanne Theoharis lecture on Parks at Black Women and the Radical Tradition.

Altres

• A Guide to Materials for Parks from the Library of Congress.
• Parks' Ancestry and Genealogy Arxivat 2005-11-06 a Wayback Machine..
• Complete audio/video and newspaper archive of the Montgomery Bus Boycott Arxivat 2012-12-13 a Wayback Machine..
• An essay on the life of Parks Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine..
• Biography on women's history website.
• Rosa Parks: cadre of working-class movement that ended Jim Crow.
• Quotations.
• Parks at Find A Grave.
• Black history resource - biography of Parks and links to related articles which may be of interest in the study of slavery and civil rights in America Arxivat 2010-07-26 a Wayback Machine..